Grups de pares es coordinen per evitar la segregació en quatre escoles

Les escoles de Barcelona viuen immerses fins al 20 de març en el període de preinscripcions per al curs 2024-2025 i milers de llars debaten intensament quin centre elegir com a primera opció. En aquest procés massiu i individual, 57 famílies han pres una via alternativa, més àgil tot i que més atrevida: els grups singulars. Es tracta de matriculacions en pack de diversos alumnes, normalment de classe mitjana, que es coordinen per omplir mitja aula en una escola segregada del barri per diversificar-ne la composició. Segons avança a EL PERIÓDICO el Consorci d’Educació de Barcelona, s’han formalitzat tres grups singulars per a I3 (primer curs d’infantil) i per primera vegada un grup de primer de l’ESO. La primera categoria la confirmen 26 sol·licituds per a l’escola Mossèn Jacint Verdaguer (Poble-sec), 13 per a l’escola El Turó (Turó de la Peira) i vuit per a l’escola Aldana (Sant Antoni). La segona, 10 inscrits a l’IE Eixample (Dreta de l’Eixample), un centre concertat que va passar a la xarxa pública. És el tercer any que s’ofereix aquesta via a la capital catalana, creada en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya (2019), però posada realment en marxa després de la pandèmia. Ha anat clarament a més: 10 famílies el 2022 van estrenar el programa a El Turó. L’any següent ja n‘eren 38 entre aquest centre, el Jacint Verdaguer i dos més (IE Coves d’en Cimany i El Molí de Finestrelles) que no han repetit en aquest curs. Ara en seran 57, gairebé sis vegades la xifra inicial. ¿Com funciona? El motor d’aquests grups són famílies conscienciades en etapa preescolar o a les AFAs d’escoles destinatàries. Comparteixen pel boca-orella l’experiència pròpia o de coneguts, o bé han descobert la fórmula a través dels mitjans de comunicació, després de divulgar-se casos d’altres municipis. A més, el consorci barceloní, que integren ajuntament i Generalitat, publicita aquesta opció minoritària a través de les escoles bressol públiques: "Si en detecten interessats, es fa una reunió amb la direcció del centre i se’ls explica el projecte". El consorci estudia les peticions rebudes i les aprova o descarta. No s’exigeix un nivell de renda als sol·licitants, confirma l’administració. Sí que es tomben si al centre desitjat no hi ha segregació respecte a l’entorn, és a dir, si no concentra alumnat vulnerable en detriment d’altres centres veïns més prestigiats. Una vegada validades, se n’estudia l’encaix en l’oferta de places del centre receptor. En alguns casos, l’alta demanda obliga a crear classes addicionals, com passa aquest any a El Turó. "El que no convenç un determinat tipus de famílies autòctones és que el seu fill o la seva filla formi part d’una minoria a l’escola", exposa Lidón Gasull, directora de la federació d’AFAs catalanes, l’aFFaC, que representa 442.039 famílies. En aquest sentit, apunta que una escola pot entrar en una espiral de segregació encara que les seves instal·lacions i el seu projecte educatiu siguin atractius: "Hi ha centres fantàstics i amb recursos que no són del grat d’aquestes famílies pel perfil d’alumnat que tenen". Gasull adverteix que hi ha una confusió generalitzada sobre la segregació escolar: "No s’està entenent que el principal problema es dona dins d’una mateixa zona educativa, quan els veïns escullen una escola en lloc d’una altra dins d’aquest territori". En pla, no és que els fills del Raval vagin a Sarrià, sinó que dins de Ciutat Vella s’estigmatitzin unes escoles com unes ovelles negres perpètues. La directora de l’aFFaC critica que la principal fórmula per equilibrar escoles sigui repartir l’alumnat "immigrant o econòmicament vulnerable, no l’autòcton", cosa que en alguns casos els converteix a ells també en minoria. Per donar la volta a la situació, recepta, s’hauria de prioritzar que "totes les escoles d’una mateixa zona siguin igual de bones i equivalents", i llavors propiciar la barreja en el conjunt. "La millor manera d’eliminar la por dels autòctons que el seu fill o filla formi part d’una minoria és que no hi hagi minories", remarca. Després de la firma del pacte nacional el 2019, l’estadística ha millorat una mica. La quarta edició de l’informe biennal que Barcelona encarrega a l’Institut Metròpoli assenyalava aquest mes de juny que a la capital catalana la segregació escolar a primer de l’ESO s’ha reduït un 26,4% en sis anys mentre que en el primer curs d’educació infantil ha baixat un 23% i en la primària, un 15,9%. "En tres o quatre anys, potser abans, la segregació escolar serà història", va arribar a assegurar Anna Simó, consellera d’Educació, el mes de desembre. Preinscripcions Al gener, la Síndica de Greuges confirmava que s’ha reduït un 20% respecte al 2019, però advertia que a Catalunya encara hi ha prop de 250 escoles "altament guetitzades". "L’àrea metropolitana de Barcelona és, amb les xifres a la mà, la zona del país on el problema és més greu", admet Montse L. Tolosana, membre del col·lectiu Escoles contra la Segregació. Per a la comunidad educativa, el període de preinscripcions és la gran prova de foc anual. Per això, 80 escoles i instituts de tot Catalunya es van adherir a la campanya Aquí comença tot de la Fundació Bofill, la Fundació Secretariat Gitano, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac) i el col·lectiu Escoles contra la Segregació. Busca visibilitzar les jornades de portes obertes de centres estigmatitzats perquè les famílies de l’entorn els coneguin en primera persona i no a través de la rumorologia.

Grups de pares es coordinen per evitar la segregació en quatre escoles

El risc de guetització es dona dins d’una mateixa zona educativa

L’àrea metropolitana registra el nivell més greu de segregació

Famílies de classe mitjana de Barcelona es matriculen com a ‘pack’ en escoles fràgils del seu barri amb l’objectiu d’omplir mitja aula i diversificar-ne la composició. Des del 2022 fins ara, s’ha passat de 10 a 57 famílies.

El més llegit