Pugna pels ‘mals’ pisos turístics

La batalla de veïns particulars que conviuen amb un pis turístic legal però conflictiu creix amb l’adhesió de nous afectats a Barcelona. Són allotjaments que ocasionen sorolls i molèsties continus a les seves comunitats i que han aconseguit que els perjudicats es mobilitzin perquè l’ajuntament els tanqui, aprofitant la nova normativa que permetrà revocar llicències periòdicament. Fins ara cada un feia la guerra pel seu compte, amb simples trucades a la Guàrdia Urbana o queixes a les oficines d’atenció al ciutadà, amb no gaire èxit. En aquest moment s’estan organitzant en xarxa a partir de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample i altres entitats de barri per reclamar que la regulació catalana impliqui l’erradicació dels apartaments que acumulen més queixes a la capital. Els veïns veuen una sortida en la nova regulació que els municipis podran modular i l’alcalde Jaume Collboni vol aprofitar per reduir dràsticament els 9.818 apartaments turístics de Barcelona. No obstant, hi haurà cinc anys de termini de cara a la reordenació mitjançant llicència urbanística i la primera purga, recorden preocupats. «I hi ha casos que no poden esperar», asseguren. La mobilització de l’Alba S. a l’Eixample, de la qual va informar aquest diari fa uns dies, ha tingut ressò i suma nous fronts. L’entitat va aconseguir fa uns dies reunir-se amb el regidor del districte i responsable de Promoció Econòmica, Jordi Valls, i amb altres representants de cinc comunitats de veïns al límit de la resistència. El consistori va esgrimir la dificultat d’actuar quan es tracta dels anomenats HUT amb llicència, ja que actualment els únics supòsits per revocar-la serien no tenir cèdula d’habitabilitat o acumular més de tres sancions fermes per no tenir telèfon d’atenció 24 hores, que no sol ser el cas. La gran majoria de pisos turístics de Barcelona ja no tenen gestió particular, sinó que està derivada a grans empreses professionals que al seu torn deleguen la seguretat en altres firmes, encarregades d’acudir si hi ha cap problema d’ordre. Però a l’atendre telefònicament les queixes i assegurar que ho resoldran, queden impunes. A més quan els veïns truquen directament a aquestes centraletes, no queda registre públic del nombre d’incidències. La mateixa font municipal precisa que en el cas de Bruc 42, des de l’any passat, consten 10 queixes al telèfon municipal 112, que al seu torn avisa les empreses. «Si responen i es mostren col·laboratius no s’hi desplacen patrulles», de manera que no hi ha sanció. Però en tres ocasions sí que ho van fer, amb el resultat de tres multes més de 460 euros per excessos, cobertes de sobres per reserves d’entre 200 i 400 euros al dia. Valls considera que, per legals que siguin en termes de llicència, no poden acumular queixes. El regidor va reiterar la voluntat clara de l’ajuntament de «reduir els pisos turístics». Tant pels problemes de convivència que comporten alguns com per la intenció de tornar-los al mercat residencial. També es pretén augmentar la seva pressió fiscal, tot i que encara no ho ha aconseguit per «falta de suport polític». En canvi, per la seva banda, la patronal Apartur defensa l’impacte econòmic i el client familiar de molts pisos turístics. Barra lliure a Doctor Trueta Alguns exemples de la complicada vida en comunitats de veïns amb apartaments il·lustren l’escenari. El Ferran P. té clar que el malson que fa més de 10 anys que dura no farà tampoc que deixi el seu pis de la Vila Olímpica. Va comprar un habitatge als baixos d’una finca, alhora que un inversor resident a Andorra va adquirir el pis de dalt. Té uns cent metres que donen molt de si, vist que s’hi han arribat a allotjar fins a una dotzena de persones, i no hi ha cap control d’accés. «Vivim dia i nit amb sorolls, molèsties i incivisme». No van poder canviar els estatuts de la comunitat perquè l’afectat ho va evitar. L’empresa que els gestiona ha arribat a desentendre’s d’una fuita d’aigua, afegeix, i s’apropia del vestíbul per deixar les seves saques de roba per netejar, que recullen més tard. «Hem hagut de trucar fins i tot als Mossos dues vegades, perquè em van entrar a la terrassa», explica. Pel que sembla, un turista no aconseguia accedir al pis llogat i no va dubtar a colar-se a la seva terrassa per enfilar-se fins a la finestra de l’allotjament. A més, però, pateix la pluja de burilles, saraus, trucades per error al seu timbre de matinada o quan algú perd la clau... Fins al punt que una vegada «van rebentar la porta del portal». En aquests anys s’han trobat amb llogaters joves dormint a l’escala. Per acabar-ho d’adobar, el bloc del costat –amb el qual comparteixen piscina i zona comunitària– té un altre apartament turístic limítrof. El Ferran n’està tip. «És desesperant enviar missatges al 010 i que responguin que està pendent d’inspecció», diu. Per aquesta via ha sumat 22 denúncies. Més turistes a Bailèn Al carrer Bailèn, un propietari ben espavilat va tenir l’enginyosa i assequible idea de treure una llicència turística per a tots els pisos de la finca quan encara es concedien a preu fet, si es comprovava si tenien ús. Tant li va fer que en tots i cada un d’ells hi hagués veïns i va calcular que a mesura que marxessin els residents aniria ampliant el negoci. Amb els arrendataris més joves va arribar a acords per deixar lliures els habitatges, però amb els de renda antiga era qüestió de paciència, denuncia el Joan, un pròxim als residents afectats, que tenen por d’elevar la queixa per si pateixen represàlies o «perden el pis». Del total de 12 habitatges, només en queden 4 de lloguer tradicional. Els altres són turístics, menys un que es lloga per habitacions, cosa que afegeix més sarau a l’escala. Les escenes d’incivisme, els cops a portes a mitjanit i l’olor de marihuana al pati interior són habituals, explica. «Arriben a ficar-se 15 persones en un pis», afegeix el Joan. A més, hi sol haver molt moviment de reformes perquè passa sovint que els habitatges necessiten reparacions. «És un altre tipus de mòbing», denuncia. «Han arribat a intervenir-hi mediadors», però no s’ha solucionat. Un altre d’il·legal a Bruc En una altra finca de Bruc hi ha un cas diferent, perquè l’apartament que causa maldecaps a la comunitat de veïns no té llicència. No obstant, tampoc ha pogut ser precintat. La Montse L. fa anys que el pateix en les seves diferents versions. Pel que sembla és propietat d’algú de nacionalitat xinesa que inicialment el va llogar a estudiants d’aquesta nacionalitat i més tard a un inquilí que el relloga per habitacions a turistes. Els veïns van aconseguir que hi hagués una inspecció municipal, que no va poder accedir al pis però sí que va constatar la sortida de viatgers amb maletes de l’habitatge. Si comprovar l’activitat ja és complex, encara ho és més en el cas de l’arrendament per habitacions, perquè costa saber si s’allotgen per dies (il·legal a Barcelona) o per temporada (permès a partir d’un mes d’estada). A més, permanentment se sent un brunzit molt fort a la casa perquè utilitzen rentadores industrials atesa la seva gran activitat, denúncia amb impotència.

Pugna pels ‘mals’ pisos turístics

El col·lectiu demana a Collboni que es revoquin les llicències que causen problemes

La croada veïnal contra els apartaments per a viatgers que es lloguen sense control s’estén després de la campanya impulsada per afectats a l’Eixample. Tres casos il·lustren el greu problema que causen a les comunitats.

El més llegit