Pedro Velázquez: "Hem tancat gairebé 150 narcopisos i punts de venda de droga en un any"

¿Barcelona és segura? Estic convençut que Barcelona és segura, però s’enfronta a moltíssims reptes per ser una ciutat molt projectada cap a l’exterior. Aquí viuen 1,7 milions de persones, a les quals se sumen els milers que venen cada dia. Això genera espais de risc propis de les grans ciutats. La delinqüència sempre actua en llocs on hi ha molt més benefici i Barcelona genera riquesa, per la qual cosa té cert atractiu per a les persones que volen delinquir. És un repte que hem d’assumir. Tenint en compte que hi ha moltes Barcelones, ¿com es dissenya la seguretat de la ciutat? Aquesta és la grandesa de Barcelona, tanta diversitat. Cada districte és un món. La Guàrdia Urbana també ens dividim en 10 districtes, cada un amb una unitat territorial diferent que s’adapta a aquesta zona. A més, dins de cada un hi ha diferents realitats, com a Sant Martí, que té el barri del Clot i el del Besòs. Crec que totes les policies locals, i especialment la Guàrdia Urbana, som especialistes en la proximitat i tenim el caràcter necessari per adaptar-nos al que aquestes diferents situacions ens demanen. ¿Quin tipus de delinqüència té? El delicte estrella és el furt, s’aprofita la distracció d’una persona per sostreure-li algun efecte, com un mòbil, una cartera o una motxilla. És una delinqüència que no utilitza la violència. En alguns moments molt puntuals sí que pot derivar en episodis violents, però no és el més normal. La Guàrdia Urbana també vetlla pel compliment de les ordenances municipals. Una d’aquestes són les inspeccions de clubs cannàbics... La veritat és que ens preocupa. Hi ha uns 250 locals a la ciutat i l’activitat que duen a terme una part d’aquests locals gairebé es pot assimilar amb la venda de substàncies il·legals. Actuem quan acreditem que s’ha produït un delicte com el tràfic de drogues, però també en el pla administratiu. La voluntat és posar ordre. Han actuat amb tota la contundència possible, emparats amb la legislació, contra els narcopisos. El problema dels narcopisos no és només de salut pública, per això ens preocupa tant. Ens podríem preguntar per què una policia local persegueix tant uns locals on es trafica i es consumeix droga, algú podria pensar que des d’un punt de vista estrictament competencial podria correspondre a altres cossos policials. Doncs ens preocupen perquè estan relacionats amb conflictes veïnals molt greus. Quan hi ha un narcopís hi ha un problema de convivència, de salut pública, de baralles en molts casos o d’actes il·lícits de caràcter patrimonial. Per exemple, generen robatoris d’oportunitat en botigues pròximes per comprar la dosi i al final degraden molt la convivència. Darrere d’una incidència local hi pot haver una xarxa de més dimensió, però sovint la policia municipal és la que arriba primer. A nosaltres ens entra moltes vegades com un problema de sorolls, de pudors, de molèsties, de xeringues a terra. Des de ja fa uns anys ens hem posat a treballar en aquest àmbit de manera molt decidida, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Només l’any passat vam tancar gairebé 150 locals entre narcopisos i punts de venda de droga en actuacions conjuntes entre els dos cossos. El paper de la Guàrdia Urbana és molt important pel coneixement que té del que passa als barris. Cada cos policial té les seves competències definides, tot i que això al delinqüent no li importi. Nosaltres plantegem un model que advoca per afrontar els conflictes de seguretat des de la responsabilitat. La ciutadania necessita un acompanyament, no se li pot dir que un narcopís no és competència meva o derivar la persona que va a comissaria a presentar la denúncia. És terrible, perquè a més aquest denunciant és una víctima o pateix una situació determinada. Els policies en general hem de tenir clar que som servidors públics, i ho dic convençudíssim. És l’anomenada seguretat integral, que es dissenya comptant amb factors més enllà del policial. El concepte seguretat vinculat a activitat delictiva està absolutament superat, perquè parlem de percepcions ciutadanes, sobretot després de la pandèmia. Ens hem adonat que la gent té molt més alterades les sensibilitats. Quan et trobes amb un conflicte mires més elements, com la convivència, que pot estar afectada. Ho abordes tot. Els policies locals tenim una posició de privilegi, perquè tenim perspectiva per poder activar els serveis del nostre ajuntament. A Barcelona, amb 3.500 guàrdies urbans s’arriba a conèixer molt bé la ciutat. Com quan es detecta un cas de violència masclista i s’activen els serveis socials. La Guàrdia Urbana va posar en marxa fa un any aquest servei d’atenció. Està funcionant molt bé. A una dona que ha sigut maltractada li costa molt presentar una denúncia perquè li costa compartir la seva situació. Per això tenim aquesta sensibilitat, aquesta formació i aquesta capacitat d’empatitzar. Aquest és el primer pas. Però una vegada que t’has guanyat aquesta confiança, de vegades no vol presentar denúncia. ¿I què fas? ¿Deixes que se’n vagi? És clar que no. L’objectiu és vincular-la a algun servei assistencial. Nosaltres estem plantejant un servei d’atenció a la víctima en un entorn que surt d’una comissaria estàndard i la connectem amb recursos socials, tant si presenta denúncia com si no. Això és policia de proximitat.

Pedro Velázquez: "Hem tancat gairebé 150 narcopisos i punts de venda de droga en un any"

«Barcelona genera riquesa, per la qual cosa té atractiu per als que volen delinquir. És un repte»

El més llegit