Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

El conflicte amb l’autobús 116 que puja al parc Güell, i que exerceix d’involuntària llançadora de turistes cap al recinte dissenyat per Antoni Gaudí, ha col·locat en primera pàgina un transport públic, el Bus de Barri, que representa com pocs el sentit últim de la mobilitat col·lectiva gestionada per l’Administració. L’any passat va complir 25 anys sense pena ni glòria, però el cert és que diàriament són milers els barcelonins, sobretot molta gent gran, que pugen a bord d’aquests menuts vehicles per realitzar trajectes curts, d’estar per casa, com anar al mercat, al banc, al CAP o a la farmàcia. Moltes vegades són la diferència entre no poder i poder realitzar una gestió, entre sortir o no sortir de casa. La ciutat disposa de 23 línies d’autobús pròxim, des del 133 que acaricia Santa Coloma fins al 125 que solca la Marina del Prat Vermell. El primer Bus de Barri, el 211, es va estrenar el 12 de maig de 1998 a Collserola per connectar els veïnats de Vallvidrera-Tibidabo-les Planes. Però tot havia començat uns mesos abans, al febrer, al barri de Sant Genís dels Agudells, on una furgoneta de l’empresa privada Ravigo va guanyar una licitació per dur a terme les primeres proves de transport públic de proximitat i petit format. Hi ha poques imatges d’aquells primers passejos, però n’hi ha prou per deixar clar que l’invent va ser molt benvingut pels més veterans del lloc, els primers a pujar-hi. Com si es tractés d’una excursió d’escola, van anar serpentejant pels carrers de Viver, Cànoves, Elies Pagès o Costa Pacheco. Va ser un èxit, així que el més just seria dir que a Horta-Guinardó va començar tot. Canvi de numeració Aquesta prova va derivar en la línia 212, inaugurada el 17 d’agost de 1998. Aquell mateix any, ja amb Joan Clos a l’alcaldia després que Pasqual Maragall li passés el ceptre un any abans, també es posaria en funcionament la 215 (estació de Sants-la Bordeta), mentre que l’any següent es desplegarien la 214 (Can Baró-Escorial) i la 213 (barri de la Mercè-Joan XXIII). Amb el canvi de segle va arribar la 216 (Gràcia-la Salut). No va ser fins al 2002, i a instàncies de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que TMB va canviar la numeració de les línies per adaptar-les a dígits entre els números 1 i 199. De manera que el 2, que fins aleshores encapçalava els busos de barri, va passar a ser un 1. I la 216 es va convertir en la famosa 116 del parc Güell. Fins a l’any 2008, TMB havia posat en circulació 22 línies. De manera que en els últims 16 anys, a més d’ampliacions i modificacions de traçat, només s’ha estrenat un Bus de Barri nou, el 133 de Baró de Viver-Sant Andreu Arenal. És curiós com, posades les unes sobre les altres, les línies configuren un mapa perimetral que evoca l’època anterior a l’absorció dels antics pobles del pla de Barcelona, de la mà de l’expansió del pla d’eixamplament dissenyat per Ildefons Cerdà el 1859. Primer el 1897 (Sant Martí, Sants, Gràcia, Sant Andreu, Sant Gervasi i les Corts, després el 1904 (Horta) i, finalment, el 1921 (Sarrià). Per sota de la Diagonal només hi ha quatre busos, per 20 que operen per sobre, fins a arribar als llocs més recòndits de la ciutat, on no entren els grans autobusos ni arriba al metro. Però on, en molts casos, sí que tenia presència el tramvia fins a la seva desaparició el març de 1971. Eixample insòlit L’Eixample, per exemple, no té ni una línia de barri. Tampoc Sant Martí, el quartet del darrere del projecte d’expansió de Barcelona de Cerdà, amb Glòries com a nou epicentre metropolità. Sembla demostrar-se això que l’Eixample va per la seva banda al ser, com sol dir-se, la segona ciutat més poblada de Catalunya, ja que el districte central que exerceix de ròtula de la capital catalana té més empadronats que l’Hospitalet. El Bus de Barri va ser un dels elements que més sentit van donar a la integració tarifària que es va produir el 2001, amb la qual un ciutadà podia canviar de transport públic, dins de l’àmbit de la primera corona metropolitana, sense tornar a pagar. D’aquesta manera, un veí que resideixi a la part alta de Trinitat Vella pot pujar al 126, parar al costat de la parada de l’L1 de Torras i Bages i seguir amb metro fins a l’Hospital de Bellvitge. Tot, amb el mateix bitllet. I posant en pràctica el que reclamen de manera incansable els experts en mobilitat: la intermodalitat. El Bus de Barri és, segons detalla una persona que coneix bé les interioritats de TMB, el transport més deficitari de l’empresa. El dolent és que no genera diners, més aviat en perd. La part bona és que una companyia pública no té com a principal finalitat aconseguir beneficis, sinó oferir un servei a la ciutadania. Amb 23 línies, l’any passat va fer 4,8 milions de viatges. La resta de línies d’autobús regular, un total de 80, van acabar el 2023 amb gairebé 200 milions de validacions. No és un negoci, però els operadors, sens dubte, agrairien disposar de pressupostos a llarg termini per poder planificar millor la seva estructura. La qüestió econòmica va ser una de les raons que van impulsar, el 2019, el bus a demanda. Es va estrenar a Torre Baró i va tenir uns inicis complicats perquè molts usuaris, persones grans, no s’aclarien amb la reserva a través de l’app elMeuBus. Acabaven recorrent al telèfon 900.927.575. En el dia d’avui ja són cinc els busos amb recorreguts que els viatgers poden reservar prèviament, marcant tant l’estació de recollida com la de destinació per optimitzar al màxim les sortides (i l’eficiència de la línia). I així, a dalt i a baix, els menuts busos de TMB porten els veïns al metge, al súper del barri o a la seu del districte. L’essència del transport públic.

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Tot va començar el febrer de 1998 amb les primeres proves a Sant Genís dels Agudells

La qüestió econòmica va ser una de les raons que el 2019 van impulsar el bus a demanda

El servei de proximitat de Transports de Barcelona compleix 26 anys i és el millor exemple de la intermodalitat que prediquen els experts en mobilitat. Molts dels usuaris són persones grans que els utilitzen per cobrir distàncies curtes al barri on viuen.

El més llegit