Un districte innovador a Esplugues

La pròxima dècada de l’àrea metropolitana de Barcelona serà la dels desenvolupaments urbanístics que sustentin pols d’innovació, especialment biomèdica, al voltant d’hospitals de referència. Després de liderar el fenomen l’Hospitalet de Llobregat impulsant un futur pol biomèdic (biopol) el pla urbanístic del qual s’acaba d’aprovar, Esplugues de Llobregat, ciutat que de fet també participa en l’esmentat biopol, presenta ara les seves credencials per capitanejar un Districte d’Innovació que aspiri a una nova centralitat metropolitana i que, al seu torn, pivoti sobre la salut i aprofiti l’ona expansiva de la sempre potent marca Barcelona. Si el centre hospitalari de referència en el projecte de l’Hospitalet és l’Hospital de Bellvitge, en el cas d’Esplugues és l’Hospital Sant Joan de Déu. Entorn d’ell gira el Porta Diagonal, pla urbanístic que sosté el projecte i que està basat, com ja va avançar EL PERIÓDICO, en sis edificis a l’avinguda de la Diagonal, en la intersecció d’Esplugues amb Barcelona i l’Hospitalet, entre els quals destaquen dues torres de 100 metres d’alçària. Una d’elles ha cridat l’atenció d’AstraZeneca i la seva construcció ja ha començat. A més, quatre edificis més, que previsiblement estaran vinculats al campus del Sant Joan de Déu, conformen un total de 90.000 m² de sostre a la zona. Aquest és l’esquelet. Per donar-li vida, l’Ajuntament d’Esplugues estima que el seu futur Districte d’Innovació serà capaç de crear 23.000 llocs de treball fins al 2040, segons els detalls del projecte als quals ha accedit aquest diari i que seran presentats avui per l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, i la de Sant Boi de Llobregat (i presidenta de la Diputació de Barcelona), Lluïsa Moret, totes dues del PSC. És una dimensió assimilable a la que precisament preveu el biopol, que preveu 29.000 nous llocs de treball a l’Hospitalet. A més dels potencials llocs de treball, Esplugues projecta el seu districte innovador a través de quatre ecosistemes diferenciats: un sobre investigació mèdica i biotecnologia (desenvolupament urbanístic de 357.950 metres quadrats); un altre sobre salut, alimentació i esports (de 185.400 m²); un tercer sobre desenvolupament sostenible i urbantech (de 141.150 m²); i un quart sobre disseny de productes i intel·ligència artificial per al desenvolupament empresarial (de 77.050 m²). Díaz creu que els quatre ecosistemes d’innovació "podrien quadruplicar el PIB de la localitat". Porta Diagonal no s’explica sense el protagonisme de l’Hospital Sant Joan de Déu. Entre el centre hospitalari i l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet es preveuen construir sis edificis, entre ells dues torres de 100 metres d’alçària. Una ja ha cridat l’atenció d’AstraZeneca; l’altra està destinada a allotjar l’hotel Tower One. L’arquitecte responsable del projecte, Enric Batlle, va explicar a aquest diari que els sis edificis ja tenen preparada la llicència d’obres i que en l’actualitat n’hi ha tres en construcció: la torre de l’hotel Tower One i dos dels edificis administratius, que estaran vinculats al campus de Sant Joan de Déu i es denominaran Campus Úniques. Es preveu que les obres hagin finalitzat d’aquí a dos o tres anys. "Un serà un centre de medicina de precisió amb laboratoris sobre malalties minoritàries. L’hotel no té un enfocament únicament de luxe, sinó que està pensat per a famílies i metges vinculats a l’hospital", explica Batlle. Díaz posa en valor l’àrea de la ciutat a l’altura de la Diagonal com un pol d’innovació i investigació entorn de la salut. "Concentrem un important sector biomèdic, amb empreses de referència com Synlab, Made of Genes o Galenicum", companyies a les quals afegeix presència clau d’altres institucions de referència com la Universitat Politècnica de Catalunya, el Barcelona Tech, IESE, ESADE, i ara amb la incorporació de l’Hospital Clínic. El pla Porta Diagonal troba els seus orígens a principis de la dècada dels 90, quan les empreses Cauval i Fecsa van proposar un pla urbanístic per transformar l’accés a Barcelona al costat del pendent de Collserola amb el compromís de soterrar les línies d’alta tensió de la zona, episodi que els veïns de la zona van aplaudir. No van córrer la mateixa sort els milers de metres planificats per a pisos i grans edificis per a oficines i hotels que van rebre l’oposició del moviment veïnal d’Esplugues. L’impacte de la crisi En el context de protesta contra el desenvolupament urbanístic es va arribar a constituir una entitat veïnal, la Plataforma No al Pla Caufec, que en el dia d’avui amb prou feines té ja predicament. La crisi del 2008 va paralitzar la majoria dels grans projectes urbanístics barcelonins, però les obres van tornar a reactivar-se entre el 2015 i el 2017. L’últim moviment del projecte va ser la renovació el març del 2021 del conveni urbanístic entre l’Ajuntament d’Esplugues i les promotores Sacresa, Porta Diagonal i Caufec, el qual habilita als actuals avenços. En el terreny estrictament polític, les postures sobre el Porta Diagonal van quedar fixades en la renovació del conveni urbanístic entre l’Ajuntament d’Esplugues i les promotores Sacresa, Porta Diagonal i Caufec: PSC (amb actual majoria absoluta a Esplugues), PP i Ciutadans van votar-hi a favor, ERC hi va votar en contra, i els Comuns es van abstenir. Per la seva banda, des de la Plataforma No al Pla Caufec, i malgrat que el projecte encara ja la seva última etapa, reiteren les crítiques a l’"impacte paisatgístic" i a "desenvolupar habitatges de luxe inaccessibles per als veïns d’Esplugues".

Un districte innovador a Esplugues

La ciutat projecta al voltant de l’hospital de Sant Joan de Déu una nova àrea de centralitat metropolitana sustentada sobre el pla urbanístic Porta Diagonal. L’ajuntament estima que el projecte crearà uns 23.000 llocs de treball.

El més llegit