La Sagrera tindrà el 2025 tots els trens circulant per la seva via definitiva

L’estació de la Sagrera és l’obra civil en marxa de més envergadura a Espanya. Serà també l’edifici més llarg de Barcelona (gairebé un quilòmetre) i està destinat a ser el gran intercanviador de la ciutat, amb dues línies de Rodalies, alta velocitat i dues línies de metro, a més d’una estació d’autobusos. En el dia d’avui, a la gran cicatriu ferroviària que separa Sant Martí i Sant Andreu treballen prop de 700 persones en 11 contractes diferents (en seran 25 en total). Si res ho evita, al finalitzar aquest any els trens d’alta velocitat que ara passen per l’exterior de la terminal circularan per l’interior. I a finals del 2025, els AVE i altres companyies ja utilitzaran els dos ramals d’entrada i sortida, de manera que estarà acabada tota la configuració ferroviària. Els trens transitaran per la Sagrera, però els viatgers hauran d’esperar que s’executi l’obra d’arquitectura i acabats. ¿Quan es podrà esperar un tren de l’R1 o un que vagi a Madrid? O el que és el mateix, ¿quan estarà acabada al 100% la Sagrera, inclòs el parc a la superfície de 3,5 quilòmetres? No hi ha data. Adif va convocar ahir la premsa per a una visita d’obres. Són molts passejos per l’esquelet, i és la primera vegada que pot dir-se que ja fa pinta d’estació de trens. A la part subterrània, on hi ha Rodalies (vuit vies), el pas de l’R1, R2 i R11 és constant i fluid. Aquí no hi ha dubte: això és un baixador ferroviari. Però al nivell mitjà (vestíbul, aparcament per a cotxes i estació d’autobusos) i al superior (alta velocitat), tot eren camps de ciment. Ja no. S’hi intueixen les platges de vies, hi ha raïls ja col·locats, s’hi veu l’entrada de connexió des del túnel que va cap a Sants. I al fons pren forma la zona tècnica de tractament de trens. A finals del 2024, els trens d’alta velocitat que ara circulen a la superfície pel costat muntanya a la via única passaran a l’interior de l’estació, en una via del costat mar. També els dos sentits aniran pel mateix ramal. Això permetrà alliberar aquesta zona de trànsit ferroviari per emprendre aquest costat de la immensa estació. Un any després ja estarà acabat l’altre vial de trens ràpids, amb la qual cosa els combois cap a França o cap a Madrid deixaran de compartir vies. Rodalies ja va entrar a la Sagrera el desembre del 2020 (línia de Mataró) i el desembre del 2022 (Granollers). Els trens, primer Serà llavors quan es donarà per finalitzat el projecte ferroviari, és a dir, que els trens, tot i que l’estació no estigui operativa, ja aniran pel seu lloc definitiu. En faltaran les andanes, els ascensors, les sortides d’emergència i la resta d’elements de seguretat, la il·luminació, els comerços, la restauració..., tot el que té a veure amb l’arquitectura del complex, que ara està en fase de redacció del projecte. Després vindrà la licitació de les obres. I per últim, l’execució del pla. Adif no diu res sobre la data definitiva perquè prou s’han agafat els dits ja amb prediccions que no s’han complert, però seria estrany que aquella fase durés més d’un parell d’anys. A finals d’aquest any també estaran operatives quatre de les 10 vies de la zona tècnica de tractament de trens, una infraestructura fonamental per millorar l’optimització de la circulació de trens de l’alta velocitat. Quan un tren arriba al final de trajecte i es disposa a reiniciar el servei, es realitza una posada a punt del comboi, que inclou neteja i recàrrega del càtering. Això ara es fa a la mateixa estació de Sants, ocupant una via durant 45 minuts, o a Can Tunis. Tenir aquesta zona de vies dins de la Sagrera donarà molta més agilitat i permetrà posar més trens en circulació. Atocha, per exemple, ha de realitzar aquests serveis tres o quatre quilòmetres més enllà. Per entendre-ho, un AVE de doble configuració de 400 metres arribarà a la Sagrera, final de trajecte si no segueix fins a França, descarregarà passatgers, tancarà portes i avançarà fins a la zona tècnica, enganxada a les andanes. Seran 10 vies de posada a punt, amb un edifici enganxat (està gairebé acabat) que alimentarà els seus serveis. Es prepararà i tornarà a avançar perquè els nous passatgers pugin al tren en sentit contrari. En total, són 400 metres d’andana per a passatgers, 400 metres més per a la zona tècnica i 200 més d’altres elements estructurals. I a sobre, el parc lineal que anirà des del pont de Bac de Roda fins a gairebé el nus de la Trinitat, una mica més de 3,5 quilòmetres i 40 hectàrees. Serà el jardí més gran de la capital catalana, per sobre de la Ciutadella (31 hectàrees), però a anys llum de les 450 hectàrees de Montjuïc i les prop de 9.000 del parc natural de Collserola. El contracte de la redacció del projecte d’arquitectura, instal·lacions i urbanització de l’estació de la Sagrera es va formalitzar el març del 2021 i donava als contractistes un termini de 24 mesos per presentar el seu treball. Aquí seguim, tres anys després. Si es mira l’històric del projecte, tampoc és cap drama: la primera data de finalització era el 2006.

La Sagrera tindrà el 2025 tots els trens circulant per la seva via definitiva

A la terminal només hi faltarà l’arquitectura interior, que està en procés de redacció del projecte, perquè els passatgers puguin començar a utilitzar l’immens baixador, tot i que Adif prefereix no parlar de la data definitiva del final de les obres.

El més llegit