Aragó, Pau Claris i València, els carrers amb més pol·lució i soroll

Ara que es parla de netejar els edificis de la plaça Reial, els convidem que facin un tomb per València i es fixin en les façanes. Els immobles que donen a aquesta artèria exhibeixen un aspecte cendrós, desgastat. És la contaminació, l’alè dels motors de combustió dels cotxes, el que embruta i treu brillantor als carrers. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha recollit les dades de l’última dècada quant a pol·lució, soroll i sinistralitat. Pau Claris, juntament amb València i per descomptat Aragó, són les pitjors artèries de la ciutat. La investigació és del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transports i Territori (GEMOTT) del departament de Geografia de la UAB. Al capdavant d’aquest treball és el geògraf i expert en mobilitat Samuel Nel·lo Deakin, un treball que forma part del projecte Transequi, amb el qual es pretén "explorar les implicacions de les actuacions de pacificació del trànsit sobre l’equitat interveïnal, prenent l’Eixample com a cas d’estudi". L’Eixample és el districte amb menys verd per habitant. Toquen dos metres quadrats per veí, tenint en compte que els escocells, el forat dels arbres, compten com a zona verda, com també ho és la gespa sobre la qual passa el tramvia en alguns trams. Per comparar, i traient els barris que tenen Collserola i Montjuïc, a Sant Martí en surten 7,7 m² i a Sant Andreu, 4,2 m². La mitjana de la ciutat és de 7 m², una ridiculesa que per la part baixa només se supera en ciutats d’allò més grises com Atenes. A través de les dades que registra el consistori, els investigadors analitzen l’evolució de la contaminació, el soroll i la sinistralitat, i reflexionen sobre el paper que ha tingut la progressiva pacificació de carrers. Quant al brogit, gairebé no s’han notat diferències. Amb dades del 2009, 2012 i 2017 (anys en què es va actualitzar el denominat mapa del soroll de Barcelona), Balmes i Aragó sempre han ocupat els dos primers llocs, amb registres molt per sobre dels 70 decibels quan la recomanació de l’OMS quant a l’exposició mitjana màxima al trànsit motoritzat és de 53 dB. També Aribau, Pau Claris o València superen els 70 dB. Més vehicles elèctrics És possible que els resultats variïn substancialment quan es torni a fer el càlcul. Perquè hi ha molts més vehicles elèctrics i perquè es podrà veure l’efecte de la superilla de Sant Antoni i dels quatre eixos verds de l’Eixample (Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell). També perquè, per primera vegada, el cotxe ja suposa menys del 20% del total de desplaçaments a Barcelona. L’evolució del 2009 al 2017 demostra que els carrers pacificats, com Enric Granados, així com els més perifèrics de l’Eixample, són cada vegada més silenciosos (nits de restauració i terrasses al marge). L’evolució de la contaminació no s’entén sense recordar dos elements. Primer, l’evolució del sector automobilístic, amb vehicles cada vegada menys bruts i fins i tot elèctrics. I segon, la Zona de Baixes Emissions (ZBE), implantada el gener del 2020. Des del 2017 els vehicles més contaminants, sense distintiu ambiental o etiqueta B, han passat de representar el 61% a ser només el 19,3% del parc circulant (no s’ha de confondre amb els matriculats i fitxats per la DGT). Una reducció del 70%. L’any passat va ser el primer exercici en què Barcelona va complir els límits de pol·lució marcats per la UE, tot i que encara s’està molt lluny dels nous sostres que volen imposar-se per al 2030 o 2035. Zona infernal Malgrat aquest context, el carrer amb l’aire més brut continua sent Aragó, per molt que els últims anys hagi incorporat un carril bus i un vial ciclista. Tant en diòxid de nitrogen com en partícules en suspensió. A la llista també hi ha Pau Claris, Roger de Llúria o València. De fet, el mapa genera una mena de zona infernal. Un rectangle que formen Pau Claris, València, Aragó i Bruc, al voltant del qual es compten gairebé una desena de centres educatius, entre escoles bressol i escoles. En canvi, a la figura que componen Ali Bei, Pujadas, Meridiana i passeig de Sant Joan, s’ha creat una petita illa d’escassa pol·lució: a la frontera de l’Eixample i Sant Martí i entre els grans parcs, els nivells de NO2 es queden a la meitat del sostre que marca la UE. La sinistralitat ha anat a millor. Fins al punt que Barcelona registra un 40% menys de sinistres de trànsit amb ferits que a principis de segle. En els últims 10 anys, a la capital catalana s’han produït 81.824 sinistres de trànsit amb ferits. Són 22,4 cada dia (gairebé un per hora). En aquesta última dècada, a més, han perdut la vida a l’asfalt 210 persones i 2.089 han resultat ferides greus. Aragó és una vegada més el carrer més anomenat en aquest apartat, amb més de 500 sinistres entre 2018 i 2024. Juga a favor seu que la intensitat mitjana d’un dia feiner és de 51.632 vehicles, un 30% menys dels 74.000 del 2015. La xifra quadra amb la pèrdua de dos carrils per fer lloc als autobusos i als ciclistes als dos extrems de l’artèria. També són molt perillosos, per ordre, Balmes, Muntaner, Roger de Llúria i Comte d’Urgell.

Aragó, Pau Claris i València, els carrers amb més pol·lució i soroll

Un estudi de la UAB a partir de dades de l’última dècada revela una realitat òbvia que val la pena recordar: com menys cotxes hi ha, millor és la qualitat de vida dels ciutadans.

El més llegit