L’enigma d’ERC a Barcelona: de l’adeu de Maragall a la clau d’un tripartit d’esquerra

Ernest Maragall va aterrar dimecres a Barcelona després de passar cinc dies de viatge per motius personals als EUA. L’encara president d’ERC a l’ajuntament va tancar la setmana en silenci, sense aclarir quin serà el seu destí a curt o mitjà termini, després que la número dos de la seva llista electoral, Elisenda Alamany, donés per fet el 10 de novembre, hores abans que ell pugés a l’avió que el va portar a l’Amèrica del Nord, que li ha de cedir el comandament del grup republicà al consistori. Alamany no hi va posar data, ni va necessitar que Maragall se n’hagi d’anar ja de l’ajuntament, però va ser contundent. Va recordar que la candidatura va perdre a les municipals cinc dels 10 regidors que tenia en el mandat anterior i va qüestionar l’estratègia mantinguda entre el 2019 i el 2023, quan ERC va optar per una oposició constructiva, va facilitar l’aprovació dels quatre pressupostos del mandat (en un cas, obligada per la direcció del partit) i va tancar diversos acords amb el govern d’Ada Colau sense que, aparentment, això li resultés rendible. La negociació, per començar Mentrestant, Barcelona ha celebrat aquest divendres el seu cinquè aniversari de mesos amb un govern de 10 regidors. Jaume Collboni va ser investit el 17 de juny i per ara ha pagat la seva escassetat de regidors amb la derrota en la votació de les ordenances fiscals i la retirada forçosa del projecte de pressupostos perquè no fos, igualment, tombat per l’oposició. Ha salvat el pacte amb el sector sobre la nova taxa de terrasses gràcies a Junts per Barcelona, i més enllà de les votacions va avançant en la gestió de la ciutat, perquè els alcaldes compten amb un marge notable d’actuació. Però necessita un soci i la negociació no ha començat. El tripartit La situació sol resumir-se que en el fet el socialista ha d’elegir entre Junts i Barcelona en Comú. Però hi ha una derivada tan important com les anteriors i és la d’ERC. Sense els cinc regidors d’Esquerra, Collboni no pot posar en pràctica la fórmula que diu que prefereix: un tripartit d’esquerres, que entre el PSC, els Comuns i els republicans sumaria 24 regidors –la majoria absoluta és en 21 regidors– i donaria estabilitat al mandat. L’alternativa és la suma de 21 entre socialistes i Junts. «¿Però amb qui hem de parlar d’ERC?», deia aquest dijous un alt càrrec socialista. Perquè aquest és un dels enigmes que són sobre la taula, i que són diversos. Un, evident, és quan se n’anirà Maragall, i d’entrada si acceptarà fer-ho ben aviat. Cridat a ser alcalde fa quatre anys, quan va aconseguir una victòria històrica que no va impedir, via Manuel Valls, que Ada Colau repetís com a alcaldessa el 2019, l’exconseller i exdiputat al Parlament es troba ara en un moment delicat en la carrera d’un polític, el final. Si hagués aconseguit una plaça al Senat tindria una sortida, però no va poder ser. La militància, el grup o la direcció Més enllà del futur de Maragall hi ha el debat sobre què convé més a ERC. Alamany va ser rotunda fa una setmana: «Farem una oposició diferent de la que vam fer els últims quatre anys. No regalarem els vots a ningú. Hem après la lliçó. Cal ser responsable amb la ciutat però la ciutat ens ha donat un missatge molt clar, que no li agradava un govern del PSC i els Comuns. La nostra funció no és ser la crossa d’un govern d’esquerres». Tenint en compte aquesta declaració, es diria que el tripartit està més cru que una altra cosa. I llavors sorgeix una pregunta clau: ¿qui decidirà si ERC es mostra a favor d’entrar o no en un govern de la ciutat amb els socialistes i els Comuns? ¿La federació de Barcelona? ¿El grup municipal? O, com sol passar des que el món és món, ¿la direcció del partit? Consultes a la militància En tot cas, ERC va iniciar aquest cap de setmana una consulta a la seva militància a Barcelona perquè pugui posicionar-se sobre com creu que el partit ha d’actuar en els tres anys llargs que queden de mandat. La primera sessió d’aquesta consulta va tenir lloc dissabte a les Cotxeres de Sants, on es va reunir l’assemblea de Barcelona d’ERC, un òrgan consultiu de la militància, i el debat es traslladarà després als casals del partit als districtes. Diuen fonts republicanes que no hi ha enfocaments gaire diferents quant a entrar en el govern local en les dues candidatures a les recents eleccions de la federació barcelonina, la llista de la regidora Eva Baró, considerada la més pròxima a la direcció d’ERC, i la de Patrícia Gomà. Va guanyar Baró, però per poc: 365 a 342 vots. Difícil no tenir en compte l’opinió de la meitat que va perdre la votació quan queden dos blocs gairebé iguals a un costat i l’altre. Les dues candidatures han defensat l’autonomia de la federació. El temps dirà si aquesta existeix o no para una decisió tan rellevant. Els socis potencials Mentre els socialistes afirmen que esperen esdeveniments, fonts dels Comuns asseguren que el grup d’ERC sí que és partidari d’un pacte de govern, però que espera que la cúpula, que Oriol Junqueras, prengui la decisió final. A tot això, fa mesos que donem per fet que perquè Collboni sumi socis al seu govern havia d’acabar, en un sentit o un altre, el debat sobre la investidura de Pedro Sánchez. I el socialista ja fa quatre dies que va ser investit.

L’enigma d’ERC a Barcelona: de l’adeu de Maragall a la clau d’un tripartit d’esquerra

Elisenda Alamany afirma que Ernest Maragall li ha de cedir el lideratge del grup d’ERC

La candidatura oficialista liderarà ERC a Barcelona: Baró venç per només 23 vots Gomà

El més llegit