El 2009, en col·laboració amb el MNAC, EL PERIÓDICO va llançar la campanya Fem memòria, un crida per reunir fotografies de la Guerra Civil realitzades per ciutadans anònims, com a complement a l’exposició sobre Robert Capa al Palau Nacional. La resposta va superar les expectatives, amb 800 imatges. Però n’hi va haver algunes que van posar en alerta la companya Eva Melús: fotografies d’una excepcional qualitat de les esglésies incendiades el juliol de 1936 i de l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona el 26 de gener de 1939 enviades per un lector, Francesc Sans. L’autor era el seu finat sogre, Rossend Torras Mir (1907-1996). Va resultar que aquesta era només la punta de l’iceberg d’un arxiu de 25.000 fotografies i 110 pel·lícules, guardades (com continua encara ara, custodiat per la seva filla Isabel Torras i el seu gendre) en un domicili particular. Imatges de grans moments de la república i la Guerra Civil, però també paisatges i escenes costumistes, espectacles, festes populars, retrats sofisticats, circuits de carreres, piscines i gimnasos. Es tracta del fons del més professional dels fotògrafs aficionats catalans, que 15 anys després, finalment, es mostra en una exposició, Vides entre dictadures, oberta fins al setembre al Palau Robert, i en un llibre publicat pel Memorial Democràtic.
El més professional dels aficionats
El fons de 25.000 imatges aconseguides pel barceloní Rossend Torras, un òptic i venedor de material fotogràfic amb ànima de fotoperiodista, s’exhibeix per primera vegada al Palau Robert.
El més llegit
- Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius
- BCN reprèn el repte de construir l’escalinata de la Sagrada Família
- Una vorera infernal i un cel entre núvols
- La F de Fahrenkamp fa que Óscar Díaz guanyi ‘Pasapalabra’
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura