BCN entra al mapa dels grans espectacles internacionals

Estem acostumats a rebre a Barcelona primeres figures del pop, el rock, l’òpera, la dansa i la clàssica. Però feia temps que la ciutat no vivia una efervescència igual quant a grans espectacles internacionals. Aquest mes de març coincideixen dues potents propostes: Alegría, l’últim xou del Cirque du Soleil, a la seva gran carpa per a 2.600 persones muntada a l’Hospitalet, i Wayra, sorprenent muntatge de la companyia argentina Fuerza Bruta, que el públic segueix dempeus per poder moure’s i interactuar amb els artistes, a la Cúpula Arenas, dalt del centre comercial aixecat on hi havia l’antiga plaça de toros de la plaça d’Espanya. I ben aviat, a partir del 4 d’abril, desembarcarà al Coliseum el Fashion freak show de Jean Paul Gaultier, una experiència amb un punt d’humor i provocació ideal per deixar-se endur i descobrir què impulsa el món d’aquest genial dissenyador francès. Gaultier hi repassa la història de la seva vida, amb moments i persones que l’han marcat i li han permès desenvolupar la seva aclaparadora creativitat. La passarel·la ja és pur teatre, així que per a ell fer el salt als escenaris amb un xou on apareixen fins a 300 vestits creats per ell ha resultat d’allò més natural. L’arribada del muntatge Fashion freak show, una combinació de cabaret del segle XXI i moda, respon a l’interès de Balañá en Viu per captar muntatges internacionals de primer nivell. "Ens interessa el potencial de produccions que no tenen la barrera del llenguatge perquè Barcelona cada vegada és més diversa. Rep gent de tot arreu", apunta Anna Martínez Balañá, directora executiva de Balañá en Viu. Per a un públic ampli D’aquí ve tenir tres setmanes a la cartellera a la Gran Via l’espectacle de Gaultier, pensat per a un públic ampli, no només per a fans del dissenyador francès. La proposta compta amb una potent banda sonora, molt dels 80, i barreja elements del circ, la dansa, el cabaret i la moda i amb vídeos on apareixen, entre d’altres, les actrius i muses Rossy de Palma i Catherine Deneuve. "Té elements de comèdia, de musical. La vida de Gaultier és molt inspiradora", comenta Martínez. Barcelona és l’única parada d’aquest xou que es va estrenar el 2019 al Follies Bergère de París i s’ha vist ja a Londres, Milà i l’esperen Viena, Amsterdam, Múnic, Porto i Tòquio, entre d’altres. Wayra tampoc anirà a cap altra ciutat espanyola. Els productors d’aquest tipus d’espectacles veuen un gran potencial en una ciutat com Barcelona, amb tant turisme i gent de tot arreu que l’ha elegit com a lloc de residència. Tant Alegría com Wayra i Fashon freak show tenen una cosa en comú: el seu llenguatge és universal, no requereixen cap traducció, ja que amb el llenguatge corporal, la fisicitat i potents imatges n’hi ha prou per connectar amb l’espectador. Es tracta de propostes on la música, la part visual i gestual permeten connectar amb el públic. Sedueixen amb una força brutal sense necessitat de gaires paraules. "No fem teatre perquè la gent que ve no s’asseu a mirar, sinó que ve a participar en una experiència. Oferim al públic una altra cosa. Igual que els que van a un festival com Lollapalooza o el Primavera Sound valoren no només la música sinó l’ambient que s’hi crea, nosaltres oferim una proposta amb música, ball i sorpreses que connecta a un altre nivell amb el públic", explica Fabio D’Aquila, director de la companyia argentina Fuerza Bruta. D’Aquila està satisfet del seu debut a Barcelona a la Cúpula Arenas, on seran fins a finals de mes després d’una bona entrada, amb una mitjana de 750 persones per funció durant les primeres setmanes, segons explica. "Els primers dies venien tant barcelonins com gent de fora que van quedar atrapats pel magnetisme d’aquesta proposta plena de sorpreses i moments impactants. A Barcelona se senten molts idiomes diferents al carrer, el mateix vaig notar entre el públic que venia. Debutar a Barcelona és important, ens agradaria tornar-hi", resumeix. Però de cara al futur buscaran un espai diferent on sigui més fàcil el muntatge de tot el dispositiu de l’espectacle, on destaca una piscina suspesa a sobre dels espectadors i performers que volen pels aires. "La Cúpula Arenas és un espai magnífic, però traslladar tot el material fins allà a dalt és molt complex". L’ideal per a ells seria muntar el seu pròxim espectacle en una carpa o en una fira d’exposicions o una discoteca gran. Fa anys que el Cirque du Soleil utilitza la seva gran carpa per girar pel món, un espai que permet als espectadors viure de prop la màgia del circ contemporani. A Barcelona al principi la van plantar a la zona del Fòrum fins que van optar pel Districte Cultural de l’Hospitalet, on fins al 19 de maig ofereixen Alegría: In a new light. Per assegurar-se un lloc a Barcelona van establir un acord amb l’Ajuntament de l’Hospitalet que el 2016 va acordar cedir a la productora un espai per als seus espectacles al costat de l’Hospital de Bellvitge. Des d’aleshores allà ja s’ha vist Totem (2018) i Luzia (2022). Barcelona Obertura Aquesta primavera Barcelona concentra també tres atractives propostes més per a un públic ampli i divers. En el de la clàssica floreix per aquestes dates Barcelona Obertura, una sèrie de concerts i propostes líriques que es concentren en poc temps per atraure el públic melòman internacional. La coordinació del Liceu, el Palau de la Música i L’Auditori permeten que aquests dies, per exemple, en tres o quatre jornades un pugui disfrutar d’El Messies escenificat per Bob Wilson al Liceu, La Passió segons San Mateu de Bach, dirigida per Christoph Prégardien al Palau i escoltar l’OBC amb un atractiu programa on destaca l’estrena de Songs for Júlia per a soprano i orquestra de Josep Maria Guix amb Anna Devin com a solista. També la Banda Municipal de Barcelona aquest cap de setmana estrena la Simfonia Gaudí d’Albert Guinovart. La pandèmia va perjudicar el desenvolupament de Barcelona Obertura però els seus responsables confien que acabarà calant. L’objectiu és convertir la ciutat en un destí cultural atractiu a través de la gran música. Des de Balañá en Viu, Anna Martínez considera que a Barcelona li queda molt camí per recórrer per col·locar-se al mapa dels espectacles internacionals però valora els passos que s’han fet fins ara. "No n’hi ha prou només amb portar espectacles interessants, cal arribar a l’espectador i això no es fa d’un dia per l’altre, requereix temps". Aquesta temporada el Coliseum va mantenir dues setmanes el musical en anglès The Rocky Horror Show, una producció del West End que ha viatjat per tot el planeta. "Pensem que els espectacles en versió original poden tenir sortida. Rocky va tenir molt públic estranger, no sé si de gent que viu aquí o arribats de fora. Mai hem prioritzat el públic estranger però és una variable que cal contemplar i en el futur anirà a més", comenta. De tota manera, ressalta que "Barcelona no té el turisme cultural de Madrid. Tant de bo vingués més gent a passar uns dies a la nostra ciutat per veure espectacles", reconeix Martínez. Cert. Si un es posa a consultar l’oferta el primer que apareix per a turistes sempre són espectacles de flamenc. Res en contra d’aquest gran art, al contrari, però el ventall hauria de ser més ampli.

BCN entra al mapa dels grans espectacles internacionals

«Pensem que els espectacles en versió original poden tenir sortida. És una variable que cal contemplar i en el futur anirà a més», diu Balañá

La ciutat viu una potent efervescència aquesta primavera al coincidir ‘Alegría’, del Cirque du Soleil, a l’Hospitalet; ‘Wayra’, de Fuerza Bruta, a la Cúpula Arenas, i ‘Fashion freak show’, de Gaultier, al Coliseum

El més llegit