Els mercats de Barcelona perden 2.000 negocis en dues dècades, més del 60% de les parades

L’aspecte dels mercats de Barcelona ha canviat en els últims anys, i no només per les reformes a gran escala d’alguns edificis. Desmuntar parades de venda tancades és una tònica freqüent des de fa almenys un parell de dècades a la capital. Entre els anys 2015 i 2022, han desaparegut gairebé 500 establiments a la xarxa municipal de proveïment d’aliments i articles. Des del 2000, s’ha desmantellat 2.091 parades de menjar, una mica més del 60%. L’ajuntament rebat que eliminar places sigui senyal de decadència. Al contrari, defensa que permet guanyar espai i atractiu perquè els negocis dels 43 mercats de la ciutat competeixin amb súpers i hipermercats –les opcions de compra majoritàries– i s’adaptin a la generalització de les compres per internet. «Aglutinem la superfície de locals desocupats que no són susceptibles d’adjudicar-se en altres punts del mercat i acabem tenint més oferta comercial en metres quadrats que la que teníem. Aquesta estratègia assegura la supervivència dels mercats i que continuïn sent punters», postula Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Recorda que el comú és que, quan s’acumulen places vacants, els buits quedin dispersos dins d’una mateixa instal·lació. «En aquest cas, traslladem venedors de lloc, els concentrem i alliberem espai buit per fer millores», completa. És el patró que se segueix a Hostafrancs, on s’han desprès de locals per posar magatzems, lavabos i cambres frigorífiques. A Vall d’Hebron, desapareixeran per obrir una entrada. La teràpia que el consistori aplica dona una paradoxa: al mateix temps que el terra destinat a venda de productes s’ha ampliat, el nombre d’establiments que els mercats allotgen ha minvat. D’acord amb les dades disponibles de l’ajuntament, els recintes municipals atresoraven 2.011 botigues al finalitzar el 2022. Són 496 menys que el 2015, quan albergaven 2.507 negocis. Quant a comerços d’alimentació, n’hi havia 1.731 el 2015 i 1.333 el 2022; és a dir, l’any passat es comptaven 398 locals menys que fa set anys, fossin fruiteries, botigues de verdures, carnisseries o peixateries. La caiguda resulta més pronunciada si es retrocedeix dues dècades enrere. El 2000, es concentraven 3.424 establiments d’aliments als mercats. López reconeix que els mercats reuneixen menys botiguers que temps enrere. «Però per sobreviure en aquest moment, els operadors necessiten parades més grans, perquè necessiten més gamma de producte, més varietat, productes preparats... Els hàbits de consum han canviat i necessiten més espai físic per a la seva activitat», addueix el gerent. Entre el 2015 i el 2022, la superfície per establir oferta per als clients ha crescut de 115.340 a 125.675 metres quadrats. D’altra banda, els punts de venda d’alimentació es repartien entre 1.831 titulars el 2010, per 1.327 el 2020. N’eren 3.313 el 2000. Places disponibles A preguntes d’ERC, l’Institut de Mercats va contestar que 918 parades estaven desertes a l’acabar el 2022. Convé fer servir el terme català amb què es coneixen les parades de venda per desxifrar la dada: al contrari de com se sol entendre, una parada no és una botiga com a tal en l’argot de l’ajuntament, sinó un espai comercial d’uns quatre metres de llarg per dos i mig d’ample. Així que un establiment d’un mercat és una suma de parades. En general, de dos a tres. D’aquest volum, López afirma que 112 places estan disponibles per ser reocupades. Estima que equivalen a uns 40 establiments. El gerent indica que els 806 punts restants han quedat inoperatius pel trasllat de botiguers a carpes provisionals o edificis nous, també per «moviments de concessionaris per guanyar espai» a 14 mercats. En la resposta a ERC, figura que hi ha plans a finals del 2022 de «concentració comercial» i «amortització de parades» a Santa Caterina, la Concepció, Sagrada Família, Galvany, Mercè i Felip II, entre d’altres. En tot cas, López puntualitza que no hi ha una xifra prefixada de places a suprimir. «S’estudiarà cas per cas», remarca la regidora de Mercats, Raquel Gil, que predica que els mercats s’han de transformar «aprofitant el seu vessant de generar comunitat i ser punt de trobada de veïns». «No va lligat necessàriament a un increment de parades –puntualitza–. Això serà en funció de la realitat comercial de cadascuna». Falta de relleu Gil recalca que es dona «un problema de relleu generacional en molts llocs que han tancat». L’atribueix que ha decaigut la tradició que pares i fills se succeeixin. La socialista advoca per continuar capacitant «treballadors del sector perquè es facin càrrec» dels locals. Planteja també formar «gent disposada a obrir noves formes de comerç», amb productes «ecològics, orgànics i de noves tendències que portin un públic més jove al mercat». López assenyala que les vacants en els mercats estan «atomitzades» per Barcelona, si bé matisa que «no tots els mercats estan en la mateixa situació». «Igual que tenim nou mercats amb plena ocupació, altres com els del Bon Pastor i Ciutat Meridiana pateixen més», contrasta. En tot cas, remarca que 250 comerciants s’han incorporat en els últims tres anys. El compte inclou traspassos dins d’una mateixa família, dependents que han adquirit el negoci i «persones amb botigues al carrer o emprenedors que veuen una oportunitat als mercats», enumera.

Els mercats de Barcelona perden 2.000 negocis en dues dècades, més del 60% de les parades

«Nedem contra corrent»: els botiguers dels mercats de Barcelona es debaten entre el derrotisme i la renovació

La Boqueria conviu amb 21 parades tancades malgrat que li plouen ‘nòvios’

Protegir el mercat, el d’aliments

El més llegit