Canvis en la tarifa i en el servei, les alternatives per no esborrar el 116

"El vehicle semblava un d’aquests autobusos de cortesia de l’aeroport que et porten al lloc on hi ha aparcats els cotxes de lloguer. És el bus 116 i estava ple d’àvies amb els carretons d’anar a comprar, persones que viuen a la zona. És la manera més intel·ligent d’arribar al parc Güell". Això ho va escriure a Tripadvisor un americà, i entre les respostes, la d’una persona que té com a foto un grafiti en el qual es llegeix tourists go home: "¡No feu servir el 116! Hi ha molts altres mitjans de transport per arribar o sortir del parc. No obstant, hi ha molta gent del barri (incloses les persones grans i amb menys mobilitat) que depenen d’aquests petits autobusos per desplaçar-se. I moltes vegades no poden, perquè estan plens de turistes". La resta de la història ja la coneixeu; l’eliminació de la línia 116 del mapa de Google per intentar que els forasters no abusin d’un servei pensat per als residents. ¿Però hi ha alguna altra manera d’evitar aquesta convivència mal portada entre transport públic, veïns i visitants? Vegem-ho. Esborrar del pla un bus pot ajudar a mitigar el problema. I les xifres així ho demostren, segons va dir dimecres la tinenta d’alcalde i presidenta de TMB Laia Bonet, que va assegurar que en els primers dies de supressió del 116 a Google Maps, les validacions han caigut "de més de 3.000 diàries a un rang de 2.000 o menys de 1.000 per dia". O sigui, el continuen utilitzant, amb un aforament molt per sobre de la resta de línies del Bus de Barri de TMB. El que segura que no es pot fer és prohibir l’entrada a un turista pel simple fet de ser una persona que està de visita a la ciutat. No es pot fumar, pujar descalç o amb el tors descobert, portar materials perillosos, pidolar o distribuir publicitat. Però això són coses que aplicables tant per als veïns de Gràcia o Sant Andreu com per a la gent de Wisconsin o de Singapur. Sí que es pot, no obstant, jugar amb la tarifa. Passa que molts turistes que passen uns quants dies a Barcelona adquireixen l’Hola Barcelona Travel Card. Es poden contractar dos dies (15,75 euros), tres dies (22,95 euros), quatre dies (29,97 euros) o cinc dies (36,72 euros), i permet utilitzar tantes vegades com es vulgui el metro i el bus, Ferrocarrils (zona 1), el funicular de Montjuïc, el tramvia (TRAM) i els trens de Rodalies (zona 1). El telefèric de Montjuïc, de gestió privada, no està inclòs. També queden fora el funicular del Tibidabo el Tramvia Blau, que fa sis anys que no circula. De la mateixa manera que hi ha transports de gestió pública que queden fora de l’àmbit de l’Hola Barcelona, una recepta d’Adrià Ramírez, president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), el consistori podria incloure el Bus de Barri a la paleta dels no inclosos. Els turistes podrien pujar igual, per descomptat, però si et gastes un dineral en una targeta, no et farà cap il·lusió pagar una T-casual (12,15 euros) o un prohibitiu bitllet senzill (2,55 euros) . És un element no excloent, però sí dissuasori. Sobre el fet en si mateix, Ramírez té una opinió molt clara: "Intentar que la mobilitat solucioni un problema que és de ciutat i d’externalitats generades per l’excés de turisme és trampós". I recorda que això del 116 també passa a l’L4 de metro a l’estiu, amb els bolquets de forasters que volen anar a la platja, i a l’intercanviador d’Urquinaona. Efecte dissuasori Una altra alternativa és convertir el bus de barri ordinari en un transport a demanda. És a dir, que deixi de passar de manera regular i que només funcioni quan un veí a través de l’aplicació El meu bus o el telèfon 900.927.575, com ja fan els veïns del Farró-Galvany, Montbau-Vall d’Hebron, Torre Baró Nord, Torre Baró Sud i Vallbona. Es poden fer reserves amb almenys 45 minuts d’antelació o sol·licitar un viatge immediat. No té cost addicional: requereix els mateixos bitllets i abonaments que s’utilitzen per al transport públic convencional. Els turistes podrien saber de l’existència d’aquesta línia de bus, però al veure que no circula o que ho fa d’una manera tan irregular, potser acabarien per esborrar-lo de les alternatives i acabaria desapareixent de les recomanacions de portals com Tripadvisor, on abunden els comentaris que assenyalen el 116 com la millor opció per arribar al parc Güell. Aquestes dues mesures podrien beneficiar no només el 116, sinó també el 111, que puja al parc d’atraccions del Tibidabo, i el 119, que passa a prop dels búnquers del Carmel. La llançadora, descartada L’ajuntament també podria recuperar el bus turístic llançadora que va estrenar l’1 d’abril del 2019 per connectar la parada de metro d’Alfons X (L4) amb el recinte dissenyat per Gaudí. La previsió era transportar 700 persones per hora en temporada alta i el preu del bitllet estava inclòs en l’entrada. També podien pujar al Bus Güell els veïns que tinguessin la targeta del parc. El servei, no obstant, va desaparèixer amb la pandèmia i no s’ha tornat a activar malgrat que la seva posada en marxa era una de les conclusions de l’estudi de mobilitat del Pla Estratègic del parc Güell. La seva restitució (es podria afegir un altre bus des de Lesseps) alleujaria sobre manera la pressió sobre els mitjans de transport convencionals. Un portaveu de BSM, l’empresa municipal que explota el parc Güell, explica, no obstant, que no està previst recuperar-lo. Pel que sembla, prossegueix aquesta veu, era una prova pilot que va reduir poc el nombre de turistes que pujaven al bus o al metro i el veïnat estava molest. El president de la PTP no veu malament que es plantegi un bus turístic més petit, menys molest. "I que en cap cas costi diners o afecti la resta del sistema de transport públic, ja massa tensionat i amb carències com per haver de solucionar problemes aliens com és l’excés de turisme a Barcelona", apunta.

Canvis en la tarifa i en el servei, les alternatives per no esborrar el 116

Modificar les condicions de la targeta turística per utilitzar el transport públic, que el bus sigui a demanda o recuperar l’autobús per als forasters que pujava al parc Güell podria alleujar la situació de la mobilitat veïnal a la Salut.

El més llegit