Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre

Barcelona és especialista a reformar carrers per trossos. És com l’acudit de l’Eugenio, aquest en el qual hi ha un porc amb una pota de pal en una granja, i al preguntar un curiós, li diuen: "És que la meva filla li ha agafat carinyo i ens l’estem menjant a poc a poc, ¿sap?". Va passar amb la cobertura de la Ronda del Mig, amb el passeig de Sant Joan –on, per cert, es conjuren dos models urbanístics diferents, rambla i bulevard– i també amb el carrer de Balmes, l’antiga riera que va passar de desallotjar aigua del Tibidabo a dispensar vehicles. Té pendent la transformació des de la plaça de Molina fins a General Mitre. I després, fins a la plaça de Joaquim Folguera. Fins i tot fins a Kennedy, si es volgués. El primer tram, promès fa 10 anys, sembla que es desencalla. Així ho va decidir ahir la comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb la idea de començar les obres a la tardor per un valor de gairebé set milions d’euros. L’obra, que té una durada de 15 mesos, forma part del projecte de pressupostos que el PSC va presentar per a aquest any. Al no haver aconseguit els vots necessaris i haver d’impulsar la pròrroga dels comptes del 2023, Jaume Collboni haurà d’esperar a la qüestió de confiança prevista per al 2 de maig per poder assegurar aquesta i totes les inversions noves previstes per a l’exercici en curs. Retalls de porciolisme El projecte és de sobres conegut perquè es tracta de repetir el model que ja va començar a aplicar-se el 2010 per sota de la Diagonal, en temps de Jordi Hereu. Això és, voreres més amples i menys espai per al vehicle privat. Ara mateix, aquest tros de Balmes és un dels que millor representa la Barcelona del porciolisme, amb asfalt, edificis de set plantes i ni un sol arbre, tret que comptin els del carrer de Corint (parada dels FGC de Pàdua) o les palmeres del pati de l’escola Poeta Foix, molt a prop de la plaça de Molina. El projecte preveu, de fet, plantar 110 arbres a l’artèria. Les voreres amb prou feines arriben als dos metres d’ample, la velocitat dels cotxes supera el màxim permès (només es respecta al tram de radar escolar), el comerç mai va arrencar i les façanes brandeixen aquest to grisenc tan comú en carrers com Aragó, Muntaner o València. És una artèria deshumanitzada que, després de la reforma, passarà a tenir laterals per als vianants d’una mica més de quatre metres, amb una calçada que dels 15 metres disponibles ara es quedarà amb poc més d’11. La configuració de l’asfalt, que ara és de 2+2 i un carril per costat de serveis, es quedarà en un carril de baixada i dos de pujada i un vial addicional al costat Besòs reservat a la càrrega i descàrrega, aparcaments per a motos i contenidors. No, no hi haurà carril bici per poder connectar amb el de la Via Augusta. No com a la Via Laietana Queda descartada una opció que es va posar sobre la taula en el mandat anterior: eliminar-ne el sentit descendent per a vehicles privats i pintar un sol carril de baixada per a transport públic i taxis. Una mica com el que està previst a la Via Laietana, però al revés, perquè al carrer de Ciutat Vella, una vegada acabi la reforma del carrer, només hi podran pujar autobusos, taxis i veïns, i els cotxes hauran d’arribar a l’Eixample pel Paral·lel o pel passeig de Lluís Companys. Aquí, el vehicle privat hauria d’anar a buscar República Argentina, Riera de Cassoles o Muntaner en sentit mar. Vista la importància que té Balmes en les connexions mar-muntanya, sembla que s’ha descartat. L’obra té el projecte redactat des del 2018. Al principi es va dir que primer s’havia d’acabar la reforma de la riera de Cassoles (abans anomenada Princep d’Astúries), però després, acabada aquesta transformació, mai més se’n va saber: va desaparèixer de l’agenda municipal. Fins que el PSC, ara al comandament de la cartera d’Urbanisme que abans comandava Barcelona en Comú, ha rescatat el pla. Laia Bonet, tinent d’alcalde d’Urbanisme, va explicar ahir els detalls de la transformació d’aquest "tram de l’oblit" i va remarcar els nous passos de vianants que milloraran la connexió entre els barris de Sant Gervasi i el Farró i l’"important canvi de secció" del carrer. No s’havia actuat de manera intensiva, però el 2023 sí que es van col·locar tres semàfors nous a l’altura dels carrers de Francolí i Putxet. Perquè els cotxes correguessin menys i Balmes tingui menys aspecte d’autopista urbana. De manera que entre Molina i Mitre n’hi ha sis de lluminosos, un cada 100 metres. Cronologia d’una obra Balmes es va començar a reformar pel tram Diagonal-Aragó el 2010. Amb Xavier Trias, a partir del 2011, es va executar des de la plaça de Molina fins a la Diagonal, en dues fases partides per la Travessera de Gràcia, i d’Aragó a Gran Via. A més del tram de Sant Gervasi, també està pendent la transformació de la desembocadura, entre la Gran Via i Pelai, que es va asfaltar el juliol del 2022 però manté els cinc carrils d’asfalt. Només s’ha intervingut al nus Balmes-Pelai-Vergara. Aquest tram té l’afegit sagnant que el pla es va aprovar el 2016 i fins i tot tenia assignat un pressupost de quasi tres milions d’euros. També faltarà xapa i pintura per sobre de General Mitre. El compromís del consistori és impulsar la transformació un cop estiguin acabades les obres de la línia 9 de metro, que té prevista una parada (Putxet) a la plaça de Joaquim Folguera.

Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre

Les obres de la reforma començaran a la tardor i s’espera que en 15 mesos estiguin acabades, per després emprendre’n el tram final fins a la plaça de Joaquim Folguera. L’objectiu és més espai per al vianant i menys per al cotxe.

El més llegit