Petició d’un carrer per a Joan Antoni Solans, urbanista clau de Barcelona

No hi va haver pam de la ciutat que l’urbanista Joan Antoni Solans ignorés. "Es coneixia Barcelona al detall, hi havia corregut. Coneixia els equipaments, les qualificacions urbanístiques...", expliquen els que van tractar el delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament entre 1977 i 1980, anys decisius per reparar les cicatrius del franquisme i mirar de suturar-les per a la democràcia. Solans va ser després el director general d’Urbanisme de la Generalitat de 1980 a 1997, a més de ser partícip en el Pla General Metropolità de 1976, ara en tràmit de renovació. Va morir sense previ avís el setembre del 2019, en un accident a les portes d’un hotel, atropellat. Aviat farà cinc anys del desgraciadíssim succés. És el marge d’espera necessari imposat per part del consistori abans de poder plantejar-se si un ciutadà il·lustre ja mort mereix donar nom a una via de la capital. L’especulació, a ratlla Un grup de periodistes, veterans de la cobertura informativa municipal, ha apel·lat a l’alcalde Jaume Collboni perquè no s’escatimin honors a qui va contribuir a contenir l’amenaça constant de l’especulació i va brindar un llegat clau perquè els governs democràtics componguessin la Barcelona contemporània. "La ciutat té un deute amb l’arquitecte i urbanista perquè Barcelona no seria la mateixa sense les polítiques que van portar a terme Joan Antoni Solans com a delegat d’Urbanisme i Josep Maria Socías Humbert com a alcalde", manifesta la carta que ha sigut entregada a Collboni. La rubriquen firmes reputades d’EL PERIÓDICO, La Vanguardia, El País, Avui, Diari de Barcelona i capçaleres ja desaparegudes, com Tele/eXpres i El Correo Catalán. Els reporters glossen els mèrits pels que defensen que Solans mereix un "reconeixement públic" que posi "de relleu la seva contribució a la història de la ciutat", tal com escriuen en el text registrat a la plaça de Sant Jaume el febrer passat. "El 10 de gener de 1977, quan va prendre possessió del càrrec, l’Ajuntament només disposava d’una hectàrea de sòl públic per afrontar les moltes necessitats de la ciutat", recorda el document. Afegeix que, quan l’urbanista va deixar les seves responsabilitats en la corporació tres anys després, "la llista d’aquests terrenys que van passar a mans municipals sumava un total d’unes 80 hectàrees, l’equivalent a altres tantes illes de l’Eixample". En conversa amb aquest mitjà, alguns dels impulsors de la sol·licitud cataloguen l’excàrrec municipal i de la Generalitat com un "home excepcional", oportú en un temps "d’escassos recursos econòmics i de reduït control urbanístic per part de les administracions", assenyalen en la seva petició. "En les pitjors condicions, Solans va comprar uns terrenys que han salvat Barcelona i que s’han pogut transformar en jardins, zones verdes i equipaments. Ningú després d’ell va acumular tal adquisició de terrenys en tan poc temps", ressalten. La instància cursada a l’Ajuntament assenyala que les parcel·les guanyades per a l’urbs van ser "sobretot casernes de l’Exèrcit i terrenys ferroviaris", que "havien perdut la seva funció i estaven en risc de ser requalificades com a edificables", remarca. Esmenta els casos de l’estació del Nord i la de Sant Andreu, les Casernes de Girona, l’edifici Jaume I (seu diàfana de la Universitat Pompeu Fabra), la conversió de l’antiga caserna de Lepant a la Ciutat de la Justícia i els terrenys conquerits per als parcs de les Aigües, L’Espanya Industrial, la Pegaso i el de L’Oreneta. "Per la celeritat i l’envergadura del que van aconseguir, la feina conjunta de Solans i Socías és difícilment igualable", opinen els promotors de l’homenatge. El prec per distingir l’urbanista ha recollit adhesions entre els col·legis professionals i també els líders veïnals. A més, el subscriu l’Associació Consell de Cent, que reuneix exregidors de diferents partits que han comptat amb representació a Barcelona. L’entitat que agrupa els exregidors s’hi ha sumat per unanimitat. Els impulsors d’aquesta idea vinculen el suport transversal que Solans suscita als vastos coneixements que atresorava. "No només va córrer per Barcelona sinó arreu de Catalunya. Podies citar-li un carrer de Castellfollit de la Roca i, a continuació, ell et deia quin és el carrer que té darrere", evoquen. "El millor homenatge" Per ara, l’Ajuntament ha traslladat la petició a la primera tinença d’alcaldia, que ostenta Laia Bonet. Els proposadors esperen ser citats a una reunió. Si bé deixen obert com s’ha de retre homenatge a l’excàrrec, creuen que seria just consagrar-li una plaça o un carrer. Junts va reclamar l’octubre passat que els tràmits al respecte comencin en la ponència del nomenclàtor. "Seria el millor homenatge per tornar Solans als carrers, de manera que tothom sabés que els havia trepitjat millor que ningú", suggereix el grup de periodistes. Entre d’altres, el conformen Maria Favà, Juan José Caballero, Jordi Bordas, Enric Sierra, Alfred Rexach i Anna Galcerán.

Petició d’un carrer per a Joan Antoni Solans, urbanista clau de Barcelona

Un grup de periodistes, veterans de la cobertura informativa municipal, ha apel·lat a l’alcalde Jaume Collboni perquè no s’escatimin honors a qui va contribuir a contenir l’amenaça de l’especulació i va brindar un gran llegat.

El més llegit