"Hi ha una contraofensiva del sistema patriarcal sobre el feminisme"

En èpoques com l’actual, en què el populisme i els discursos antipolítica dominen bona part del panorama mediàtic i social, mai és sobrer fer la vista enrere i repassar el camí recorregut per posar en relleu els anys de treball fet i els resultats obtinguts. Entre moltes altres reflexions, l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona (Diba), Lluïsa Moret (PSC), va posar en pràctica aquest exercici en una xerrada dijous passat amb el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, en el marc del cicle de conferències Afterwork que organitza aquest diari. Al llarg de la tarda, Moret va recordar les experiències que, anys més tard, la van empènyer a endinsar-se en el món de la política institucional. Una decisió en què va tenir especial rellevància el seu pas per un centre d’atenció a drogodependents no gaire més tard d’haver-se llicenciat en psicologia clínica. "Era a principis dels 90, l’època dura de l’heroïna, de les addiccions a substàncies psicoactives i els opiacis i, després, la sida...", va explicar l’alcaldessa, que va recordar també com llavors van ser els ajuntaments els que, malgrat no tenir competències, van començar a desplegar dispositius per tractar les addiccions. En el seu cas, va confessar que es va posar a plorar amb la primera família afectada que va atendre, perquè "eren contextos i situacions tan dramàtiques que no sabia què dir-los". Malgrat això, va acabar treballant un total de set anys al mateix centre, una experiència que Lluïsa Moret va definir com "la més important de la meva vida". "Perquè vaig ser allà, soc aquí. Vaig aprendre que seria una defensora a ultrança dels serveis públics després de veure que les persones amb recursos es desintoxicaven en una granja privada i les que no en tenien morien de sobredosi en un racó", va rememorar Moret just abans de tornar a reivindicar el paper que juguen els dispositius públics dissenyats pels consistoris. La seva etapa en l’ajuda a persones drogodependents no va ser l’únic viatge al passat en què es va embarcar Lluïsa Moret durant la conversa a Casa Seat, edifici ubicat a la confluència entre Diagonal i el passeig de Gràcia, a escassos metres, precisament, de la diputació, l’altra administració liderada per Moret. Els seus referents En la vigília del 8M, Dia de la Dona, l’alcaldessa de Sant Boi també va recordar les primeres que va tenir com a referents. Aquí va destacar la seva àvia i la seva mare. Dos perfils, va dir, "molt diferents". Així, la seva àvia era republicana, s’havia exiliat i estava compromesa políticament. Una dona "moderna i anticipada al seu temps" que l’envalentia a ella i a la seva germana i que va arribar a gastar-se la seva pensió de viudetat perquè tinguessin el carnet de conduir. La seva mare era una dona fruit de la dictadura, "més preocupada i amb menys ganes de ser rebel". No obstant això, va destacar també els seus esforços per poder arribar a la universitat, i va ser ella la primera de la seva família que ho va aconseguir. I va ser aquí que es va trobar un altre dels seus grans referents: Victòria Sau, escriptora i psicòloga, també coneguda pel seu paper com a activista feminista i que va ser professora de Moret. Una de les "pensadores feministes més importants d’aquest país i a qui crec que no se li ha fet justícia", va lamentar Moret. En matèria de drets de les dones, Lluïsa Moret va reivindicar tots els avenços que s’han aconseguit en els últims anys gràcies a la pressió política, en el concepte més ampli d’aquesta. És a dir, des de la lluita d’activistes o associacions veïnals, fins a, també, les polítiques públiques portades a terme per ajuntaments i governs progressistes. "Hi ha una espècie de taca d’oli que va transformant la societat, però encara queden moltes coses per fer", va voler advertir l’alcaldessa. Per aconseguir-ho, va insistir en la necessitat d’unitat dins del feminisme, que, com qualsevol moviment social, està compost per diferents corrents. Unes escoles que, segons va assenyalar Moret, han de poder coexistir "sense perdre la perspectiva que la voluntat és comuna". En aquesta línia, l’alcaldessa va recordar els interessos de grups de dreta i ultradreta per "sobredimensionar" aquestes diferències. Uns sectors vinculats al "sistema patriarcal" que, en els últims anys, han protagonitzat una "contraofensiva" a l’expansió de les idees feministes. A més, va reconèixer que aquests grups utilitzen un llenguatge populista i molts mitjans per traslladar un missatge que està calant en la població més jove, que veuen els avenços en polítiques d’igualtat de gènere com "polítiques que van en contra dels homes". Durant la xerrada també es van tractar altres temes, com les potencialitats de Sant Boi i el seu paper dins l’entorn metropolità. Entre les fites més destacades: haver passat de ser "la ciutat dels bojos" a ser el "clúster de Catalunya" de la salut mental, una qüestió que Moret explica amb orgull. Sequera i pressupostos No hi van faltar també alguns dels temes estrella de l’actualitat catalana com són la sequera i les negociacions per als pressupostos. Sobre la primera, Lluïsa Moret va incidir en el paper de la diputació per ajudar els municipis més petits en el manteniment de la xarxa de distribució per als seus veïns, així com en la necessitat que les administracions facin les actuacions de manera "proactiva" i no "reactiva", com ha passat amb aquest nou episodi de sequera. Sobre els pressupostos, l’alcaldessa de Sant Boi, presidenta de la diputació i vicesecretària del PSC, va defensar que el seu grup "ha fet el treball" i va criticar que es posés el Hard Rock com a escull. "Hem fet tot el possible perquè hi hagi pressupostos a Catalunya", i va remarcar que és el torn del Govern per "trobar altres suports".

"Hi ha una contraofensiva del sistema patriarcal sobre el feminisme"

Sant Boi ha passat de ser «la ciutat dels bojos» a «clúster de Catalunya», destaca l’alcaldessa

Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, va repassar les seves primeres influències feministes i les experiències que la van portar a defensar els serveis públics.

El més llegit