Pla Endreça, pressupostos i el govern en minoria

Jaume Collboni es va encarregar de deixar clar de seguida el seu missatge principal: l’ordre, la neteja i el civisme havien de ser la norma. Va encunyar el Pla Endreça, amb què va prometre més neteja, més vigilància policial de l’espai públic, més combat de l’incivisme. Tot aquest paquet tenia una segona derivada evident: que amb ell d’alcalde no hi hauria desordre, és a dir, la idea que abans, amb Ada Colau, sí que n’hi havia. Una part de la nova era de Collboni està marcada pel fet que Colau deixés de ser alcaldessa. Els anomenats sectors econòmics que van xocar amb els Comuns del 2015 al 2023 van rebre el nou alcalde socialista amb candeletes. Destaquen en el govern municipal que a això, que s’acabés l’enfrontament entre empreses i patronals i Colau, les seves polítiques i regidors, es va unir la baixada de pressió que va generar durant anys el procés i remarquen que els dos elements junts han de proporcionar anys d’estabilitat a la capital catalana. Aquesta aproximació als sectors econòmics suscita acusacions a l’alcalde d’un allunyament de les polítiques d’esquerra, igual com ho han fet les dificultats per a l’empadronament sense domicili i episodis com el de la desfilada de Louis Vuitton al parc Güell, que va suscitar protestes dels veïns, en el context de l’idil·li del govern local amb la Copa Amèrica. D’altra banda, Arrels va denunciar aquesta setmana que el Pla Endreça fa la vida més difícil als sensesostre, cosa que el consistori va negar. En el front de l’espai públic, Collboni va anunciar un pla de manteniment de 435 milions per al mandat. Ha apostat per pavimentacions i una atenció intensiva amb el declarat objectiu que els carrers es vegin cuidats. El socialista va matisar algunes de les polítiques de la que era la seva sòcia, tot i que també en va assumir alguna com a pròpia, com la reforma de Sant Antoni, que havia promès revertir i va deixar com estava planificada. Però aquest cas va ser més aviat aïllat. El govern va advertir que els eixos verds com els volien els Comuns no es reeditarien, i els van atribuir defectes de construcció i un manteniment 10 vegades més car que el d’un altre carrer. Si se n’han mantingut alguns com el de la superilla de Sant Antoni és perquè la doctrina actual indica que si una pacificació demostra que és utilitzada per la gent, no serà esborrada, però sí modificada. Pel que fa a les obres, destaca el nou pla de les de la Rambla, que ha reduït la seva durada de 72 mesos a 32, per acabar-les en aquest mandat. Collboni es va proposar ampliar el seu govern sense presses. Va advertir l’oposició que primer volia aconseguir suports per aprovar els pressupostos. Com a socis possibles tenia, d’una banda, Trias. Amb un programa general molt similar al del PSC, oferia a Collboni sumar els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta. Un matís potser irrellevant: el teòric soci menor tindria un regidor més que el grup de l’alcalde. Un problema major: Trias havia advertit que se n’aniria després de pactar, cosa que va portar el PSC a témer quedar a expenses de la direcció de Junts, és a dir, de Carles Puigdemont, i afrontar així una inestabilitat potencial. I va descartar el pacte amb els convergents, malgrat que va ser amb ells amb qui va pactar la tramitació de l’ordenança de terrasses. Relació pèssima L’altra aliança que li hauria donat la majoria absoluta era amb ERC i Barcelona en Comú, amb qui el PSC sumaria 24 regidors. Però malgrat que ningú ho ha dit en veu alta, en aquest cas el problema és que Collboni i el PSC no volen l’exalcaldessa com a tinenta d’alcalde. Llavors, va aparèixer ERC com a opció. Ernest Maragall, que té una relació tirant a pèssima amb Collboni, i que havia tancat amb Trias un pacte de govern que la investidura va frustrar, se’n va anar a casa seva, i el PSC va obrir una negociació amb la seva substituta, Elisenda Alamany, que aquesta setmana havia de culminar a l’entrada en el govern local. Però els republicans tenen els seus propis problemes, en forma de mals resultats, divisió sobre la relació amb els socialistes i excés d’aforament en locals. ERC va ser l’únic grup que va votar a favor dels pressupostos, cosa que va ser insuficient: el govern els va aprovar mitjançant una qüestió de confiança, un mecanisme previst per a alcaldes en minoria, i disposa d’uns comptes de 3.800 milions per al 2024. A l’espera que ERC decideixi si entra en el govern, Collboni compleix el primer any amb pressupostos però sense soci. JAUME COLLBONI BARCELONA (PSC)

Pla Endreça, pressupostos i el govern en minoria

El nou alcalde es va encarregar de deixar clar de seguida el seu missatge principal: l’ordre, la neteja i el civisme havien de ser la norma. I ha eludit pactar amb Trias i Colau, mentre que confiava a incorporar ERC al seu govern aquesta setmana.

El més llegit