El miracle de la cocteleria Boadas al Raval: compleix 90 anys amb tres mesos de festejos

En un paisatge urbà tan mutant com el de Ciutat Vella, on la dictadura del turisme, els lloguers i les modes ha anat desdibuixant el rastre del comerç històric, el cas de la cocteleria Boadas pot presumir de petit miracle en els temps que corren. Ahir a la nit va donar el tret de sortida a un trimestre de festejos i activitats per celebrar els 90 anys de bons glops sense perdre caràcter. El Boadas, que va néixer el 1933, ja és un símbol de supervivència: passat i futur hi flueixen sense sobresalts perquè els seus nous copropietaris s’han compromès a mantenir el seu esperit sense invents. El local del carrer de Tallers que va obrir Miguel Boadas va marcar la irrupció de la cocteleria moderna a la ciutat. La seva experiència de joventut a Cuba, en un negoci familiar on va desenvolupar la seva passió per l’ofici, el va fer tornar primer a la Costa Brava i després a Barcelona, on va treballar en algunes barres de la Rambla fins a muntar el seu propi negoci. Va trencar motllos de l’època en aquell minilocal, amb algunes idees importades, els alts tamborets com a epicentres de tertúlia i la màgia de la seva coctelera. Va ser el primer de la metròpolis i segon d’Espanya. La història és digna de novel·la, però n’hi ha prou de dir que fins poc abans de morir, postrat al llit va demanar a la seva filla Maria Dolores que servís als seus visitants uns còctels. Allà mateix els va despatxar, mentre el Miguel l’animava a seguir amb el seu llegat. La història del Boadas, que va poder esgarrapar uns metres quadrats més en la postguerra, es va alimentar també de l’entrada en escena del José Luis, amb qui aquesta es va casar. Van sumar el seu coneixement, més intel·lectual, a la tècnica apresa pels Boadas. I durant dècades l’establiment va exercir de punt de trobada social, cultural i reflex de l’evolució local. De Jacinto Benavente i Josep Maria de Sagarra a Picasso, Hemingway, Dalí o Greta Garbo es van recolzar a la seva barra. Aquests últims fins i tot van donar nom a algunes begudes encara vigents. I més recentment ho van fer Kevin Costner o Antonio Banderas. Però malgrat el rutilant currículum, no hauria sigut estrany que la piconadora que en les últimes dècades ha esborrat molts establiments històrics o emblemàtics del districte, sigui en el seu continent o contingut, acabés amb el precoç temple de la mixologia. A favor seu ha tingut bons relleus, com Jerónimo Vaquero, que va arribar al negoci amb tot just 14 anys i sumava més de mig segle servint rere la seva barra quan es va associar fa uns mesos amb Marc Álvarez, Simone Caporale (amos de Sips, la tercera millor cocteleria del món) i Álvaro Cueto. «Allà ho vaig aprendre tot, de fregar a fer la mecànica, però vaig tenir la sort que m’encantava la feina. Si no hagués treballat al Boadas, n’hauria sigut client», assenyala a aquest diari Vaquero. Afirma que seguirà 10 anys més a la trinxera, però s’ha assegurat que els cracs que quedaran al capdavant s’hagin compromès a blindar l’ADN de la sala. En el seu cas, no hi ha riscos respecte a l’habitual problema dels lloguers. Va ser la propietat de l’immoble qui va apostar per ell (que sumava tres dècades com a encarregat) després de la mort de la Maria Dolores el 2017. I presumeix que l’establiment mai ha donat problemes ni ha deixat de pagar ni un mes de renda. Només canvi horari A Boadas els únics canvis han sigut millorar la climatització així com l’horari, ja que abans obria al migdia però en la nova etapa ho fa a partir de les 17.00 hores, i fins a les 2.00 o les 3.00 segons el dia, per optimitzar les franges més rendibles. No hi ha girs de guió en el seu repertori de clàssics ni en les seves maneres, ni en la clientela dels últims anys, que barreja sense friccions alguns autòctons adeptes a la litúrgia del seu dry martini o el seu daiquiri, junt amb una creixent afluència de turistes amants dels combinats que aprecien l’autenticitat de la casa. Sumat a la bona reputació coctelera que encapçala fa anys la capital catalana (on s’ubica la número un del món), Boadas és un lloc no només necessari sinó (per sort) viable. Marc Álvarez va assegurar la nit de dijous en la primera celebració dels 90 anys (celebrada per qüestió d’espai a la Via Veneto, on comparteixen solera i personalitat) que ja en la vintena s’acompanyava dels seus oncles per entrar sense desentonar a l’«icònic» edèn de les barreges, on un dia va estar colze a colze amb Serrat, i per això se sent eufòric amb la immersió. El ‘bartender’ Simone Caporale, que abans que Sips va propulsar (entre d’altres) el bar de l’Hotel Langham de Londres com a World’s Best Bar durant quatre anys, és un crac del sector, al qual afegeix coneixement enciclopèdic i grans dosis d’innovació des de la seva altra sala barcelonina. Però a Boadas s’asseguren que els còctels de la casa siguin de primera. Relata que a l’1 del carrer de Tallers passaran aquest any moltes coses, com la visita de grans de la mixologia, que per un dia faran seus la barra i el vas mesclador. Tant forans com locals, i per a mostra es va afegir al brindis José María Gotarda de l’Ideal. Fins al desembre hi haurà també tastos i altres activitats per donar a conèixer l’univers i talents de Boadas. Tot i que prometen altres iniciatives durant la pròxima dècada, de cara al llibre de receptes pròpies i dels il·lustres convidats que juren publicar quan es compleixi el centenari.

El miracle de la cocteleria Boadas al Raval: compleix 90 anys amb tres mesos de festejos

La seva obertura el 1933 va marcar una fita a la ciutat i a Espanya, amb el mèrit que els nous propietaris n’han preservat l’encant i les begudes de sempre

Així seran els pròxims 90 anys de Boadas

Aquesta és la millor cocteleria del món i és a Barcelona

El més llegit