El ressentiment és una arma tan poderosa com perillosa, que no prova a ningú. Per desgràcia, la política municipal a Barcelona estarà marcada per aquesta pulsió, pel rancor d’Ada Colau cap a Jaume Collboni. L’exalcaldessa porta molt malament que no hi hagi tripartit, que el socialista no hagi volgut renovar el pacte amb els Comuns, i hagi optat per una geometria variable partint del suport d’ERC, formació que només té cinc regidors, i que després de les eleccions catalanes podria integrar-se al govern municipal. Collboni, a qui Colau ja li ha dit de tot menys bonic, actua des d’una lògica aclaparadora. Només amb els Comuns no sumava majoria, ERC no desitjava participar en aquest tripartit, i tampoc ningú volia veure l’exalcaldessa de nou al govern de Barcelona. Pactar amb Junts, en canvi, sí que li donava al PSC majoria, però políticament no era aconsellable tant pel factor Puigdemont, com perquè, després de l’anunciada marxa de Xavier Trias, en aquest grup municipal no se sap qui mana.