Sis locals emblemàtics de BCN ressusciten amb nous operadors

Els 209 establiments protegits que van aconseguir un forat el 2016 en el catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de Barcelona creat per l’ajuntament han viscut diversos terratrèmols en els últims anys. Les pujades inassumibles de lloguer, les reformes costosíssimes per preservar els elements protegits, la caiguda de vendes en el cas d’articles amb poca sortida en aquests temps, o la pressió turística han jugat en contra seu. A finals de l’any passat la llista acumulava 28 locals tancats. Cinc reobertures i un relleu en els últims mesos han donat una nova vida (amb més o menys fortuna) a sis espais històrics. Ara queden 23 botigues catalogades en letargia. Per a la regidora de Comerç, Raquel Pérez, és una "bona notícia que aquests últims mesos hi hagi hagut reobertures i traspassos que garanteixin que els comerços emblemàtics continuïn funcionant i formin part de la identitat de Barcelona". Els considera "una de les joies de la ciutat" i defensa que la seva protecció és "bàsica" per "mantenir viva part de la seva història". En cinc dels casos el renaixement arriba després d’un tancament temporal i en el sisè enllaça amb el comiat dels anteriors titulars. Alguns relleus, però, han suposat reinventar l’activitat i preservar només el patrimoni físic. Del restaurant Casa Leopolodo als antics Marcs Andreu o la Drogueria Gomara, aquestes són les seves noves singladures. L’avi i la neta El restaurant del Raval és un dels casos més sonats, a l’exhibir més vides que un gat. Casa Leopoldo va obrir amb aquest nom al seu actual emplaçament a Sant Rafael, 24, el 1936 després d’un rodatge previ com a celler en una altra adreça, on Leopoldo Gil havia debutat el 1929. Però va ser la seva neta, Rosa Gil, que el va portar a la fama amb la barreja perfecta de cuina immortal i ambient literari que li va donar caràcter. Escriptors i intel·lectuals com ara Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Eduardo Mendoza, Maruja Torres i Juan Marsé, entre molts d’altres, el van fer llegenda, tot i que amb això no n’hi va haver prou perquè aquesta joia del barri xino de Barcelona sobrevisqués a la jubilació de la propietària. Rescatar de l’oblit Després d’un any de tancament van arribar els xefs Romain Fornell i Òscar Manresa per rescatar-lo de l’oblit, tot i que el primer projecte no va sortir bé i el 2019 el van reconvertir en bar de tapes de qualitat amb Rafa Peña (Gresca), que se’n va anar en orris per la pandèmia. La situació encara es va complicar més el 2022 quan va reobrir com a restaurant xinès de menús barats. Només els seus elements protegits recordaven la seva solera i arrelament, en una aventura de nou fallida. Fins que fa poc va arribar el grup Banco de Boquerones, amb els seus artíficies Sofia Matarazzo i Bruno Balbás que el van treure de l’uci amb nous recursos i la recuperació del receptari d’antany. Les seves rajoles, taulell, cartells taurins...; sobreviuen com és de rigor, amb una posada al dia en l’interiorisme que li ha donat oxigen. En aquest cas, com en la trinxera de no poques reobertures, hi ha estat implicat l’arquitecte Alberto Mejías. Adeu sense recanvi Entre els rellançaments que mantenen l’activitat després del traspàs destaca també la famosa Granja Vendrell (Girona, 59), que ja va ser tristament notícia el 2019, quan el seu propietari, Demetri Vendrell, tercera generació del negoci centenari, es va jubilar sense relleu i amb el consegüent tancament del negoci. En el seu historial va sumar llavors un període negre, amb el robatori de l’icònic rètol de la façana i la seva posterior recuperació, unes lletres dels anys 40 protegides pel catàleg d’establiments emblemàtics. Fins que Arianna Grau es va posar al capdavant d’aquest històric de l’Eixample el 2021, sense el resultat esperat i amb un nou tancament des de l’estiu del 2023. Cuidar l’autenticitat Els propietaris del local, el nom i la llicència van elegir com a nou inquilí Moltamà, que ha apostat pel cafè de barista i de barri, "preservant l’autenticitat" del local de Girona, ara com a Granja Vendrell x Moltamà. La seva nova gran carta de cafès s’afegeix a fórmules immortals de la granja, com la nata batuda. I també han incorporat activitats didàctiques. En canvi, l’ajuntament ha constatat quatre resurreccions comercials més però que han implicat un canvi total d’activitat. Durant els últims anys, s’ha debatut si era tan preservable el patrimoni físic com l’activitat immaterial. De moment, només funciona la conservació del primer. Essencialment perquè hi ha negocis que ningú sembla poder aixecar de nou. Perquè els temps han canviat. I també el consumidor ja no és el mateix. Al cor de Gràcia, Marcs Andreu va ser fundat per Carles Andreu el 1931. Va arrelar al carrer d’Astúries fins que un empleat es va convertir en el seu nou titular el 1990, i continuava el negoci de l’emmarcació. En els últims anys, la jubilació va fer inviable una continuïtat en idèntiques condicions. Però llavors hi havia la Mirta i el Sandro, que ja havien provat sort a la zona i estaven enamorats del gairebé centenari local. Van agafar el testimoni després dels anteriors inquilins fa pocs mesos per desenvolupar la seva marca Japamala & Friends (peces bàsiques per a tots els cossos i ocasions, diuen), juntament amb altres firmes independents. I han viscut el complex encaix de respectar tots els elements històrics resultant comercials. Amb sorpreses, com parets originals rere làmines de fusta sense valor, que han optat per potenciar. Passat i futur de l’Eixample Un altre trasllat emblemàtic que va ser notícia va ser Tapisseries Gancedo, en el 97 de la rambla Catalunya, el novembre passat. Fundada pels germans José i Bernat el 1945, era una institució en matèria de teixits. Es va mudar al carrer de Pau Claris, i ja llavors es va anunciar la pròxima arribada de la firma Bobo Choses. El negoci ja està actiu de nou i del passat només queden els elements catalogats i la memòria dels que van ser clients antany. En el cas d’Òptica Ruiz Ortega, al carrer de Girona, 120, catalogat en la categoria E2 i que va estar un temps tancat, la nova etapa porta la marca La Simètrica. Dues emprenedores, la Marta i la Cristina han donat una nova vida a l’establiment des de l’1 de març, amb regals i productes d’artesans. Han preservat "aparadors, sofàs, interiors, fins i tot unes grans ulleres de quan va ser òptica", relaten. Només han pintat però asseguren que la immersió ha sigut fàcil perquè la botiga és tan bonica que potencia el seu producte. La reinvenció de la Drogueria Gomara, datada del 1936 amb l’esmentada activitat al carrer de Xuclà al Raval i clausurada el 2022, es va produir el mes de febrer. Ceràmica i artesania poc dirigida al veí, a l’estil de tants relleus a Ciutat Vella amb ul bullici turístic que propicia aquest tipus d’articles des que es prohibeixen les botigues de souvenirs, marquen la nova oferta d’Artesanat. Els articles ara a la venda xoquen amb els rètols d’obligada preservació per la seva categoria E2 (igual com taulells i lleixes), que continuen al·ludint a l’anterior activitat. Una dualitat de continent i contingut per a la qual l’ajuntament no ha trobat encara la fórmula idònia en alguns casos.

Sis locals emblemàtics de BCN ressusciten amb nous operadors

La jubilació i els lloguers costosos perjudiquen la supervivència dels negocis

Quatre de les resurreccions han implicat un canvi total de l’antiga activitat

El més llegit