Collboni preveu mobilitzar 10.600 milions per a obra pública fins al 2035

Barcelona viurà els pròxims 12 anys "la transformació del segle": Jaume Collboni va convertir la seva primera conferència anual L’alcalde respon en un exercici de màxima confiança en el futur. Un optimisme olímpic, a l’altura del "canvi històric" que va afirmar que ja viu l’àrea metropolitana sense adonar-se’n, gràcies a una pluja de milions en obra pública. El líder socialista va estimar que ajuntament, Generalitat, Estat i altres administracions invertiran més de 10.600 milions d’euros fins al 2035, la majoria en ampliacions d’infraestructures de mobilitat i reformes urbanístiques. "I sense necessitat d’un esdeveniment internacional", va defensar. A tall de comparativa, va recordar que la inversió pública i privada per a Barcelona’92 va ser de 13.500 milions d’euros. "La millor feina del món" Va ser la idea central de la seva intervenció ahir al Disseny Hub de Barcelona, escenari al qual va traslladar una trobada organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya des de 1983 i que usualment se celebra a la seu de l’entitat. Regidors de l’oposició van escoltar el discurs de Collboni i l’esperat torn de preguntes posterior, molt més centrades en els pactes polítics i pressupostaris que se li resisteixen a l’alcalde. Ada Colau i Elisenda Alamany, sòcies potencials, no hi van acudir. Tampoc Daniel Sirera. Sí que hi eren a les primeres files dos exalcaldes, Xavier Trias i Narcís Serra, i una legió d’alts càrrecs socialistes en el consistori i més enllà. "Soc un home feliç perquè tinc la millor feina del món", va deixar anar com a començament, al presumir dels "fruits" dels 250 dies que porta com a alcalde. "La ciutat recupera el pols després d’anys complicats", va afirmar Collboni, que va reclamar al teixit social "patriotisme" barceloní. Després d’elogiar la "responsabilitat" de PSC al pactar els pressupostos del Govern, que calcula que aportaran 650 milions d’euros a la ciutat, es va proclamar "convençut" d’aconseguir aprovar els comptes municipals el pròxim 22 de març. ¿Com? "Acords, acords, acords". "No ens aixecarem de la taula fins a aconseguir-ho, negociarem fins a l’extenuació", va dir. Si bé rebutja que el pacte al Parlament determini el de l’ajuntament, va reconèixer que "un clima d’acord ajuda". Grans obres a la vista El secret de la voluminosa inversió pronosticada són els treballs ferroviaris, que no depenen directament del consistori. Coincidiran en la pròxima dècada actuacions de gran calat com la continuació de l’L9 del metro, la connexió de FGC entre plaça Espanya i Gràcia, l’estrena de l’estació de la Sagrera i la posada al dia de Sants Estació. I, menys present en l’imaginari col·lectiu però vital per a l’economia catalana, l’accés ferroviari de mercaderies al Port de Barcelona per treure de les autovies uns 2.300 camions al dia. Hi cal sumar grans projectes que "caminen des de fa temps", va reconèixer, com l’ampliació de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet i la reforma de la plaça Espanya. O la dinamització del 22@ nord, on proliferaran oficines i vivendes, igual que a l’antiga fàbrica Mercedes-Benz. També inclou el Mercat del Peix previst per al 2027, el nou hospital Clínic a l’extrem de Zona Universitària i fins i tot l’impacte econòmic de la Copa Amèrica. Tot això, calcula el consistori, afectarà 5,5 milions de metres quadrats a la capital i generarà una activitat econòmica capaç de crear 175.000 llocs de treball. A remolc, empeny el Govern català a ampliar la xarxa de metro amb la prolongació de l’L2 cap a Montjuïc i de l’L3 cap al Baix Llobregat. Projectes per al mandat Collboni va detallar que projecta un Pla d’Inversions Municipal (PIM) 2023-2027 "molt ambiciós de 2.829 milions d’euros, que podrà gastar al llarg del mandat si aconsegueix tirar endavant els quatre pressupostos. Mil milions serien per a millores en la via pública i prop de 800, per a equipaments de barri". Amb aquesta dotació va anunciar que vol reformar l’avinguda Meridiana fins a Fabra i Puig, el carrer Balmes i el passeig marítim de la Mar Bella. A més, el PIM preveu quatre noves biblioteques, tres escoles bressol i sis poliesportius, actualitzar quatre mercats i també el rescat de l’abandonat Teatre Arnau, la rehabilitació del qual havia quedat a l’aire. En l’enumeració hi ha absències significatives, principalment projectes liderats per l’equip d’Ada Colau. És el cas de la unió de tramvies per la Diagonal fins a Francesc Macià, que deixa per al següent mandat, o la pacificació de la Meridiana fins al pont de Sarajevo. Tampoc va entrar a detallar com aterrarà promeses electorals socialistes, com la creació de 30 nous interiors d’illa. Un altre desaire als Comuns va ser avançar que ben aviat anunciarà una proposta de revisió de la reserva del 30% per a vivenda pública, un canvi que l’exalcaldessa just havia presentat al matí com una de les seves línies vermelles per pactar.

Collboni preveu mobilitzar 10.600 milions per a obra pública fins al 2035

L’alcalde projecta un pla d’inversions de 2.829 milions d’euros

El més llegit