Un segle de l’accident més greu de les obres del metro

La setmana que ve es compliran 100 anys de l’accident mortal més greu registrat a les obres del metro de Barcelona. Va tenir lloc el 12 d’abril de 1924: 11 obrers van quedar mortalment sepultats per un ensorrament quan participaven, a pic i pala, en la construcció, entre la plaça de Catalunya i la Bordeta, de la línia Transversal del Metropolità, l’actual L1. Nou ferits lleus van aconseguir sobreviure. El terra es va ensorrar a les 4.10h de la matinada, la feina no s’aturava a la nit. Era un dissabte. Les obres havien començat oficialment el 8 de juny de 1922, quan el rei Alfons XIII va recollir una mica de terra amb una pala a la Gran Via de les Corts Catalanes, davant de la llavors plaça de toros de les Arenas. La línia va ser finalment inaugurada el 10 de juny de 1926, el dia en què va morir Antoni Gaudí. Gran Via amb Villarroel L’ensorrament va afectar una superfície de prop de 50 metres quadrats i es va produir a l’enfonsar-se els murs laterals d’un espai excavat a la Gran Via a l’altura del carrer de Villarroel. Cap placa ho recorda. Els morts: Juan Demetrio, Tomás Trebanes, Segundo Laguarda, Fermín Oller, Diego Delgado, José Rivas, José Gil, Mariano Gil, José Codina, José Almazán i Manuel Fernández López. Tots van ser enterrats el 16 d’abril al cementiri de Montjuïc menys Fernández; les seves restes van ser reclamades per la família. Primer es va donar la xifra de quatre morts. Diumenge ja s’havien trobat els 11 cossos, que van ser retirats per un pou d’obres del carrer de Viladomat que avui segueix obert com a punt de ventilació. Els morts van ser portats a l’Hospital Clínic, on dos metges, els doctors Bravo i Martínez, van fer les seves autòpsies, segons va publicar dilluns La Veu de Catalunya, que també va assenyalar que en el moment de l’accident cinc víctimes eren sota de la terra que es va ensorrar, i cinc a sobre: quatre al voltant d’una foguera i un a la "màquina de fer formigó". El diari també explicava que el jutge va demanar a l’Associació d’Arquitectes un informe tècnic sobre les causes del que havia ocorregut. L’encàrrec judicial va recaure en Xavier Felip Solà i Xavier Turull Ventosa. Intent de vaga El diari El Diluvio va abordar l’enfonsament en l’edició de diumenge. Després 16 pàgines d’anuncis de remeis contra la calvície, la sífilis, la impotència i el reuma, i publicitat de roba, gramòfons, cotxes, teatre, cine, futbol i toros, el diari titulava a la 17: Enfonsament al Metropolità Transversal. El text informa dels fets quan només es coneixia la mort de quatre dels obrers. I citava els ferits que van ser atesos en un consultori del carrer de Sepúlveda amb tots els detalls disponibles: "José Alba López, de 20 anys, domiciliat al carrer d’Escudellers, 34, principal, que presentava ferides contuses de pronòstic reservat en diverses parts del cos". Dels morts no apareixien dades. Les causes Tot i que tan sols havien passat unes hores El Diluvio ja apuntava entre les possibles causes de l’ocorregut una cosa que s’assemblava bastant al que dies després es va donar per bo com a conclusió de l’assumpte: "Ens van dir primer que obeïa a un reblaniment de terres originat per la probable ruptura de la canonada. Més tal opinió després no s’ha vist confirmada pels tècnics. Sembla ser que el que ha originat l’enfonsament ha sigut la imperícia i un defecte de construcció". És a dir, que la culpa era dels obrers. Alguns empleats van intentar organitzar "una aturada en senyal de dol", i la policia va actuar ràpidament per evitar-lo, va ressenyar El Diluvio d’una forma particular: "El senyor Malillos (cap de la policia) immediatament va donar ordres perquè fos garantida la llibertat dels que tan humanitàriament contribuïen amb els seus esforços al salvament de totes les víctimes i s’evitessin coaccions". Però el diari també exigia "responsabilitats" pels fets i citava un text de El Noticiero Universal del dia abans sobre l’ensorrament en el qual aquest recordava que ja hi va haver problemes a les obres del metro al carrer de Salmerón (avui Major de Gràcia). "Que es garanteixi les vides de la pobra gent que han de treballar en aquestes obres", exigia El Noticiero. El perfil dels empleats de la construcció del metro era, majoritàriament, el d’immigrants de condició humil. La Veu de Catalunya va incorporar a la seva notícia de dilluns una carta al director del gerent de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, responsable de les obres del metro, llavors de capital privat. El gerent qualificava el sinistre de "purament fortuït". El dictamen tècnic El 25 d’abril La Vanguardia va informar que els encarregats del dictamen tècnic sobre les seves causes, els esmentats Xavier Felip Solà i Xavier Turull Ventosa, el van entregar al jutjat. Conclusió: "No hi va haver culpa ni imprudència per part de persona determinada". Segona conclusió: bé, la culpa és dels obrers. Perquè el dictamen assenyalava tres possibles causes: "Un defectuós apuntalament atribuïble a la mà d’obra, qualitat menyspreable del terreny i proximitat d’una claveguera abandonada, on les parets oferien menys resistència de la que es va suposar al plantejar l’obra".

Un segle de l’accident més greu de les obres del metro

Alguns empleats van intentar organitzar un atur en senyal de dol i la policia ho va evitar

El gerent va assegurar que el sinistre havia sigut «purament fortuït»

El 12 d’abril de 1924, 11 obrers van quedar mortalment sepultats per un ensorrament quan participaven, a pic i pala i de matinada, de la construcció, entre la plaça de Catalunya i la Bordeta, de l’actual L1 del metro de Barcelona. Van sobreviure nou més.

El més llegit