Xavier Trias: "L’alcalde no té pressa, però BCN sí; ha de decidir amb qui vol governar"

¿Com van les negociacions, converses o contactes amb el PSC? S’han reprès després del Nadal. Tenim dos grups. Un discuteix els pressupostos, que no és que els negociem: ens expliquen quina és la situació econòmica de l’ajuntament. D’altra banda, abordem com hauríem de funcionar si tanquéssim un acord. Hi ha una cosa que admeto i que és il·lògica en tot això: anem parlant, que no negociant, mentre ells van parlant també amb els altres. I cada vegada que veig l’alcalde li dic el mateix: no té sentit, estem perdent el temps. L’alcalde no té pressa però Barcelona sí. Ha de prendre la decisió, ha de decidir amb qui vol governar. Les dues opcions que estudia Collboni són molt diferents. No tenen res que veure l’una amb l’altra. Ja decidirà, jo hi poso paciència. Diu que té dos grups d’interlocució amb el govern. ¿Hi participa vostè? No. Jo faig de cap. El dels pressupostos el porta Ramon Tremosa, que es reuneix amb el tinent d’alcaldia Jordi Valls. En l’altre hi participen Jordi Martí Galbis i Neus Munté, que parlen amb el gerent municipal, Albert Dalmau, i el coordinador del grup del PSC, Carlos Hornero. ¿Han parlat de carteres? No, mai. I no vull parlar-ne. Em molesta que la gent inventi coses. No estem repartint carteres, això és una fase posterior. Parlem del model de ciutat que volem. El primer que hem de decidir és si governem conjuntament. Els programes del PSC i de Junts s’assemblen. Miro el que deia jo en campanya i el que deia Collboni i no hi ha tantes diferències. És cert que Collboni va prenent decisions que em sorprenen, com fer nomenaments. Si has de pactar, el més lògic és deixar-ho en espera i discutir-ho després. Però bé. ¿Ha sospitat que Collboni negocia amb Junts per rebaixar les concessions que li demanin els Comuns? No, crec que no sap què fer. Veu que s’entén més amb nosaltres en moltes coses. M’explica que té un problema, que és alcalde perquè Colau el va votar. I també té un deure amb el PP. ¿I també accepta que té un deure amb el PP? No, aquest se’l salta. El PP li va dir que el recolzava però que no podia pactar amb Colau, i ell parla amb la gent de Colau, tot i que crec que no negocia, fa el mateix que amb nosaltres. ¿Manté la seva posició sobre el tramvia? Arribarà a Verdaguer i d’aquí no passarà, si jo intervinc en alguna cosa en el govern de la ciutat. És que és llençar els diners, perquè a qualsevol fira de mobilitat hi ha avenços alternatius espectaculars: autobusos tramvia, com els anomeno, busos que circulen sense conductor... ¿No pactarà govern si Collboni vol que el tramvia arribi a Francesc Macià? Si Collboni no vol fer-ho. No ha dit exactament que no ho vulgui. Hi ha coses que no pot dir. Però no és la seva prioritat, i té lògica. Tenim altres necessitats. Entre els seus regidors hi ha l’exconseller Damià Calvet, que va defensar en el seu moment la unió del tramvia. Sí, però té un cap. Tinc gent disciplinada. ¿I si se’n va vostè aquest compromís es mantindrà? Clar, perquè no és que Trias estigui boig i digui això. Pregunti a tècnics neutrals i veurà què li diuen. Vostè afirma que no es parla de noms i càrrecs, però qui quedi al capdavant del grup de Junts quan vostè se’n vagi tindrà més punts per ser l’alcaldable el 2027. No ho sé. Segur que deixaré el grup ordenat, però això no significa que el que jo deixi al capdavant del grup sigui el candidat. El candidat el decidirà el partit, i ho farà fent el que s’ha de fer. He creat un equip de gent del qual no es pot dir que no hi hagi líders. En tinc molts: Jordi Martí, Neus Munté, Damià Calvet, Victòria Alsina, Josep Rius. ¿No té por que es barallin? De moment s’avenen tots, ens estimem molt i funcionem bé. Ara estem a tres anys i mig de les municipals. No pots nomenar el candidat sis mesos abans. Hi va haver unes primàries que va guanyar Neus Munté i no va ser candidata. Va ser un error greu. I vam elegir una de les persones més intel·ligents i preparades, Elsa Artadi, era la millor candidata... i en canvi no ens va anar bé. Vostè va suggerir el nom de Jordi Martí Galbis com a successor. Com a persona que té la meva confiança i que portarà el grup. Ell i Neus Munté són les dues persones que han de portar aquest grup fins que es decideixi el candidat. Però això està desvinculat de qui ocuparia la primera tinença si hi ha pacte amb Collboni. No ho hem discutit, no hi té res a veure. ¿Com es resol en un pacte PSC-Junts que vostès tinguin un regidor més? ¿Tindrien dret de veto? Si tens un acord de govern això és igual. ¿I l’alcaldia seria per al PSC tot el mandat? No tenim la capacitat de presentar una moció de censura. Vostè sempre ha descartat el repartiment de l’alcaldia, però molta gent el veia possible després de la investidura de Pedro Sánchez. És gent que no sap de què va. Quan un senyor s’asseu en una butaca, o tens la suma per fer-lo fora o no el treus. ¿No veurem més eixos verds a Barcelona? Això del Consell de Cent, un tros està bé. Tot el carrer és un disbarat. El que no pots fer és enganyar la gent. La reforma de Sant Antoni: Collboni va dir que no faria el mateix que Colau, però després és alcalde i sí que fa el mateix. El trànsit ha de disminuir, el tema és com. Hi ha coses que em sorprenen, com alguns carrils bici. ¿El de Via Augusta? És un desastre, està mal dissenyat. Que vagis en bici per on la gent puja a l’autobús... ¿I fer baixar a la gent del patinet i la bici a Ciutat Vella? Em sembla correcte. La bicicleta no està per fer el que tothom vulgui. L’accés a la vivenda cada dia és més complicat. A Catalunya, en 30 anys, hem passat de ser sis a vuit milions. I per als dos milions de persones que han vingut no s’ha construït vivenda. Acaben anant als llocs més deteriorats. El plantejament és com reformar els pisos, Barcelona ha de rehabilitar amb ajuda del sector privat. I normatives com el 30% dificulten les coses. El 30% de vivenda protegida no es pot aplicar a la rehabilitació. ¿Vostè eliminaria la norma del 30% en les rehabilitacions? Sí, per a la rehabilitació, sí. I per a les promocions cal veure com es flexibilitza: la idea no és equivocada, però no va. Si se salda amb diners en comptes de pisos, cal negociar-ho amb els promotors i els constructors. És un disbarat no voler parlar amb aquesta gent, que és una mica la teoria de Colau. Cal arribar a acords amb ells. ¿Confia en la comissió que revisa el 30%, encapçalada per Carme Trilla? Sento una gran admiració per Carme Trilla. Tot el que he dit sobre vivenda majoritàriament està inspirat per Trilla. Si pacta amb Colau, Collboni ho tindrà més difícil per canviar el 30% que amb vostè. Qualsevol persona equànime veu que això no funciona. Hi ha gent de Barcelona a qui les coses li van bé i se’n va de la ciutat, i en canvi acollim gent que va a llocs deteriorats. Rebem molta gent amb elevat poder adquisitiu. Això està molt bé. Però eleva els preus. Que el passeig de Gràcia sigui car... També passa a Sant Martí o a Gràcia, amb lloguers de 2.000 euros que els barcelonins no poden assumir. ¿Ho considera inevitable? És difícilment evitable. Molta gent amb capacitat adquisitiva no ha volgut anar a la zona del Fòrum, quan és extraordinària. La Marina del Prat Vermell pot ser un lloc residencial important. Al costat de la Fira, amb metro. Per a una persona de 30 anys pot ser un lloc magnífic. I si es fan les coses bé hi haurà un passeig que ajuntarà la Marina amb Colom. No milloren les dades de seguretat. ¿Junts vol gestionar-la si entra en el govern? La seguretat no funciona. No és que tinguem interès per la cartera, ens interessa que la seguretat funcioni, i que estiguem d’acord que és un problema gravíssim per a la ciutat. ¿No aproven la gestió d’Albert Batlle? No em fico amb Albert Batlle. Aquí hi ha un problema d’inici: Colau no era conscient del paper de l’alcalde, que és el representant de les forces de seguretat a Barcelona. El que ha de dir quines polítiques es fan a Barcelona, en col·laboració amb els Mossos i la Guàrdia Urbana. I això exigeix que els agents se sentin recolzats pel seu alcalde. Crec que Collboni té intenció que sigui així. ¿Si Junts estigués en el govern què canviaria? Hi hauria més agents. Han de córrer pel carrer i actuar conjuntament. I perseguir la droga ha de ser una obsessió. Hi ha gent amb certa tendència a dir que no passa res amb la marihuana. I sí que passa. Una persona de 56 anys es fuma un porro i no passa res. Però se’l fuma un nano de 14 i acabarem amb una persona bipolar. Aneu a preguntar al servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron o del Clínic.

El més llegit