Okupacions a la Bonanova de Barcelona: les claus per entendre el conflicte

Dues finques okupades al distingit barri de la Bonanova a Barcelona, conegudes com La Ruïna i El Kubo, estan en l’ull de l’huracà. El desnonament del segon immoble –tots dos són propietat de la Sareb– va ser suspès a finals de març, i des d’aleshores la tensió veïnal s’ha fet patent al voltant del cas. L’últim capítol és que la jutge ha desestimat la petició de mesura cautelar presentada per la Sareb per portar a terme el desallotjament d’aquest edifici. L’empresa de desnonaments extrajudicials Desokupa, que actua al marge de la justícia i que fa dies que atia el conflicte obert entre okupes i veïns contraris, s’havia arrogat l’esmentada petició de cautelars a so de bombo i platerets. Aquest 11 de març a la nit estan previstes a la Bonanova dues manifestacions: una del moviment okupa en resposta a una altra de convocada per Desokupa com a últim reducte de la seva política d’agitació després de renunciar a intentar el desallotjament de les finques. Per la seva banda, els Mossos ja van advertir que no permetrien que això passés. Aquestes són les claus per entendre el cas. Un desnonament suspès i unes mesures cautelars denegades La Ruïna i El Kubo són dues finques propietat de la Sareb okupades des de fa anys –des del 2019 la primera i des del 2016 la segona– en una de les zones altes de Barcelona. Quant a El Kubo, situat al carrer Sant Joan de la Salle, 6, el desnonament previst –després d’una demanda per ocupants ignorats a la qual ningú es va oposar– per al 23 de març passat es va suspendre al comprovar els cossos policials que el llançament «no es podia fer amb totes les garanties de seguretat i eficàcia necessàries». Actualment està pendent de fixar una nova data de desnonament. Pel que fa a La Ruïna, al carrer Sant Joan de la Salle, 2-4, encara no hi ha prevista una data de desnonament ja que el jutjat està tramitant el procediment després que la demanda per ignorats ocupants fos contestada. En aquest immoble és on la jutge ha desestimat unes mesures cautelars per procedir al desallotjament. La tensió veïnal Tot i que les finques no han generat problemes remarcables de convivència els últims anys, la proximitat de la batalla electoral per l’Ajuntament de Barcelona del 28 de maig ha convertit les ocupacions en un tema central de l’actualitat barcelonina. D’una banda, candidats de Vox, Ciutadans i Valents s’han acostat recentment fins a la Bonanova per manifestar-se davant els okupes i demanar-ne el desallotjament. Les mobilitzacions han sigut més aviat exigües però han aconseguit activar protestes antisistema en favor dels okupes, que al seu torn han motivat dispositius antiavalots dels Mossos. El 25 d’abril, sense anar més lluny, una manifestació contra els okupes va implicar moments de gran tensió. Durant gairebé tres hores, veïns i diversos partits (amb diputada al Parlament i alcaldable de Ciutadans per Barcelona, Anna Grau, com una de les cares visibles) van protestar al cor burgès de Barcelona, entre un important desplegament d’unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, que van mantenir tallat el trànsit a tota la zona. De fet, tant Ciudatans com Vox i Valents pugnen per rendibilitzar les protestes contra els okupes de la Bonanova, informa Carlota Camps. La marxa enrere de Desokupa «Tic-tac, ratetes». Amb aquestes paraules Daniel Esteve, fundador de l’empresa de desnonaments extrajudicials Desokupa, es va adreçar als membres de La Ruïna i El Kubo per anunciar-los a través d’un vídeo divulgat a les xarxes socials que «sí o sí» els desallotjaran aquest dijous 11 de maig. Desokupa és una empresa privada que ofereix els seus serveis a propietaris de domicilis ocupats que no volen esperar a la justícia. Habitualment, el que fa Esteve és arrencar acords als residents –a qui visita acompanyat de fornits col·laboradors– perquè acceptin abandonar la residència a canvi d’un preu. No obstant, en aquesta ocasió, Esteve va fer marxa enrere i va renunciar a procedir al desallotjament –contra el qual s’havien pronunciat els Mossos– per mantenir activada la convocatòria de manifestació d’aquest dijous 11 de maig. La negativa dels Mossos Davant l’amenaça de Desokupa, els Mossos van ser taxatius: no permetrien que es portés a terme un desallotjament, va informar Guillem Sánchez. La policia catalana va assegurar que miraria d’impedir una intervenció d’Esteve en aquestes okupacions perquè, en «un Estat de dret», van remarcar, l’únic que pot ordenar un desallotjament és «un jutge» i els únics que poden executar aquesta ordre «són els cossos policials». Després del posicionament policial va ser quan Desokupa va fer marxa enrere i va renunciar al desallotjament, si bé no a la manifestació, que tira endavant. Les crítiques del Síndic de Greuges Per la seva banda, el Síndic de Greuges va emetre un comunicat al·ludint a la seva «preocupació» per la situació de tensió que s’està vivint al barri de la Bonanova de Barcelona després que Desokupa anunciés en les xarxes socials que desallotjaria les finques. El Síndic de Barcelona, David Bondia, apel·la a «restablir la pau social al barri», criticant Desokupa per «generar crispació, trencar de manera no volguda la pau social» i «ocasionar una important despesa pública» per la intervenció policial. «Les conseqüències de la provocació irresponsable d’aquesta despesa pública haurien de ser imputables a les persones i actors que han atiat aquest conflicte d’ordre públic [amb referència a Desokupa]», va acabar dient el Síndic.

Okupacions a la Bonanova de Barcelona: les claus per entendre el conflicte

DIRECTE | Okupes a la Bonanova de Barcelona: últimes notícies sobre el conflicte i reaccions

Desokupa renúncia a actuar contra els okupes de la Bonanova però manté la manifestació de dijous

La jutge desestima les mesures cautelars per desallotjar els okupes de La Ruïna a la Bonanova

El més llegit