BCN aconsegueix reobrir només 12 dels 104 locals buits als mercats

L’enèsim repte de l’Ajuntament de Barcelona per tapar forats als mercats de la ciutat s’ha resolt amb una altra punxada. Entre l’abril i el maig, l’Institut Municipal de Mercats va subhastar totes les vacants disponibles a la capital. Van sortir 104 locals a la palestra, comptant 63 parades de venda i 41 magatzems. La convocatòria donava l’oportunitat de no deixar un sol forat sense ocupar, però s’ha saldat finalment amb 12 espais adjudicats, comptant 10 comerços i dos dipòsits. Equivalen a amb prou feines un 11,5% de l’oferta. Set dels comerços que reobriran es concentren als Encants Vells, dels quals sis –la meitat dels concedits– són establiments no alimentaris del mercat. L’anterior concurs va tenir lloc a finals del 2023. Llavors, 8 dels 28 locals que aspiraven a reviure van aconseguir trobar nous inquilins, inclosos sis botigues i dos magatzems. El desafiament va resultar més modest però el resultat s’assembla al que s’ha repetit mig any més tard. Les persianes abaixades i el tancament d’establiments han avivat la sensació que els mercats flaquegen, si bé presenten ingressos a l’alça: segons el compte general de l’ajuntament del 2023, van recaptar 15,22 milions d’euros, un 6,18% més que el 2022 i gairebé un 15% millor que el 2019, abans de l’ensopegada de la pandèmia. El resultat econòmic positiu contrasta amb la desaparició de 2.091 negocis d’alimentació a les places de l’urbs entre el 2000 i el 2022. Competència dels súpers L’Institut de Mercats rebat que la caiguda de 3.420 parades de menjar a principis de segle a 1.333 el 2022 certifiqui un declivi de les places de Barcelona, exponents del comerç de proximitat. Al contrari, sosté que desembarassar passadissos perquè es vegin més diàfans i guanyar sòl per a nous serveis –com armaris per guardar comandes o aules de cuina– ajuden que els mercats siguin més competitius davant supermercats i hipermercats –les opcions majoritàries dels barcelonins per proveir-se– i la venda per internet. En realitat, la xifra de parades buides a Barcelona supera les 104 que ara buscaven postor i que representen "aproximadament el 3% dels prop de 2.000 establiments que hi ha en el conjunt de la xarxa de mercats", pondera el consistori. En la subhasta del mes passat figuraven 196 números de parada, el vocable amb què s’identifica un espai comercial d’uns quatre metres de llarg per dos i mig d’ample. Cada botiga sol comprendre més d’un número. L’ajuntament va identificar 918 números sense adjudicatari a finals del 2022. El desfasament entre xifres s’explica perquè part de les parades s’exclouen de les licitacions a l’estar pendents de ser desmuntades o quedar inoperatives per la clausura provisional de mercats en obres. Per tota la ciutat En l’última licitació, 21 números de local es van assignar a uns nous titulars, un 10,71% de tots els que constaven en la llista com a susceptibles de poder ser reocupats. La convocatòria va aglutinar 1.896,90 metres quadrats de superfície comercial lliure, però només 142,92 metres quadrats recobraran el pols. Els Encants Vells ostenten la quantitat més elevada d’establiments que reobriran. A part de sis espais per a articles no comestibles, la venda tornarà a una parada d’alimentació i beguda amb magatzem. Al seu torn, s’ha concedit un magatzem a la Barceloneta i un altre als Encants de Sant Antoni; una botiga de productes no comestibles al Clot; una altra d’ous, polleria i caça amb dipòsit-magatzem a la Marina, i un comerç de dietètica amb alimentació i colmado a Trinitat. Els 78 locals que continuen orfes de comerciants pesen en el balanç. Les parades que continuaran sense reprendre l’activitat s’estenen per tota la ciutat. Es queden en blanc 10 comerços del mercat de Canyelles; sis del Bon Pastor; cinc de la Barceloneta; quatre a la Guineueta, Sant Andreu i la Trinitat; dos del Besòs, el Carmel, la Llibertat, Provençals, Sants i Sarrià, i un a Felip II, el Guinardó, Lesseps, Poblenou-Unió, Sagrada Família, Sant Gervasi, Sant Martí i les Tres Torres. A més, es mantenen tancats 16 magatzems a la Trinitat, 12 a Sant Andreu, dos al Bon Pastor i Poblenou-Unió, i un a la Guineueta, la Mercè, Sagrada Família i Sants. Revàlida de sis mesos Ara s’obre un termini de revàlida, per donar una segona oportunitat als locals deserts mitjançant una negociació directa si es presenten aspirants interessats. "Ja s’han establert uns primers contactes per a alguns dels establiments", explica l’Ajuntament, que disposa de mig any de marge per buscar-los sortida. L’Institut de Mercats té intenció d’anunciar una altra licitació ben aviat, que no podrà incloure les botigues i dipòsits que es trobin en un procediment negociador en curs. L’últim concurs va donar a elegir els licitadors entre assentar-se durant tres anys en els espais subhastats o subscriure el període de concessió al complet, que s’allarga entre 12 i 25 anys, segons l’establiment. Una vegada que venci, l’opció reduïda pot ser prorrogada per tots els anys previstos de contracte. L’avantatge és que, d’entrada, permet sufragar quotes més assequibles que en cas de lligar-se a una adjudicació més àmplia. Tots els espais assignats en l’últim concurs limiten l’ocupació a un trienni, excepte un negoci al Clot. L’Ajuntament va confiar que la fórmula afavorís que s’arrendés "un nombre destacat d’espais". La possibilitat de regentar les parades per tres anys seguirà vigent en pròximes convocatòries "per fomentar la incorporació de nous operadors", assenyala el govern local.

BCN aconsegueix reobrir només 12 dels 104 locals buits als mercats

L’última subhasta de l’ajuntament concedeix poc més de l’11% de tots els espais deserts i disponibles a la ciutat. Set dels comerços que reobriran es concentren als Encants Vells i no seran d’alimentació.

El més llegit