Els estancs es reinventen amb més serveis i turisme

El sector reivindica el seu paper en el comerç de proximitat de la capital catalana. Reclama concessions més llargues que permetin mantenir sagues familiars, davant el ‘boom’ d’inversors.

PATRICIA CASTÁN

La seva funció principal és despatxar tabac i derivats, i el comú és que l’estanquer del barri sigui aquest venedor de tota la vida la família del qual ha anat llegant el negoci de generació en generació. Però els temps canvien en un sector de complexa regulació, i més encara si l’estanc s’ubica en una ciutat com Barcelona, on el pes del turisme modela la realitat comercial de molts barris, i on el comerç tendeix a aglutinar-se en els eixos més freqüentats. Així que no és estrany que l’activitat visqui una particular revolució a la capital catalana, on desenes d’establiments s’han ressituat cap a carrers o punts de gran afluència, han aprofitat per ampliar local, i van incorporant cada vegada més productes que poden vendre per normativa, com regals, refrescos o fins i tot roba, a més del creixent servei de recollida de paqueteria. Les sagues desapareixen i són rellevades per inversors en part dels 339 estancs locals.