La llista d’esquerdes, paradoxes i problemes d’interpretació de l’índex que marca els límits del preu del lloguer en zones tensades, com és el cas de Barcelona, creix diàriament posant en evidència la seva complicada aplicació i els molts fronts que no cobrirà. Un dels més greus és que la qualificació de gran tenidor, que la Generalitat ha amplificat baixant el límit a cinc propietats en el conjunt dels 140 municipis tensats, sorprenentment deixa fora propietaris d’edificis complets quan el total d’aquestes possessions no supera els 1.500 metres quadrats. Al tractar-se d’una titularitat vertical (quan no s’ha fet la divisió horitzontal, sinó que tots els pisos estan continguts en un mateix número de registre i explotats per un mateix amo), a efectes de recompte es comptabilitzen com una sola propietat.