Grans ciutats de l’àrea de BCN acceleren en el control de la neteja

Grans ciutats de la regió metropolitana com Mataró, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Terrassa i la mateixa Barcelona han posat en marxa, o estan en això, sistemes de fiscalització del servei de neteja viària i recollida de residus a través de plataformes digitals. Són controls que, en alguns casos, comporten penalitzacions econòmiques a les empreses concessionàries. Sancions basades en el principi de pagar exactament pel servei realitzat, principi que cobra rellevància tractant-se de contractes de centenars de milions d’euros. Destaca Mataró. La capital del Maresme va ser pionera en digitalitzar la fiscalització del servei amb una plataforma que penalitza en temps real la concessionària i ara serveix de model per a altres grans ciutats com Badalona. En el cas de la capital catalana, les sospites que els contractes no sempre es compleixen com haurien de fer-ho es van evidenciar ja el 2016, amb Ada Colau a l’alcaldia, quan l’ajuntament va acusar Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) d’haver incorregut en un frau de 3,3 milions en el servei de neteja i recollida de residus a la zona de Gràcia i part de l’Eixample. D’aquesta quantitat, 1,2 milions es relacionaven amb el servei no realitzat o realitzat en condicions inferiors a les previstes per contracte. FCC, una de les empreses que més contractes de neteja urbana té, es va justificar a través d’un comunicat en què assegurava que "en el cas d’haver existit algun error, no hi havia cap intenció fraudulenta". Explicaven també que havien pres la decisió d’instal·lar dispositius de localització GPS per ajudar a assegurar que el servei es complís. No obstant, el problema ha continuat amb el mandat de Jaume Collboni (PSC), que només dues setmanes després de ser investit com a alcalde anunciava que triplicaria el nombre d’inspectors dedicats a controlar la neteja. Millora del servei L’actual contracte de l’ajuntament de Barcelona incorpora elements tecnològics per controlar i millorar el servei: "Actualment s’està preparant la licitació del contracte que permetrà disposar d’una aplicació que permetrà controlar la neteja i recollida de cada zona de la ciutat", expliquen. El desplegament durarà uns dos anys en què s’aniran afegint funcions i dades a l’aplicació, que eventualment es convertirà en "una eina completa de control i inspecció" amb el doble objectiu de "disposar d’informació i conèixer en temps real el funcionament del servei de neteja i recollida de residus", però també d’"ajustar el servei de manera immediata davant qualsevol incidència o necessitat". De fet, en la comissió de govern municipal del 18 de gener es va adjudicar el contracte per a l’assistència tècnica que asseguri la qualitat de les prestacions de la recollida de residus municipals i neteja de l’espai públic, per un import de 3,6 milions, amb vigència fins al 2027. FCC explica que fa 20 anys que disposa de la seva pròpia plataforma de seguiment, anomenada Vision: "La decisió dels clients d’adoptar la seva pròpia plataforma de supervisió pot estar motivada per raons d’independència o, simplement, de funcionalitat". Tot i així, FCC assumeix que "no hi ha cap inconvenient en operar amb aquestes eines de supervisió". L’Ajuntament de Terrassa va anunciar el gener del 2024 que el servei ofert per l’empresa municipal de neteja viària, Eco Equip SAM, seria fiscalitzat. "Per garantir l’èxit en aquesta tasca és necessari comptar amb l’experiència d’una empresa externa", va dir el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona. S’ha incorporat en el pressupost d’Eco Equip una partida de 118.000 euros destinada a la contractació i realització de l’estudi de millores organitzatives. També s’hi han incorporat 164.000 euros més per al reforç de personal tecnificat dins de la plantilla que, entre altres qüestions, haurà de millorar els nivells d’absentisme laboral. Sense sortir del Vallès, Sabadell també està per la feina de fiscalitzar el contracte de neteja, que es renovarà el 2027. L’Ajuntament explica que ja utilitza fórmules com "la geolocalització dels vehicles per controlar el compliment de les rutes". La complexitat del servei i la necessària amortització dels vehicles i altra maquinària explica que els contractes de neteja siguin de tan llarga durada, sovint d’una dècada. Per això la introducció de punters sistemes digitals de control sol produir-se quan el contracte expira. És el cas de l’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que preparen, la renovació dels seus respectius contractes aquest any. "L’Ajuntament de Santa Coloma es dotarà d’una plataforma informàtica que permetrà controlar de forma exhaustiva i fiscalitzar el treball que realitzin les concessionàries", diu l’alcaldessa Núria Parlon (PSC). El cost de la plataforma és de 461.324 euros. A Badalona, el 29 de gener es va presentar el cost del nou contracte de neteja, que ascendirà a uns 500 milions, amb una vigència de 12 anys. A més, destinarà un lot específic de la licitació a la fiscalització del servei, que gestionarà una empresa diferent de la que aconsegueixi els contractes principals, i que ascendirà a un milió d’euros amb una vigència de cinc anys. L’estructura de costos serà aprovada sense sorpreses (majoria absoluta de Xavier García Albiol mitjançant) en el ple de febrer. El tinent d’alcaldia de l’Àmbit de Territori i Sostenibilitat de l’ajuntament de Badalona, Daniel Gracia (PP), és taxatiu respecte al nivell de control que pretenen abastar: "Volem una fiscalització real, de tot el servei, que ens doni eines per saber si es compleix com ha de ser, i que es pagui en relació amb això. Contemplem sancions molt dures en casos d’incompliment. La fiscalització del servei que fan a Mataró és el camí que volem seguir a Badalona", confirma Gracia. Aquest model Mataró que esmenta el regidor badaloní es dona a la capital del Maresme en la forma de penalitzacions econòmiques calculades en temps real, gràcies a l’eina Link Platform.

Grans ciutats de l’àrea de BCN acceleren en el control de la neteja

Mataró, Badalona, Terrassa, el Prat i la mateixa Barcelona exploren fórmules digitals de seguiment i penalització econòmica a les concessionàries, sancions basades en el principi de pagar exactament pel servei realitzat

El més llegit