Les 2.500 reformes més urgents es concentren en quatre ciutats

Parlar de rehabilitació de vivendes és parlar de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’administració supramunicipal cobreix el tercer àmbit estatal, per darrere de Madrid i Barcelona ciutat, amb més vivendes construïdes abans de l’any 1980. Així ho contempla el Pla Metropolità de Rehabilitació de Vivendes 2020-2030 (PMRV), que situa en ni més ni menys que 408.646 (el 63% d’un total de 648.462) els habitatges –ubicats en les 35 ciutats de l’entorn de la capital– amb una "necessitat potencial de rehabilitació". D’aquesta catalogació, però, no pot desprendre’s que totes necessitin una rehabilitació, sinó que, "al complir el criteri objectiu d’haver-se construït abans de l’any 1980, es considera que són candidates a optar a una eventual rehabilitació en cas que la necessitin", expliquen a EL PERIÓDICO des del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH). El que sí que es pot afirmar és que aquest pla es marca com a objectiu rehabilitar un total de 51.841 habitatges (45.905 en edificis plurifamiliars i la resta en unifamiliars) abans del 2030. De totes aquestes, l’AMB s’ha proposat recentment emprendre 10.000 rehabilitacions (un 20% del total) abans del 2027, any en què culminarà l’actual mandat polític resultant de les eleccions municipals de maig del 2023. Després d’un primer quadrimestre del 2024 amb un ensorrament mortal de Badalona, un desallotjament a Santa Coloma i el desallotjament del popular edifici El Barco d’Esplugues també per risc d’ensorrament, el gran interrogant sobre les rehabilitacions metropolitanes és quines són les més urgents i on s’ubiquen. La resposta la dona el PMRV: el pla assumeix com a prioritàries les rehabilitacions ubicades en zones amb més quantitat de seccions censals per sota dels 24.000 euros de renda familiar disponible. Tècnics del CMH expliquen a aquest diari que en aquests barris hi ha tancats 2.546 acords d’obres per a rehabilitacions aquest any. "Hem entrat en unes 3.000 vivendes, però s’acabaran fent obres en 2.546, que són els propietaris que s’han obert a les rehabilitacions", contextualitzen. "On més falta fa rehabilitar, perquè és on es troben els edificis més antics i menys eficients, és on menys s’intervé, perquè hi viuen persones amb baixos nivells de renda i una menor professionalització de la gestió comunitària, i on més esforç econòmic han de fer per afrontar la rehabilitació i on es concentren més els casos de pobresa energètica", reflexiona el pla. L’acumulació de seccions censals vulnerables es concentra, per aquest ordre, en dotze barris de quatre ciutats metropolitanes: Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat); Pubilla Cases (l’Hospitalet de Llobregat); Fondo (Santa Coloma de Gramenet); la Florida (l’Hospitalet); la Torrassa (l’Hospitalet); Santa Rosa (Santa Coloma); la Salut (Badalona); Sant Joan de Llefià (Badalona); Collblanc (l’Hospitalet); Sant Antoni de Llefià (Badalona); Raval (Santa Coloma) i les Planes (l’Hospitalet). Posant el focus sobre les rehabilitacions més urgents per la vulnerabilitat de les zones, les actuacions van des de la incorporació de balcons i ascensors fins a la millora de l’habitabilitat, passant per la millora de l’eficiència energètica. El procés que s’ha d’emprendre fins que les comunitats de veïns s’acaben decidint a rehabilitar l’edifici és el següent: els equips del CMH fan un porta a porta per presentar el programa. Després de portar a terme una inspecció tècnica, es realitza una valoració d’actuacions necessàries per accedir a la subvenció a través de fons europeus Next Generation i finalment es presenta el diagnòstic als veïns, que decideixen si accedeixen o no a la reforma. Quan l’accepten, el CMH redacta un projecte tècnic que, en darrer terme, les comunitats veïnals han de votar. El cost de tot aquest procés administratiu previ l’assumeix el CMH. Actuació a mitges Seguint amb les rehabilitacions a les zones més vulnerables, el CMH té estudiat que la proporció aproximada de finançament entre l’organisme i les comunitats veïnals és d’un 65% i un 35%, respectivament. "En la majoria de casos es compleix, però en alguns estem en un esquema de 50-50% perquè les actuacions sobre eficiència energètica incrementen el pressupost", matisen tècnics del CMH. Quant als pressupostos mitjans per rehabilitació, giren entorn dels 28.000–30.000 euros, i els projectes globals (la suma de les vivendes rehabilitades en una zona) són de fins a mig milió d’euros. Fora del programa de rehabilitacions més urgents, "els projectes són menys ambiciosos", comenten des del CMH, i, per exemple, no és tan habitual la incorporació de balcons. En termes globals de totes les rehabilitacions que s’han d’executar, tècnics del CMH expliquen a aquest diari que els terminis per a les rehabilitacions del PMRV s’estan complint amb un lleuger retard, ja que l’organisme no va saber fins a l’abril del 2022 –el pla n’estipulava un calendari des del 2021– de quins recursos podia disposar (100 milions d’euros) a partir dels fons europeus Next Generation distribuïts pel Govern espanyol.

Les 2.500 reformes més urgents es concentren en quatre ciutats

Sant Ildefons (Cornellà); Pubilla Cases, la Florida, la Torrassa, Collblanc i les Planes (l’Hospitalet); Fondo, Santa Rosa i Raval (Santa Coloma) i la Salut i Llefià (Badalona) són els barris amb més remodelacions prioritàries.

El més llegit