És aviat, molt, quan l’alarma d’un bugui que fa marxa enrere ressona entre les restes del Camp Nou i es propaga més enllà de l’esplanada que està de cap per avall del coliseu del Barça, més atroçment desfigurat si cap al despuntar el dia. Falta poc per a les set del matí i el brunzit travessa la reixa de l’estadi en reconstrucció, s’expandeix per la Travessera de les Corts i rebota per les placetes i les travessies properes. El so trenca la lleugera calma que precedeix l’eixordadora rutina de Barcelona. A aquella hora, encara entre dos llustres, gairebé no hi ha trànsit i el xiulet intermitent percut més d’una vegada en pocs minuts. Prorromp al carrer i els pisos, quan mitja ciutat dorm i l’altra tot just es desperta.