La gran remuntada del comerç en BCN

Barcelona continua tenint persianes abaixades i molt comerç de curt recorregut, rellevat una vegada i una altra. Però un examen realitzat per l’ajuntament a 18 zones o eixos comercials que sumeixin uns 8.000 establiments en planta baixa revela que els efectes de la pandèmia han quedat en general enrere a efectes de recuperació del volum d’activitat econòmica. La mostra radiografiada, que inclou tots els districtes i una desena part de l’oferta, conclou que la ciutat només està un 1% per sota de 2019. Això sí, l’epicentre comercial de la capital catalana continua una mica més deficitari que els barris, mentre que altres zones menys cèntriques han guanyat oferta. Després de tres anys marcats per la covid i les seves seqüeles en l’activitat econòmica, que van incloure del tancament de centenars de botigues (sobretot en el centre de Barcelona) a una recuperació marcada pel pes dels crèdits i la inflació, el consistori creu que la "normalitat" ja és plena en termes de negocis en funcionament en el conjunt de la metròpolis, que suma gairebé 60.000 negocis actius. La regidora de Comerç, Raquel Gil, detalla aquest diari que aquest any han triat 18 zones "representatives" per determinar com el "context socioeconòmic extraordinari" havia afectat l’activitat. El resultat, d’acord amb les xifres, és que en la majoria de zones el "dinamisme de la recuperació ha sigut bo". Visor del Cens de locals Per conèixer la realitat de cada zona i les renovacions comercials, l’ajuntament acaba de llançar el Visor del Cens de locals, que permet a ciutadans i professionals recórrer la ciutat online a cop de clic, amb informació especialment detallada a les 18 zones actualitzades. Resulta cridaner que malgrat el furor turístic dels dos últims anys, la zona de Portal de l’Àngel i Portaferrissa, a Barnacentre, sigui la que més està trigant a recuperar la seva vitalitat habitual. En concret, està a un 93% de l’activitat respecte a la prepandèmia. En aquest costat encara deficitari de la mostra figuren també altres eixos cèntrics i molt freqüentats, com Pelai-Tallers-Rambla (al 96%), i Rambla Catalunya-Balmes (96%). El segueixen en menor mesura el carrer de Sants i la zona comercial del Clot, totes dues al 97%, i la zona comercial de Sant Andreu, al 98%. Per contra, la majoria de punts analitzats estan ja per sobre de la situació de 2019: han guanyat botigues. A Balmes-Casanova-Diputació (la part sondejada dins d’aquesta àrea de l’Eixample) hi ha al nivell de fa quatre anys. Però se situen per sobre (102%) en el Cor d’Horta, Gran de Gràcia i la zona del Born. A un 103% a Fabra i Puig, Via Júlia, Creu Coberta, la zona comercial del Poblenou i la Diagonal (de passeig de Gràcia a Francesc Macià). L’eix de Maragall arriba al 104% del que tenia en prepandèmia, mentre que Major de Sarrià s’eleva al 106%, sent la que ha sortit més aviat parada fins ara. Gil considera que "les dades ens mostren que, malgrat la pandèmia i la crisi de subministraments i inflació, s’ha produït la recuperació econòmica i tenim un comerç enfortit", en línies generals. Malgrat això, no es pot passar per alt que el comerç de Barnacentre segueix amb negocis tancats en alguns carrers destacats i reivindicant polítiques que no només comportin obertures, sinó l’arribada d’una nova oferta de qualitat que doni més identitat al centre de la ciutat. El districte de Ciutat Vella té sobre la taula la tasca de desenvolupar un pla d’acció al respecte. Una de cada 10 botigues, tancada Amb la revisió a aquesta àmplia mostra, l’ajuntament es mostra optimista respecte a les cinc categories que des de 2019 s’utilitzen per definir la situació del comerç, perquè resulten comparables a les utilitzades en ciutats europees. Així, l’índex de proveïment comercial, que representa la densitat de botigues i serveis per cada cent habitants, era de 3,73 i el 2023 encara està 14 dècimes per sota. En el cas de l’índex d’aprofitament comercial (la proporció entre locals oberts i tancats en planta baixa), se situa en 89,14% d’espais en funcionament, és a dir nou de cada deu. La dada no coincideix amb altres estudis perquè depèn de la base que s’utilitzi, ja que nombrosos baixos s’han reconvertit en vivendes o sumen dècades tancats. L’índex de comerç ocasional (l’oferta per a equipament personal i de la llar, cultura i oci, destinada tant a població local com turistes) s’avalua com amb "una representativitat important", del 15%, tot i que a Ciutat Vella assoleix el 23,8%. Mentre que el de la restauració sí que es xifra ara en un 16,23% sobre el total de l’oferta disponible. L’ajuntament afegeix que després de la pandèmia es va fixar també l’índex de comerç d’ús quotidià, típic del model de proximitat, per mesurar la seva proporció sobre el total de locals, actius o buits. Abarca des d’aliments fins a productes de neteja. L’última dada publicada és de 13,7%, amb Nou Barris (16,37%) amb la dada més alta. La previsió, avança Gil, és anar ampliant aquesta radiografia a altres zones durant l’any 2024, per ampliar la base de dades amb què comptava fins ara el municipi.

La gran remuntada del comerç en BCN

Un estudi de l’ajuntament revela que els efectes de la covid han quedat enrere en volum d’activitat econòmica i que la ciutat només està un 1% per sota respecte a 2019

El més llegit