La delinqüència puja a l’àrea de BCN per furts i delictes sexuals

L’últim balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior apunta a un lleuger repunt en la delinqüència convencional a l’àrea de Barcelona. En termes globals, la criminalitat convencional (la que no té a veure amb les infraccions penals comeses cibernèticament) a la Barcelona metropolitana va augmentar un 6,7% entre 2022 i 2023. Filtrant les dades per població, la conclusió és que si el 2022 els diferents cossos de policia van registrar 56 denúncies delictives per cada 1.000 habitants a la província de Barcelona, el 2023 aquesta xifra va pujar tot just un punt. Això s’explica, en gran manera, per l’augment dels furts (+6,1%), els robatoris (+1,5%) i, com ja va explicar EL PERIÓDICO, per l’auge dels delictes contra la llibertat sexual, amb un 40% més de violacions a la província de Barcelona. Les dades del ministeri, extretes de les denúncies recollides per tots els cossos policials, confirmen una tendència a l’alça en l’activitat delictiva des del 2022, el primer any sense restriccions de moviment importants després de la pandèmia. Una evolució que ratifiquen les dades referides al conjunt de Catalunya, on la criminalitat convencional va créixer un 5,6% del 2022 al 2023. Les grans ciutats (de més de 40.000 habitants) de l’àrea de Barcelona en les quals més va créixer la delinqüència el 2023 van ser Vilanova i la Geltrú (+12%), Barcelona (+10%), Viladecans (+7,1%) i l’Hospitalet de Llobregat (+5,2%); mentre que la criminalitat va baixar a Esplugues de Llobregat (-11%), Gavà (-4,5%), Sant Cugat del Vallès (-4,4%) o Rubí (-3,1%). Les dades del Prat Al marge ha de quedar el cas del Prat de Llobregat, que torna a marcar xifres estratosfèriques en fets delictius (una pujada del 20,3%, per arribar als 9.347 delictes), una "desproporció" a ulls de l’ajuntament del Baix Llobregat, directament atribuïble que el ministeri computa al municipi els fets delictius que es produeixen a l’aeroport. Contactades per aquest diari, fonts municipals insisteixen a demanar al ministeri que disgregui les dades en els seus balanços, i citen les paraules del cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra de la ciutat, Manel Hermida: "Aquestes dades distorsionen totalment la realitat del Prat i fan un flac favor a una ciutat que en realitat és un lloc molt tranquil". La majoria dels 13 ajuntaments amb els quals ha contactat EL PERIÓDICO per a aquest reportatge coincideixen a assenyalar l’augment dels furts, els robatoris i els delictes contra la llibertat sexual com els causants de la tendència alcista i, de la mateixa manera, confien en les seves juntes locals de seguretat (JLS) l’anàlisi detallada de l’activitat delictiva dels seus municipis. Les realitats locals És el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que va celebrar el mes de febrer la seva JLS. En la sessió es va anunciar que els delictes havien crescut un 8,6%, mentre que les dades del ministeri mostren un creixement del 10,2% (de 151.282 delictes el 2022, a 166.710 el 2023). Quant als furts, a la JLS es va comunicar que havien pujat un 6,5% (de 94.776 el 2022 a 100.944 el 2023), tot i que el balanç del ministeri parla d’una pujada més alta (del 7,4%) per a unes xifres absolutes menors (de 79.760 a 85.639). A Vilanova i la Geltrú els fets delictius registrats han passat de 3.272 a 3.666 (+12%). Contactat per aquest diari, l’ajuntament de la capital del Garraf també prefereix esperar per extreure conclusions referides a delinqüència al municipi a les dades que ofereixin les forces de seguretat en la pròxima Junta Local de Seguretat, que es preveu per a finals d’aquest any. En tot cas, fonts municipals expliquen que no hi ha al municipi percepció d’inseguretat entre els ciutadans, i insisteixen que les dades del ministeri "han de ser posades en context per no crear sensació d’alarma". A Viladecans, les fonts municipals contactades asseguren que el municipi "és dels més segurs, amb menys problemes de convivència", i afegeixen que l’augment d’un 7,1% en la criminalitat (de 2.580 a 2.763 delictes en un any) es deu en bona mesura als furts, que tot i que han descendit un 5,6%, suposen pràcticament la meitat dels fets registrats (1.109 de 2.763): "Des de fa uns deu anys, quan es va construir el outlet (centre comercial a preus baixos), s’ha notat un increment en aquest tipus de delictes menors, que desdibuixen les dades", expliquen les mateixes fonts. "Máxima preocupació" Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que va registrar un augment del 5,2% en l’activitat delictiva el 2023 (de 17.990 a 18.929 delictes registrats), asseguren a aquest mitjà que les dades "són semblants als que van presentar els Mossos d’Esquadra en l’última JLS" i que provoquen la seva "màxima preocupació". En concret, mostren inquietud pel creixement de delictes de robatori amb violència i intimidació (han crescut un 20,4%, de 1.587 a 1.911): "Hem multiplicat el nombre d’actuacions conjuntes entre els diferents cossos policials, que fan augmentar la percepció de seguretat de la ciutadania i marquen una acció preventiva". A Santa Coloma de Gramenet, on la criminalitat convencional puja un 4,1%, l’ajuntament veu el got mig ple i prefereix destacar les dades positives quant a la reducció dels robatoris i furts (baixen un 17,5% els robatoris amb violència i intimidació, un 19,6% els robatoris amb força i un 2,1 els furts: "Els resultats reflecteixen el compromís i l’eficàcia dels i les agents de la policia local en la prevenció del delicte", expliquen fonts municipals. El portaveu del sindicat majoritari de Mossos d’Esquadra, SAP-FEPOL, Toni Castejón, destaca també la col·laboració entre cossos de policia com un element positiu, tot i que per altres motius: "A nivell dels agents, la col·laboració sol ser formidable, però jo diria que més que per a prevenció, per al que serveixen els operatius conjunts és per suplir carències i que ens puguem salvar la pell uns a altres, per la falta d’efectius d’algunes policies locals i de tot el cos de Mossos". Les crítiques de Castejón també recauen en la falta o l’estat del material: "Hi ha coses que fins i tot ja ens fa vergonya demanar-les perquè són bàsiques, com càmeres per a cada policia –es lamenta Castejón–. Per al cas del presumpte terrorista gihadista de Badalona, per exemple, hauria fet falta una tàser". Precisament l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va mostrar la seva satisfacció pels resultats de la ciutat en el balanç del ministeri, que marquen un lleuger augment de l’1,3% en els fets delictius (d’11.727 a 11.881): "La pressió que estem exercitant al carrer amb noves unitats com el GEIP i el missatge d’intransigència davant la delinqüència està donant resultats. Les dades parlen per si mateixes". Malgrat el virtual estancament en el creixement delinqüencial (es van registrar tot just 150 delictes més el 2023 que el 2022), l’índex de delinqüència de Badalona és de 53 delictes per cada mil habitants, a la franja alta d’activitat delinqüencial. De les ciutats mitjanes destaca el cas de Sitges, on segons el balanç del ministeri, els delictes han passat de 2.536 el 2022 a 3.006 el 2023, cosa que representa un augment del 18,5%. "És evident que aquest increment en furts respon a la gran quantitat d’esdeveniments al municipi, molts dels quals amb grans aglomeracions de visitants, cosa que fa un efecte crida per als possibles delinqüents", assenyala el regidor de Seguretat, David Martínez.

La delinqüència puja a l’àrea de BCN per furts i delictes sexuals

Els ajuntaments confien a les juntes locals de seguretat l’anàlisi detallada de l’activitat delictiva

La criminalitat convencional (la que no té a veure amb les infraccions cibernètiques) va augmentar un 6,7% entre el 2022 i el 2023, segons l’últim balanç d’Interior

Vilanova, Barcelona i Viladecans, les ciutats on més va créixer la delinqüència

El més llegit