La il·lusió s’imposa a la pluja

Va ploure, però poc. En algun moment va semblar que volia descarregar fort sobre Barcelona, però no va arribar a créixer: va ser una rosada amable i sense maldat, com un pessic de mare, carregós potser per arriar-se sempre mancat d’avís previ, però sense resultar molest després de tant temps absent. El xàfec va irrompre com un personatge més al principi de la cavalcada de la capital. Anava i venia: ara dins d’escena, ara fora. Capritxós i juganer amb la intriga, el temps va amenaçar de fer descarregar un cel plomís durant tota la vigília de Reis. Se li van intuir els ullals, tot i que no va mossegar: les inclemències no van derrotar la il·lusió de tornar a veure, un any més, la magnificència de Ses Majestats d’Orient. Així que, després de ser el xafardeig del dia, el xàfec tènue i intermitent a Barcelona va espurnejar, bona notícia per a la majoria, tot i que va reduir una pèl l’afluència: l’ajuntament va comptabilitzar uns 600.000 assistents, menys que els 750.000 de 2023. En tot cas, el plovisqueig va alleujar una mica –tot i que molt poc– la pertinaç sequera que fica Catalunya al caire de la fase d’emergència per escassetat d’aigua. No va entelar l’emoció de famílies i criatures, fidels adeptes als Reis, que les informacions meteorològiques adverses no van dissuadir d’acudir de nou a rebre’ls, saludar-los i adorar-los. A sobre, va venir a complir un dels desitjos que l’alcalde Jaume Collboni va expressar a Ses Majestats tot just aterrar al Portal de la Pau. No li va desagradar que caigués "una mica de pluja" sobre el festeig reial. "Fa molt que la demanem", va recordar. L’aigua no va deslluir gens la pompa del seguici, grandiloqüent i magnífic com sempre es prea de ser: va discórrer sense alteració per la ciutat, entre el parc de la Ciutadella i la plaça d’Espanya. En canvi, la sort es va torçar en altres ciutats de l’entorn de Barcelona: la pluja intensa va obligar a reduir la comparsa a Sabadell a una sola carrossa que va carregar els tres sobirans; a Badalona no van desfilar comparses ni figures mòbils; els vehicles clàssics no van circular a Mataró per evitar que es fessin malbé, i Santa Coloma de Gramenet va modificar l’itinerari a manera preventiva. Paraigua per caçar caramels A la capital, la caravana reial va travessar per mig de la multitud que va sortir al carrer. Personal del metro va haver de regular les entrades i les sortides a les boques pròximes al recorregut, plenes i, a ratxes, tapades per les aglomeracions. Una miríada de paraigües desplegats van flanquejar el pas de les carrosses. Van venir a substituir els fanalets, una tradició pràcticament extingida. No van ser pocs els que els van mantenir oberts quan el cel va concedir treva: els van sostenir de cap per avall, com xarxes per carregar-los dels caramels que es llançaven a la cua de la rua. Els pronòstics poc encoratjadors van obligar les famílies a decidir-se a plantar-los cara o desertar. "Fa 100 dies que no plou i es posa a ploure just en la cavalcada", va rondinar una mare en una terrassa de la Barceloneta. "Ja podria haver esperat a les set del matí", va remugar un altre home, irritat per la incertesa. L’Oriol va optar per entaular negociacions amb els seus dos fills: sí al nou albirament dels Reis Mags a la seva travessia per mar davant l’Espigó del Gas prèvia al desembarcament, a canvi de renunciar a la cavalcada. "El més gran volia venir, però pinta malament", va intuir el pare, que va aixecar la mirada, desconfiat. Amb paraigua i impermeable En canvi, els que van plantar cara a la tarda desagradable van resistir ferms a l’esporàdic degoteig. "Aguantarem. Anem carregats de paraigües i impermeables", van resoldre l’Adrián i la Marina, a càrrec d’una àmplia parentela de fills i nebots. La Laia titubejaba sobre si era bona idea esperar els Reis, però els seus fills li van treure la mala idea de marxar per refugiar-se a casa. La Pilar no va tenir cap dubte en tot el dia. "¡Anem tots a la cavalcada, per descomptat!", va concloure hores abans. La seguien diverses criatures al seu càrrec. Els Reis Mags van arribar puntuals a la ciutat, a bord del paquebot Santa Eulàlia. Collboni els va dispensar la recepció per primera vegada com a alcalde, enmig dels crits fervorosos de grans i petits. El socialista va proclamar que els nens s’han portat "superbé" durant l’últim any i els va demanar "ajuda" per aconseguir la "millor Barcelona", "més bonica i més ordenada", va desitjar. L’alcalde també va fer vots per la pau, davant l’escenari internacional sacsejat pels conflictes d’Ucraïna i Gaza. Melcior li va prendre la paraula per enfilar un discurs de marcat accent pacifista. El sobirà va expressar la tristesa dels Mags. "Hem de fer el possible i l’impossible per parar les guerres. Els nens han de tenir l’oportunitat de créixer en pau", va emplaçar Melcior; la seva veu va recordar a alguns la del Mag Lari. Aquesta vegada, alguns també van pensar que, sota una poblada barba pèl-roja, Gaspar guardava certa semblança amb la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, número dos del govern de Collboni. Fins i tot algú va dir que Baltasar era calcat a Olamide Adisa, un activista que promou la música africana a Europa des de Barcelona. Segurament, el cel encapotat va causar una mala visibilitat que va induir a confusió, perquè els Reis no són ningú més que els Reis.

La il·lusió s’imposa a la pluja

L’espectacular Cavalcada dels Reis Mags va congregar uns 600.000 assistents, menys que els 750.000 del 2023, segonsva comptabilitzar l’Ajuntament de Barcelona.

El més llegit