La vida d’Ada Colau després de l’alcaldia de Barcelona: la seva pausa abans del seu següent capítol

Potser perquè va tenir temps per madurar-ho, potser perquè ja el dia de les eleccions municipals, el 28 de maig, va quedar clar que no tornaria a ser alcaldessa, no s’ha vist Ada Colau demostrar un patiment excessiu per la pèrdua del càrrec que va ocupar des del 2015 fins al 17 de juny passat. Han sigut vuit anys molt intensos en la vida d’una persona que fins aleshores vivia sense patir una excessiva pressió mediàtica malgrat que com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja era una mica coneguda. El que està clar és que com a activista no tenia els enemics que va fer després. Com a alcaldessa, el seu personatge i la seva gestió han tingut un efecte de polarització evident: la gent que l'estimava l’ha continuat apreciant, en tant que els que la detesten, l’altra meitat, s’han refermat en el seu odi. En el rebuig a algunes de les mesures que va prendre, com la retallada de l’espai públic per al vehicle privat i l’oposició oberta als fons immobiliaris, es van barrejar acusacions falses com la que s’havia comprat vivendes d’amagatotis o la que passava dies de vacances d’incògnit en resorts de luxe. Menys pressió Amb la pèrdua de l’alcaldia, ha arribat la pausa.Barcelona en Comú va acabar tercera en les municipals, a tot just 350 vots del segon, el PSC, tot i que amb un regidor menys, cosa que es va convertir en un matís gens menor. Com a tercera força, els Comuns tenien pràcticament impossible imposar Colau com a alcaldessa, ni tan sols durant part del mandat. Així que morta la cuca, es va acabar el verí, i l’enfocament dels Comuns va passar a ser diferent. De buscar una participació en el govern que per ara no ha quallat, a utilitzar els nou regidors aconseguits per condicionar el govern en la pròrroga de la investidura, amb l’argument de salvar en la mesura possible la gestió realitzada a l’evitar que Junts dirigís la ciutat i desmantellés el seu llegat. I tot això amb el cost de fer-ho de la mà del PP després d’assegurar que no ho faria. Però després que el 2019 Colau repetís com a alcaldessa gràcies a Manuel Valls, això d’aquest estiu no ha resultat especialment cridaner. Transport públic Des del ple d’investidura que havia de ser el de Xavier Trias i va acabar sent el de Jaume Collboni, Colau ha pogut desaparèixer en gran manera de l’escenari. És evident que des del juliol se l’ha vist poc, si bé fonts de Barcelona en Comú remarquen que manté una activitat laboral similar: «El ritme de treball no ha baixat, només el d’exposició pública». El que les mateixes fonts sí que confirmen és que l’exalcaldessa ha pogut recuperar una part rellevant de la seva vida privada. Com a alcaldessa, ja anava a portar els seus fills a l’escola a l’iniciar la seva jornada. És una cosa que continua fent, diuen. Que sempre ha sigut innegociable. Però precisen que ara torna a moure’s en transport públic, relegant el cotxe oficial que l’ha portat els últims anys. La veritat és que el metro és de lluny la millor manera d’acudir a la plaça de Sant Jaume amb la Via Laietana en obres, però aquesta és una altra història. A sobre de les negociacions Colau treballa al seu despatx de presidenta del grup de Barcelona en Comú, en sessió de matí i tarda: «Està a sobre de les negociacions de govern a Barcelona», indica un integrant de l’organització del partit. Però la seva presència pública s’ha reduït. Després de passar les vacances en família, al setembre ha concedit dues entrevistes, una a Betevé i una altra a ‘Els Matins’ de TV-3. A la Mercè, va mantenir un perfil baix, només va acudir al pregó. En el ple municipal de divendres passat va intervenir, però durant els dies previs, en els quals Barcelona en Comú ha començat a exercir de grup de l’oposició, les cares del col·lectiu han sigut la seva portaveu i el seu portaveu adjunta, Jordi Martí i Janet Sanz. Ministra, activista, regidora Diuen gent del seu equip que Colau ha hagut de suportar una auditoria constant i molt superior a persones que fa dècades que són a la política, i que és lògic que després del desenllaç electoral la lupa hagi perdut força. Però els seus col·laboradors insisteixen que tot i que no transcendeixi sempre, té «molta presència a la ciutat», amb l’assistència a festes de barris, obres de teatre, actes d’entitats socials. És una etapa que sembla la calma abans d’una nova vida que està per definir-se. Colau ha afirmat que el seu propòsit és deixar tancat un pacte d’esquerres a Barcelona abans d’anar-se’n de l’ajuntament, és a dir, una aliança amb el PSC i a poder ser ERC perquè els 24 regidors que sumen formin una majoria estable. Ningú creu que ella tingui intenció de ser tinenta d’alcalde d’un govern amb Collboni d’alcalde. Vivenda, Igualtat, Drets Socials Aquest dilluns transcendia que Yolanda Díaz l’ha proposat com una de les ministres de les àrees que corresponguin a Sumar, amb opcions de convertir-se en la titular de Vivenda, Igualtat o Drets Socials. Però Barcelona en Comú nega que ara mateix s’estigui parlant de qui ocuparà ministeris. El que resulta incontestable és que Colau disfruta ara de cert replegament després de vuit anys d’activitat constant que segurament no podrà mantenir quan iniciï la seva següent etapa, sigui aquesta com a ministra, com a activista, com a dirigent d’una entitat internacional o en la tasca que acabi assumint, perquè com deia un dels membres més destacats del seu equip setmanes enrere: «En realitat, potser ni ella sap què farà d’aquí a un temps».

La vida d’Ada Colau després de l’alcaldia de Barcelona: la seva pausa abans del seu següent capítol

Mónica García i Ada Colau, les ‘ministrables’ de Yolanda Díaz per entrar al Govern

El recompte confirma els 10 regidors de Collboni i manté tercera Colau

El PSC rebutja l’exigència de Colau de pactar el govern alhora que els pressupostos

El més llegit