No hi ha a Barcelona una especial inquietud per l’aparcament. Segons l’enquesta de serveis municipals, que de manera periòdica pregunta als residents sobre les seves principals preocupacions, només l’1,02% el consideren el pitjor mal de queixals de la ciutat. Aquest percentatge mai ha arribat al 10%, però el març de 1999 va tocar sostre amb el 7,53%. El parc de vehicles s’ha reduït molt des d’aleshores i ara s’utilitza més que mai el transport públic. També es camina i es va en bici molt més que abans. Però el cotxe, una màquina que passa el 97% de la seva vida útil detingut, continua necessitant llocs on reposar. A la via pública cada vegada escassegen més. I sota terra són majoria les places que s’han quedat petites. Així ho va demostrar l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en un informe el 2019, que concloïa que el 52% són «bastant justetes, estretes o estretíssimes».