Censats 1.220 ascensors històrics, el triple dels coneguts fins ara

Són inquilins senyorials de Barcelona, vestigis d’una elegància d’altres temps. Els ascensors amb cabina de fusta i porta de ferro forjat s’acosten al segle de vida –si no l’han depassat ja– i són distintius d’una època d’auge i expansió de la ciutat, sobretot a l’Eixample. Malgrat que molts van desaparèixer, substituïts per models més veloços i conformes a la modernitat, sobreviuen més exemplars dels que es van calcular que hi hauria. Interior de fusta i amb seient i miralls d'un ascensor històric ubicat a la finca del carrer d’Aragó, 233. A Barcelona subsisteixen almenys 1.220 ascensors etiquetats com a històrics. Són els que conserven la cabina original i que, majoritàriament, daten d’abans de 1940, tret d’alguns –la minoriaria– que van ser instal·lats anys després. La xifra triplica la que es va revelar en un primer recompte, elaborat el 2022, en què es van documentar 420 elevadors muntats fins a 1939 en una quadrícula reduïda de carrers, emmarcada per la Diagonal, la ronda de Santa Pere, Balmes i Pau Claris. El 2023, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà (IMPU) va encarregar una segona batuda que amplia el radi a tot l’Eixample, també amb incursions a Ciutat Vella, Gràcia, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Només a la Via Laietana s’han trobat 14 ascensors que han resistit al pas del temps. Tres treballadors de l’empresa Veclus van pentinar gairebé un centenar de carrers durant 16 setmanes, trucant porta a porta per localitzar un patrimoni que l’Ajuntament de Barcelona creu "interessant" de cartografiar, si més no. "L’objectiu era conèixer el màxim nombre d’ascensors històrics i ens ha sorprès que n’hi hagi tants: al carrer Mallorca, al costat muntanya entre Roger de Llúria i Bruc, s’han conservat a totes les cases, i de Bruc a Girona, en totes menys una", destaca Francesc Caballé, historiador i director de l’estudi. El membre de Veclus aprecia "bastantes diferències" quant al valor arquitectònic i artístic entre la multitud d’elevadors registrats. "Alguns són molt senzills i d’altres, veritables obres d’art", distingeix Caballé, convençut que encara queden prototips d’època que no han pogut descobrir, dispersos per la capital. Les comunitats que tinguin qualsevol dels 1.220 ascensors referenciats a l’informe poden sol·licitar els ajuts que l’IMPU ofereix per costejar part de les obres que es declarin d’interès patrimonial. "Estar inventariats els permet optar a les ajudes a la millora del patrimoni i facilitar la restauració dels elements patrimonials d’interès, com les reixes o cabines de fusta", exemplifica el consistori. L’IMPU es presta a finançar fins al "30% de l’obra, amb un límit de 30.000 euros per actuació", matisa. Els treballs susceptibles de rebre una subvenció són els que salvaguardin "els valors compositius de l’element original". "Vol dir, per exemple, que, davant la necessitat d’actualitzar la maquinària o les guies de suport, es mantinguin o es restaurin les cabines i tancaments de l’ascensor tot mantenint-ne la composició", aclareix l’ajuntament. És probable que un bon nombre d’ascensors històrics –igual que altres de més convencionals– hagin de renovar motors o guies amb el nou reglament que la Generalitat ultima. "Tots els ascensors, siguin de l’època que siguin, hauran d’implementar mesures addicionals perquè siguin més segurs, més còmodes i amb millors prestacions. Els històrics rebran una bona part de les mesures a implementar", augura la gerent del Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya, Beatriu de la Fragua. Més subvencions L’organització avança que, entre altres aspectes, la norma regularà l’anivellament dels ascensors perquè "no hi hagi un esglaó al sortir de la cabina", "evitar moviments ascendents incontrolats, disposar d’una bàscula per evitar sobrecàrregues" i que tots es dotin d’un "equip per comunicar-se de dins cap a fora a través d’una línia telefònica", enumera De la Fragua. "La mesura que més afectarà els històrics és la substitució de guies", prossegueix la gerent. "Antigament es feien de fusta o cilíndriques i la normativa interpreta que haurien de ser substituïdes per unes d’actuals, que donen més prestació en seguretat, però encara s’ha de veure si els històrics o els que formen part del patrimoni protegit en queden exclosos", puntualitza. En tot cas, De la Fragua recalca que s’atorgarà un llarg període per adaptar-se a la norma. Al seu torn, el gremi demana a les administracions que contribueixin amb ajudes per pagar les modificacions que s’exigiran en seguretat, que no estan incloses en les ajudes que es concedeixen per protegir el patrimoni. "Afegir-hi comunicació bidireccional no implica una gran despesa, però canviar una guia sí que pot ser un desemborsament important. En tot cas, les obres que s’hagin de fer o el manteniment en ascensors històrics no tenen per què ser més cars", esgrimeix. Al llarg de les dècades s’ha desmantellat un nombre inconcret d’elevadors d’època. Se’n van substituir molts als anys 80 i 90 –recorda De la Fragua–. Les comunitats es queixen que els ascensors antics són més lents i que el tancament de portes és manual. Però l’interès per conservar-los ha crescut".

Censats 1.220 ascensors històrics, el triple dels coneguts fins ara

L’Ajuntament de Barcelona ofereix subvencionar fins al 30% de les obres per restaurar i mantenir elevadors de fusta i ferro forjat, a l’espera que la Generalitat implanti un reglament més estricte en mesures de seguretat.

El més llegit