Projectes congelats

La convocatòria de les eleccions autonòmiques catalanes per al 12 de maig vinent s’ha convertit en un factor decisiu per al dia a dia de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, la nova cita electoral ha deixat en suspens alguns temes, que queden ajornats fins que passi la contesa. de les urnes. En alguns casos perquè la normativa així ho indica. En d’altres, pel sentit comú o per qüestió d’oportunitat política. També hi ha casos en els quals el consistori pot difondre la seva actuació o fins i tot ha de fer-ho. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) limita l’actuació de les administracions en període previ a uns comicis perquè aquestes no facin un ús partidista de la seva acció de govern. Sí, sona una mica utòpic, però en general el veto serveix per evitar casos en què grinyoli una roda de premsa. És també habitual que els governs programin la finalització dels projectes abans que arribi aquesta restricció electoral, quan es tracta d’eleccions que afecten la seva pròpia administració convocada. Gairebé ningú al planeta s’estalvia una inauguració si té la possibilitat de fer-la quan toca. Però, almenys per ara, això no és viable per a un alcalde, en aquest cas el de Barcelona, Jaume Collboni, i el seu govern. Collboni i els seus regidors no poden participar en inauguracions ni defensar projectes que formin part del seu programa electoral. Per això, almenys dues de les iniciatives que han quedat suspeses en aquestes setmanes prèvies a les eleccions autonòmiques del 12 de maig, i que també es veuran afectades per les europees del 9 de juny, són el nou Pla de Barris i la reforma del 30% de vivenda protegida en grans promocions i rehabilitacions. Oportunitat política Després hi ha la casuística més vinculada al sentit comú i l’oportunitat política. És el cas de l’entrada d’ERC al govern del PSC, que es dona per feta però que ha quedat postergada perquè si es concretés aquests dies afectaria de ple la posició de republicans i socialistes davant les urnes. El govern local pot mantenir les seves activitats corrents i comunicar el que passa pels seus òrgans de govern, les decisions que es prenen. Però el que no pot fer és presentar informes en els quals tregui pit de la seva gestió ni procedir a inaugurar aquella plaça que s’ha reformat. Després hi ha actuacions que està obligat a portar a terme malgrat el període electoral. Un exemple és el Pla d’Actuació Municipal, el PAM, que estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions de l’acció de govern i que s’elabora a l’inici de cada mandat. No pot deixar-se per a després de l’estiu. Un altre cas: el pla d’usos de Ciutat Vella. No tirar-lo endavant suposaria permetre que caduqui el límit per a la petició de llicències, cosa que podria portar a una allau de peticions que no haurien de respectar la normativa. Estan permeses les comissions no permanents: aquesta setmana se’n va iniciar una sobre multireincidència (tot i que la segona sessió es va deixar per a després del 12M) i dilluns n’arrenca una sobre la cobertura de la Ronda de Dalt. Plens municipals La limitació derivada de la campanya electoral catalana, així com de les altres casuístiques esmentades, també arriba a plens i comissions municipals. La setmana que ve tocaria el calendari habitual de comissions temàtiques, que tenen lloc de dimarts a dijous. Però només n’hi haurà una, el dimecres 17, de Presidència, en la qual els grups podran presentar una iniciativa i dos precs a escollir entre els de tots els temes: urbanisme, cultura i economia. El ple del maig serà abreujat, sense la part política. En un altre pla, la convocatòria electoral catalana ha afectat també l’ajuntament. El fet que no s’aprovessin els pressupostos de la Generalitat per al 2024, que és el que va precipitar les eleccions, ha deixat la ciutat, segons denuncia el govern, amb 500 milions d’euros menys d’inversions. Sobre aquest tema es va pronunciar la setmana passada la consellera de Territori, Ester Capella. La portaveu va advertir que a causa de la falta de pressupost el Govern català no podrà fer els 1.700 pisos previstos en solars aportats pel consistori. L’alcalde de Barcelona, per la seva banda, va assenyalar els Comuns com a responsables, sense citar-los, per no afegir-se al pacte pressupostaris d’ERC i PSC.

Projectes congelats

La convocatòria d’eleccions ha obligat a ajornar diverses iniciatives com, per exemple, la reforma del 30% de vivendes protegides i el nou Pla de Barris de la ciutat.

El més llegit