Barcelona intenta dissuadir 350 alimentadors de coloms

S’estima que uns 85.000 coloms nien a Barcelona, segons l’últim recompte conegut. L’ajuntament no dubta a parlar de "sobrepoblació" de l’au urbana per excel·lència, sospitosa habitual de ser portadora de brutícia i insalubritat quan es desplaça en bandada. El consistori afirma que la proporció tolerable fluctua entre 300 i 400 exemplars per quilòmetre quadrat, però ara se’n compten 838. Per controlar l’espècie, el Govern municipal assenyala que "l’estratègia a mitjà i llarg termini passa, sobretot, per reduir la quantitat d’aliment disponible que la ciutadania facilita". En aquest sentit, l’ajuntament prepara un pla centrat en els que cataloga com "grans alimentadors" de coloms. Calcula que unes 350 persones llancen més de dos quilograms al dia de productes per nodrir els ocells en carrers, places i parcs de la ciutat. Per ara, Barcelona ha iniciat un pla pilot estès a set espais per mirar de dissuadir-los que continuïn afartant les aus. "És el punt clau per tenir una població de coloms estable", indica l’Executiu municipal. Al·lega que si els alimentadors "deixessin de donar aliment, tindria un impacte molt notori en poc temps". Assegura que, en cas de convèncer-los perquè deixin de llançar menjar, la quantitat de coloms "es reduiria de manera notable en dos o tres anys" a Barcelona. "Complexitats" L’ajuntament assenyala que dissenya "una estratègia amb perspectiva social per tractar els casos de grans alimentadors a l’espai públic". Puntualitza que els grans proveïdors de menjar que té detectats "tenen associades, sovint, altres complexitats que requereixin una actuació transversal". L’ordenança de protecció animal tipifica que alimentar "senglars o qualsevol altre animal salvatge que es trobi a les vies o l’espai públic" suposa una infracció lleu, que està penalitzada amb multes de 750 euros com a màxim. "Les denúncies es posen per embrutar la via pública. Ara bé, el treball específic amb el col·lectiu és imprescindible per abordar el problema", matisa el consistori. L’ajuntament emmarca la prova que ha efectuat per ara en el Pla Endreça, una sèrie de mesures que l’Executiu de l’alcalde Jaume Collboni emprèn des de l’inici del mandat per intentar millorar els nivells (i la percepció) en neteja, civisme i seguretat. Tot i que focalitzen l’objectiu en grans alimentadors habituals, treballadors de l’ajuntament també han entaulat contacte amb turistes, persones que tiren menjar per emportar al carrer, que deixen caure molles a la vorera o comparteixen amb els animals part del dinar mentre el devoren a l’aire lliure. L’objectiu és advertir dels perjudicis de donar aliment als ocells, tot i que sigui de manera ocasional. "L’abundància d’aliment suposa un nombre més alt de cries i comporta un augment de la població, més enllà del que es considera adequat a la ciutat", adverteix el consistori. Per ara, no concreta com pretén desincentivar que es llanci menjar als coloms. Apunta que "els resultats que s’obtinguin" en el pla pilot "permetran configurar una estratègia de ciutat" sobre els alimentadors". L’oficina del Síndic ha instat els últims anys el consistori a intervenir per posar límit a la població de coloms. Ha suggerit que es col·loquin més aspersors de pinso anticonceptiu –n’hi havia 44 el 2023– o que es combinin amb altres pal·liatius.

Barcelona intenta dissuadir 350 alimentadors de coloms

L’ajuntament estudia com reconduir els que llancen més de dos quilograms d’aliment al dia per nodrir aquesta espècie, inductora de brutícia i insalubritat si abunda.

El més llegit