"No entenc per què el tanquen"

"No ho entenc". "Estic molt emprenyat". "No té sentit donar la culpa de la massificació al bar". Són només tres de les respostes obtingudes entre visitants de la Mola, la famosa muntanya del Vallès Occidental, pocs dies abans de l’adeu definitiu del famós restaurant del seu cim aquest 22 de gener. EL PERIÓDICO ha dut a terme a peu l’ascens més habitual, pel Camí dels Monjos, i ha conversat amb excursionistes sobre el tancament i els dos anys que, com a mínim, el cim es quedarà sense restauració per la salut del medi natural com a motiu. És el punt més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages, a 1.104 metres d’altitud. Pertany al municipi de Matadepera, però històricament la Mola ha sigut un símbol de Terrassa. Al llarg de l’any es calcula que aquesta ruta la duen a terme unes 300.000 persones, segons la Diputació de Barcelona, de la qual depèn la concessió del restaurant. Aquesta institució pública basa la seva decisió en el desgast accelerat del paisatge que causa el gran volum d’excursionistes. Estudia si l’establiment es pot adaptar a la Carta Europea de Turisme Sostenible i ja ha avançat que farà reformes al monestir on hi ha el local. Hi continuarem pujant El tancament ha generat un fort debat ciutadà al Vallès i més enllà de la comarca. "Venim aquí des de Sants i hi pugem per tal d’acomiadar-nos-en amb un bon dinar, amb el típic porró de vi i carn a la brasa", assegura Xavi Pujol (68 anys) acompanyat per un grup de 12 persones. Ernest Sort (66 anys), veí de Matadepera, assegura que n’és un client molt habitual: "Hi pujo com a mínim dues vegades per setmana i sempre esmorzo al restaurant, és un al·licient a l’arribar al cim". Tot i que no continuï obert, assegura que continuarà fent la mateixa ruta. En la mateixa línia s’expressa Carlota Dame (19 anys), de Sabadell, que en baixa a un ritme bastant frenètic: "No soc clienta del restaurant, però no entenc per què el tanquen. No molesta". En posa d’exemple els equipaments turístics a la muntanya de Montserrat o la vall de Núria, que "també són molt visitades i conegudes, com ho és la Mola, i no per això les regulen". Al seu costat camina Ruth Franc (22 anys), que veu "bastant malament" la decisió: "Ja hi hem firmat en contra". Considera que n’és un plus el vessant "lúdic" de la pujada. També es planta Mariona Alguer (40 anys): "¿Què passa amb els refugis del Pirineu? Sense anar més lluny, el de Colomers: tampoc s’hi arriba amb cotxe i continua obert". Assegura que "hi ha molts sistemes per no contaminar la muntanya, com per exemple buidar la fossa escèptica de manera sostenible". Carles Bosch (36 anys) augura que la Mola continuarà sent la Meca del muntanyisme del Vallès: "Hi continuarem pujant, tant els clients del restaurant com aquells que no ho són". Joan Terrades (30 anys, pseudònim) reconeix que la muntanya té una certa "massificació", però vaticina que el tancament no la reduirà: "S’equivoquen si pensen que deixarà de pujar-hi tanta gent". I torna la pilota a la diputació: "És la seva culpa, perquè fa anys que promociona la Mola amb multitud de cartells". "No té sentit ara donar-ne la culpa al restaurant", lamenta. Si ha quedat antiquat el local, proposa modernitzar-lo amb plaques solars i acumuladors elèctrics. També avisa que els comensals "no són els que generen l’impacte negatiu més gran" i assenyala les escombraries al camí, com ara el paper d’alumini dels bocates. En la mateixa línia s’expressa el Josep (67 anys) sobre els arguments ecològics del tancament: "És absurd tancar-lo perquè no vingui tanta gent, molt poca de la que hi puja entra al bar". Reivindica que "té gràcia que a 1.100 metres puguis menjar-te una botifarra amb mongetes, unes costelles i beure un porronet". "Som quatre els que hi anàvem i ara ens ho rebenten, estic molt emprenyat", es queixa. La controvèrsia segueix. La diputació presenta avui el full de ruta per a la Mola, i el restaurant i els simpatitzants han convocat una protesta al cim dissabte.

El més llegit