Els grans reptes de la regió metropolitana

Tres anys enrere, el març del 2021, la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) i Foment del Treball van presentar Rethink BCN, un cicle de ponències plantejat per donar visibilitat al projecte de la regió metropolitana de Barcelona, un continu que suma 5,5 milions d’habitants que tants experts consideren que ha de ser un tot en el futur que vagi més enllà dels 1,6 milions de veïns de la capital catalana i els 3,3 que té l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A hores d’ara, Rethink BCN ha elaborat ja tres informes sobre aquesta regió metropolitana, que equivaldria a afegir als territoris de l’actual AMB el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf i l’Alt Penedès, en total 164 municipis. Aspectes pendents En un acte a Foment, introduït pel vicepresident d’Aigües de Barcelona, Ciril Rozman, es va fer balanç del procés i el director de la SBEES, Fèlix Riera, va presentar el tercer informe: Repensar la metròpoli. Activar la metròpoli. Una de les conclusions principals del text és que hi ha tres aspectes que estan pendents de ser resolts i que són considerats clau per aconseguir una metròpoli del segle XXI: l’aplicació de la tecnologia aplicada per tenir ciutats intel·ligents, el combat del canvi climàtic i la lluita per la igualtat social. Així ho va remarcar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, en conversa amb la periodista Glòria Marín. Sense un esforç comú que aporti solucions a la pobresa, el canvi climàtic i l’aplicació de la intel·ligència artificial, el procés cap a la gran Barcelona de 5,5 milions podria acabar torçant-se. "Avui la problemàtica són les creixents desigualtats socials. Si no les eliminem i cohesionem la nostra societat, probablement apareguin partits populistes", va vaticinar Sánchez Llibre, que va reclamar una aposta decidida per afrontar els tres reptes citats: "Hem de ser resolutius". Col·laboració publicoprivada Per fer-ho, jutja imprescindible una feina en comú entre administracions, empresa privada i tercer sector, el de les entitats socials, per perseguir un equilibri en el qual pesi la redistribució econòmica, que part del benefici empresarial serveixi per millorar la situació de la població amb menys recursos. En el segon front, el del canvi climàtic, Sánchez Llibre va advertir que s’ha de fer compatible l’abordatge d’un fenomen que, va recalcar, s’ha demostrat cert malgrat que alguns, tants, no creien que el risc fos real, amb la realitat industrial de Catalunya, Espanya i Europa. "El canvi climàtic existeix", va remarcar, però també va avisar que si, com preveu el calendari del Govern central, es tanquen les centrals nuclears catalanes el 2031 i el 2035, no hi haurà prou energia renovable per afrontar el canvi. "És el gran interrogant", va recalcar. D’on sortirà aquesta energia si es tanquen les nuclears. "És el gran repte pendent", va dir, al seu torn, el president de Foment sobre la futura aplicació de la intel·ligència artificial a la ciutat: "Sense cap mena de dubte, transformarà l’economia i afectarà tots els sectors. Caldrà buscar la seguretat jurídica d’empreses i ciutadans". Els dos informes anteriors del cicle van ser presentats el 2021 i el 2022. El primer va resumir els punts necessaris per potenciar la regió metropolitana i el segon va aprofundir en la naturalesa que hauria de tenir el plantejament d’una Barcelona que multipliqui l’espai que representa.

Els grans reptes de la regió metropolitana

Foment defensa la necessitat d’abordar la desigualtat social, el canvi climàtic i la intel·ligència artificial a l’informe ‘Activar la metròpoli’, el tercer d’un cicle sobre la ciutat dels 5,5 milions d’habitants.

El més llegit