Eduard Torres: «Barcelona ha d’encarir els seus hotels sense perdre les fires»

L’invent de Barcelona per entrar en el circuit internacional turístic després dels Jocs Olímpics del 92 va ser un pioner (i copiat) consorci publicoprivat que va convertir la ciutat en destí de referència. Però que els turistes allotjats en hotels hagin crescut un 285,7% en tres dècades i que el volum total incloent-hi usuaris de pisos turístics i excursionistes d’un dia superi els 30 milions obliga a reflexionar i replantejar els reptes de la ciutat. Turisme de Barcelona ha complert el seu 30è aniversari amb un canvi de guió i nous objectius, com explica el seu president Eduard Torres. El 1993 la ciutat sumava només 2,4 milions de turistes en hotels. Resumeixi què ha passat en 30 anys perquè alguns escriguin ara a les façanes de la ciutat «Tourist, go home» («turistes, aneu a casa vostra»). Aquell any, i amb un pla d’hotels creat per als Jocs Olímpics del 92, tothom es va posar nerviós perquè era un moment en què el turisme era només professional i de fires. Els caps de setmana i a l’estiu l’allotjament fins i tot es buidava. A més, es va produir una certa síndrome postolímpica quan es va acabar la festa, i una crisi internacional que ja venia d’abans per la guerra del Golf. El consorci es va crear llavors per promocionar el turisme a la ciutat, però ningú hauria imaginat l’explosió inesperada que després arribaria també a escala global. De vegades, un pot morir d’èxit i qüestionem el que ens ha portat allà, què és el que ha arribat a passar amb part de la ciutadania quan veu una afluència massiva de visitants. Ja que l’any passat encara es va veure afectat per la pandèmia, si prenem el rècord del 2019 amb 9,5 milions de turistes en hotels, ¿hem arribat a la sobredosi? Barcelona és una ciutat que sempre ressorgeix i es reinventa, com va fer llavors. La ciutat i l’empresariat van tenir una visió i van fer una cosa única i que seria una font de prestigi quant al seu model, implicant les administracions i l’empresariat. Va arribar l’èxit i ara es tracta de saber gestionar-lo en el temps i l’espai. ¿Prou promoció? La promoció cap a mercats concrets permet escollir el visitant que volem. Però després hem de treballar en la seva distribució, descentralitzant-lo i desestacionalitzant-lo. Però a més aquest any hem vist com els festivals o fins i tot la visita d’Obama ja suposen una promoció increïble, així que nosaltres ens hem de centrar la promoció MICE (de congressos, convencions, incentius...). Fer-la de manera quirúrgica. ¿Es reinventarà Turisme de Barcelona? Per afrontar els nous reptes és imprescindible renovar el pacte d’èxit publicoprivat. Amb el lideratge dels polítics, però l’execució per part de les empreses del sector. I a més amb la condició de la sostenibilitat. És imprescindible que el client de Barcelona generi impacte en el teixit productiu de la ciutat, per sobre de les externalitats que pugui comportar. Els anys d’alcaldia d’Ada Colau, partidària del decreixement, no han provocat pas pocs xocs amb el sector. ¿Com percep l’ambient de cara al nou pacte en l’era Collboni? El nostre actual interlocutor és Jordi Valls, no només en la macroàrea econòmica sinó també sobre turisme. Hem parlat del sector com una cosa de vital importància per a la ciutat i compartim el model i el consorci com a eina fonamental. Des del pla estratègic del turisme, es repeteix el mantra de la descentralització. Però ¿realment podem arrencar el visitant de les icones tòpiques i del centre? És difícil, però és necessari. Hi ha molt repetidor que pot estar interessat en nous punts d’interès. De Xavier Marcè (exregidor de Turisme) ens quedem amb el seu llegat de nous imaginaris. Però no només cal tenir-los sinó crear-los amb l’ajuda del sector privat, per sostenir-los en el temps i que funcionin. Al principi seran deficitaris, per això hi ha d’haver una aposta pública i la implicació del sector, per a una aposta valenta en nous circuits que han de ser consumibles i incloure tot el procés, del transport a la facilitat per comercialitzar-los. Cal flexibilitzar el pla d’allotjament per no perdre projectes de qualitat i ampliar l’aeroport per guanyar vols intercontinentals El turisme d’agost és el que més queixes genera i no el més rendible. ¿Com desestacionalitzar? Primavera i tardor porten un turisme de més despesa i interès per a la ciutat. Cal treballar el període de novembre a febrer. El MWC (congrés de telefonia mòbil) i d’altres han animat el gener i el febrer, i ara hem captat una gran fira de videojocs per a aquestes dates. Però cal atraure més esdeveniments. Ja hi ha hagut un punt d’inflexió amb els esportius. Un altre focus del debat és l’allotjament. ¿Barcelona ha d’encaixar més llits? L’ordenació de l’oferta ja es va fer, però ara és el moment de flexibilitzar el PEUAT (pla d’allotjament local). No de créixer en general, però sí tenir instruments per actualitzar l’oferta. I per no perdre oportunitats com va passar amb el Four Seasons –al no aconseguir llicència a Barcelona va marxar a Madrid, amb una inversió milionària i centenars de llocs de treball, i aquí va ser reemplaçat per apartaments de superluxe– quan hi ha projectes de qualitat nous, o en edificis històrics. Per cert, ¿com veu la rivalitat amb Madrid, llançada contra el turisme internacional i que ha multiplicat el seu allotjament de gran luxe? De vegades comprem el discurs catastrofista que ens arriba de fora, però la realitat és que Barcelona està molt ben posicionada al món i la ciutat va bé. El nostre model és diferent del de Madrid. Sembla que el 2023 no arribarà finalment als rècords prepandèmia. El 2022 la recuperació va començar a la primavera, però després hi va haver molta eufòria viatgera. Aquest any la primavera va funcionar molt bé, però l’últim mes hi ha hagut cert alentiment normal per efecte de l’economia a Europa, tot i que el balanç serà molt bo. ¿Barcelona pot mantenir els seus preus d’allotjament a l’alça per atraure un visitant de més poder adquisitiu i no atret per ofertes? La ciutat pot incrementar preus perquè té una planta hotelera de qualitat que ho permet i que és fonamental per portar 20 anys entre les principals destinacions de congressos d’Europa. Però ha d’encarir-los sense perdre les fires. ¿Quin paper juga aquí el futur de l’aeroport? Pensem que cal ampliar-lo per poder millorar la connectivitat intercontinental, perquè aquests viatgers tenen una despesa mitjana un 40% superior i allarguen les estades. Per a nosaltres seria important atraure sobretot més turisme d’Àsia, que ara representa només un 2%, però és estratègic perquè és respectuós, amb gran consum de cultura i compres. ¿Com millorar la gestió de l’excursionista, que no pernocta, però té un gran impacte en la saturació del centre? En el cas del creuerista s’està treballant en alternatives a la seva mobilitat, perquè si no se’ls deixa al centre cal pensar en altres circuits i punts d’acollida. Estem buscant acords amb les navilieres per entrar als barcos i explicar hi ha altres opcions. També han pres mesures en el cas de l’arribada dels autocars turístics, i el punt d’informació a l’estació del Nord n’és un exemple. Però hi haurà nous pactes. Tres dècades després arriba un altre superesdeveniment esportiu. ¿Veu la ciutat a punt per a la Copa Amèrica de vela 2024? Serà un bon any perquè hi ha una gran programació de fires i la competició suposarà tres mesos de molta visibilitat per a Barcelona. L’economia, la guerra d’Ucraïna i la situació d’Alemanya afectaran el turisme, però Barcelona sap aprofitar les seves oportunitats. La Copa serà un motiu per preparar-nos bé en neteja i seguretat. No hem de mirar els temps dels Jocs amb nostàlgia.

Eduard Torres: «Barcelona ha d’encarir els seus hotels sense perdre les fires»

El turisme frenarà aquesta tardor a Barcelona, però «aguantarà el tipus» amb congressos i esdeveniments

Barcelona no aconsegueix encaixar l’allau d’excursionistes d’un dia

Els supercreuers de luxe i Premium assoliran el 38% a Barcelona el 2024

El més llegit