El límit del preu de lloguer deixa molts immobles fora de control

El límit al preu dels lloguers que ahir va publicar el Ministeri de Vivenda i que de moment només ha volgut aplicar Catalunya obrirà un meló enorme de dubtes sobre la seva aplicació pràctica, una paralització temporal de contractes, intents de renegociacions i sens dubte una convulsió del sector, vaticinen els experts. Ja no només pels preus i la possibilitat que les rendes es rebaixin, o que molts pisos surtin del mercat tradicional de lloguer. També sobre la subjectivitat de criteris amb què es crearà la franja de màxims i mínims, i sobretot amb la picaresca que desencadenaran molts aspectes de la norma cridats a ser un colador que afectarà l’efecte final de l’índex regulador. En especial pel que fa a la mida, ja que els pisos de menys de 30 metres quadrats i de més de 150 queden fora de l’índex, com explica el ministeri a les seves preguntes freqüents (FAQS), igual com les vivendes noves o en finques rehabilitades fa menys de cinc anys, o els molts locals sense cèdula que s’utilitzen com a vivenda a Barcelona. Així i tot, el resultat ofereix almenys quatre forats negres que no només deixen molts immobles fora de control, sinó que poden propiciar un transvasament d’inversors cap a l’esmentada veta de mercat. Vivendes de més de 150 metres quadrats. Per començar, el ministeri estipula que el sistema estatal de referència de preus de lloguer de vivenda afecta les que tinguin una "superfície construïda que no sigui superior a 150 metres quadrats". L’índex no les contempla, de manera que si ja estaven llogades s’hauran de mantenir al mateix preu (amb actualització d’IPC o similar), però si no ho estaven podran arrendar-se al lliure mercat. La mida implica, per tant, que moltes cases de la ciutat que solen superar aquesta dimensió també se’n quedaran fora. D’aquesta manera, un gran tenidor que s’especialitzi en grans pisos de luxe queda al marge de la limitació de lloguers i pot continuar aplicant els preus que consideri. "Hi haurà una eclosió de demanda de pisos molt grans", vaticina una agència immobiliària consultada, que ja ha posat el focus en aquesta reorientació del negoci inversor. Minipisos de menys de 30 metres. Del mateixa manera, els minipisos amb una superfície construïda inferior a 30 metres quadrats també estan fora de l’índex i no es poden regular. La consulta no es pot efectuar. I això que proporcionalment estan a preu d’or perquè cada vegada hi ha més persones que prefereixen un espai reduït abans que compartir vivenda amb desconeguts. De fet si són antics possiblement fins i tot tinguin cèdula d’habitabilitat, perquè el seu ús va ser residencial des de la seva construcció. Igual com amb els macropisos, si ja tenien un contracte anterior caldrà mantenir la mateixa mensualitat (sense importar que fos un contracte antic i barat, o un de nou i disparat). I si no en tenien es regiran pel lliure mercat, sigui qui sigui el seu propietari. ‘lofts’, estudis, locals sense cèdula. Però a més, la ciutat compta amb una important quota d’antics locals comercials en desús que s’han convertit de facto en vivenda tot i que no hagin pogut obtenir la cèdula, moltes vegades no per les seves condicions, sinó per la densitat de les finques que acota l’ajuntament. I tots es lloguen habitualment com a estudis lofts o locals on l’inquilí accepta residir per necessitat o perquè són espais atractius i renovats. Al no tenir acreditat l’"ús residencial", també podran imposar preus lliures de mercat. Obra nova o rehabilitada Íntegrament. Per últim, l’obra nova pot disparar els preus mitjans del lloguer, perquè no estarà acotada durant els cinc primers anys. I si el propietari que la lloga no és gran tenidor, fins i tot podrà mantenir aquest preu inicial (actualitzat anualment) als successius contractes, ja que l’índex només afecta en el cas de petits propietaris en vivendes que portin més de cinc anys sense ser arrendades. Una rehabilitació integral podrà suposar la mateixa via de fuita als preus. Els API i els administradors de finques tremolen en vista del canvi de guió que s’acosta pels molts interrogants que plantegen propietaris i inquilins. Sobretot ara que la Generalitat ha especificat que un gran tenidor serà el que sumi més de cinc immobles d’ús residencial en el conjunt dels 140 municipis declarats tensats, i no en un de sol, com semblava ser l’esperit de la llei de vivenda. Estrenyent aquesta xarxa, el Govern català s’assegura que el nombre de grans propietaris és gran. Situa en un mateix nivell els que posseeixen un pis habitual, un apartament de segona residència i uns altres tres immobles de qualsevol tipus en municipis tensats, que un fons voltor amb centenars de vivendes en explotació a la capital catalana. Per tant el conjunt de restriccions de preus es pot aplicar a més escala, tot i que els potencials coladors continuaran deixant marge al lliure mercat.

El més llegit