Un 30% dels mil·lennistes de Barcelona han nascut a la ciutat

La globalització de Barcelona té biaix generacional. Una franja d’edat viu tota una revolució demogràfica, al coincidir aquesta dècada l’arribada a la vida adulta de la generació més curta de catalans amb una gran diversificació de la immigració. Avui menys d’un terç dels empadronats de 25 a 39 anys han nascut a la ciutat. Sis de cada 10 són estrangers i un 10% procedeix d’altres poblacions de Catalunya o d’Espanya. És la generació més internacionalitzada de la capital catalana, amb una gran capacitat de transformació econòmica: en aquesta etapa vital es formen la majoria de famílies, es lloga o adquireix el primer pis i es consolida la trajectòria laboral. Coincideix actualment amb els marcs temporals atribuïts a la generació mil·lennista. El nou perfil de l’adult jove –la denominació que utilitzen els experts en demografia per a aquesta franja d’edat– és un factor incòmode però imprescindible per entendre la Barcelona d’avui. EL PERIÓDICO ha explorat la correlació d’edat i procedència en les dades del padró municipal, a data d’1 de gener de cada any. L’evolució quinquennal revela que gràcies a la immigració Barcelona ha mantingut aquest grup d’edat, perquè la baixa natalitat i l’èxode urbà dels anys 80 i 90 haurien deixat Barcelona gairebé sense joves. Sorprèn en especial la velocitat del canvi: cada any puja entre un i dos punts percentuals el pes dels empadronats nascuts entre els anys 1984 i 1998 a l’estranger. Fa 25 anys n’eren el 6,7%, fa 10 anys ja en suposaven el 41,4% i avui arriben al 57,1%. Per districtes afloren diferències notables. En cap dels 10 territoris hi ha majoria de joves nascuts a Barcelona, si bé la forquilla va de l’exigu 9,3% de Ciutat Vella a l’ampli 49% de Sarrià-Sant Gervasi. A l’Eixample, no arriben a una quarta part (vegeu gràfic). La resta d’empadronats, doncs, són nascuts a l’estranger. Una característica que cada vegada significa menys per si sola, perquè els fluxos migratoris a les grans urbs occidentals són més complexos que mai. La irrupció d’una immigració d’alt poder adquisitiu, la creixent transitorietat de les estades o la bretxa de nivell educatiu entre paisans desmunten els clixés xenòfobs. La globalització, la natalitat i les mudances són darrere d’aquesta transformació en curs de Barcelona, segons coincideixen tres experts en demografia de la UAB i la UPF consultats per aquest diari. "Els estrangers són majoria en cada una de les edats que van dels 25 als 39 anys, i és més acusada la proporció entre els barcelonins de 30 a 34 anys", detalla Antonio López-Gay, doctor, professor i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. És un dels acadèmics que més coneix aquest relleu poblacional, després d’haver estudiat l’impacte dels nòmades digitals a Barcelona i la reversió de l’èxode urbà pandèmic. "És la franja d’edat en què tenim generacions més curtes per la baixa natalitat dels anys 80, així que és fàcil que es concentri el gir aquí", resumeix. Les dades del padró són inexactes, però el retrat que ofereixen és correcte, aclareix López-Gay, davant les notícies falses que circulen. Hi ha un doble biaix que es contraresta en l’empadronament d’estrangers: d’una banda, molts residents temporals s’obliden de donar-se de baixa al tornar al seu país i l’administració triga uns anys a esborrar-los, però d’una altra, cada vegada hi ha més població flotant que no registra el seu pas per la ciutat. "A partir dels anys 2000 canvia el flux migratori i avui és heterogeni en moltíssims sentits", identifica el docent. "Cap al 2015-16 l’arribada d’europeus d’alta qualificació agafa tirada, frena amb la covid-19 i torna amb intensitat el 2022", exemplifica. Més enllà de procedències i rendes, el propòsit del viatge s’ha diversificat: "Fa 20 anys establir-se a la ciutat era part de l’objectiu migratori i per això s’hipotecaven, ara forma part d’un itinerari més complex i no sempre orientat a assentar-s’hi". Malgrat això, "alguns han format família aquí": "Tenim molt per indagar sobre aquests barcelonins, per exemple si se suburbialitzaran com els locals o no". Els que hi anaven i se’n van La suburbialització és l’èxode urbà cap a àrees residencials metropolitanes, que va tenir un fort impacte al cens de Barcelona als anys 80 i 90. Amb l’onada migratòria de la bombolla la capital va recuperar població. No obstant, la sortida de nadius no ha cessat mai. A una altra escala, això sí, i a més els fills del baby boom en són molts menys. "El preu de la vivenda és un factor bastant expulsor, no ha facilitat que els joves es quedin a Barcelona", assevera Clara Cortina, professora de Ciències Polítiques a la UPF i integrant del grup d’investigació en demografia i sociologia. Aquestes mudances, reforçades pel teletreball, contribueixen a reduir els nadius nascuts entre 1984 i 1998. "No passa a qualsevol edat, passa quan es forma família o es busca la primera vivenda estable", analitza. "El patró clàssic és anar-se’n del centre cap a espais més allunyats que ofereixen condicions residencials més atractives per al teu cicle vital, però a mesura que la metròpolis creix i el centre real s’expandeix: has d’anar-te’n més lluny", afegeix. "Pics d’increment de preus com els actuals" reforcen aquesta dinàmica. "Ha augmentat, però encara no és majoritari –matisa Gay-López- i més de la meitat dels moviments residencials es mantenen dins de la ciutat, també en aquesta franja d’edat. Si la internacionalització dels mil·lennistes anirà a més o no és una incògnita. "Les destinacions de moda entre els nòmades digitals canvien amb gran rapidesa" per la "hipermobilitat" dels estrats superiors, i cita l’auge i fre de Portugal com a receptor. Efectes socials i familiars Juan Antonio Módenes, també investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, aprofundeix en la "repercussió" de la metamorfosi d’aquesta franja d’edat a múltiples nivells. "La població forana no es distribueix de forma homogènia, la clàssica immigració de classe baixa es concentra a les perifèries i la nova urbana i universitària vol viure al centre", remarca. Aquest últim grup "té ingressos per sobre de la mitjana dels joves nadius i es genera una competència per la vivenda que desencadena gentrificació o substitució poblacional, com per exemple a l’Eixample, on poden extreure’s bones rendes d’aquest target". Per això, treu ferro als arguments sobre més qualitat de vida i menys contaminació fora de la capital. Segons el seu parer, "per a la immensa majoria de la classe mitjana que se’n va de Barcelona, el factor principal és l’econòmic" i aquestes mudances "tensen la gestió del dia a dia" en una "societat mediterrània basada en les xarxes familiars". "Els que no poden deixar els pares 40 quilòmetres enrere, sigui per la cura dels nets o dependència dels grans, es queden a mig camí i han incrementat la pressió sobre la vivenda de la primera i segona corona metropolitanes", raona. I s’intueixen conseqüències socials encara sense quantificar: més pressió sobre el català, nous hàbits comercials, turismofòbia, queixes per no reconèixer la ciutat... Módenes esmenta també "el difícil relleu generacional" en entitats veïnals, culturals i polítiques: "La societat civil que van crear els avis d’aquesta generació està en perill de dissolució o en via de gran transformació".

Un 30% dels mil·lennistes de Barcelona han nascut a la ciutat

La població immigrant és la que sosté la franja de 25 a 39 anys

La baixa natalitat i l’èxode urbà amenaçaven de reduir al mínim la generació

El més llegit