Més enllà de la crisi de les palmeres: els arbres emergeixen com a reivindicació veïnal a Barcelona

Els arbres han deixat de ser vistos com un mer ornament a la ciutat. L’accident mortal per la caiguda d’una palmera a l’agost ha posat el focus en la resistència de l’arbratge de Barcelona davant l’«estrès hídric» per falta d’aigua a causa de la sequera, que l’Ajuntament ha manejat com la causa més probable del sinistre que va matar una jove de 20 anys. Abans que es produís el tràgic contratemps, la demanda de protegir la vegetació urbana davant els símptomes de l’escalfament global ja havia encoratjat reivindicacions que no han parat de propagar-se per diferents barris. Algunes congreguen més suports que d’altres, però totes han brollat aïllades, sense una sola plataforma que les aglutini. No obstant, abracen consignes gairebé calcades a favor de la conservació d’exemplars i en contra que siguin arrasats. Serveixi d’exemple la reacció a l’inici de la tala de 22 arbres de diferents espècies dins de la masia de Can Raventós, que ha revifat el moviment oposat a què s’erigeixin fins a 59 vivendes catalogades d’‘ecoluxury’ a la finca de Sarrià. És l’última que s’havia preservat lliure de construcció al barri. Tot i que continguda a l’espera de novetats, batega encara l’oposició de part de l’Esquerra de l’Eixample a què les obres per unir les línies de ferrocarril retirin 178 exemplars de l’arbreda del parc de Joan Miró, dels quals només 41 es podrien replantar. Els veïns esperen que se’ls presenti una alternativa menys costosa. També continuen latents les queixes per la previsió d’instal·lar una carpa als jardins del Baix Guinardó on traslladar els paradistes del malmès Mercat de l'Estrella. Fa gairebé un any, l’Ajuntament va posposar aixecar l’envelat, després de les manifestacions en contra que es talessin alguns arbres. Canvi de paradigma La vicepresidenta de l’Asociación Española De Arboricultura, Inma Gascón, aprecia que «la sensibilitat» amb l’arbratge «va en augment». «Hi ha hagut un canvi de paradigma», percep. La preocupació davant el canvi climàtic exerceix de catalitzador. «Efectes com el de l’illa de calor a les ciutats, que les sobreescalfen a l’estiu, comencen a calar en la societat, també que l’atenuador natural és l’arbratge. Hi ha una consciència social més gran respecte a fa una dècada sobre la necessitat de tenir arbres», detecta Gascón. L’interès en auge ha propiciat que la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) hagi muntat un grup de treball sobre la qüestió, encara incipient. Per a l’organització, es fa prioritari «adaptar àgilment la ciutat a les condicions climàtiques més dures», perquè «afectaran indefectiblement els barris i la població més vulnerable», recalca la vicepresidenta segona de la FAVB, Ana Menéndez. «A més, l’estat de l’arbratge és molt deficient –afegeix la dirigent veïnal–. Una part important pateix molt severament la sequera per la poca dimensió de les arrels, condicionades per l’excés tan brutal d’asfalt i superfícies dures no poroses». Gascón emfatitza la importància de «millorar les condicions del sòl» perquè els arbres urbans siguin «més resilients al canvi climàtic». Advoca per «més terra i de millor qualitat, menys formigonat, més permeable i més drenat», perquè els exemplars tinguin «millors arrels i desenvolupin la copa» per defensar-se davant unes condicions cada vegada més adverses. Al seu torn, Menéndez es queixa que «la frondositat s’ha reduït de manera molt important en els últims 20 anys» en la vegetació dels carrers de Barcelona. Indica que experts que col·laboren amb la FAVB ho atribueixen a «falta de pluja i falta de reg». L’arbratge exerceix «un paper vital en la creació d’entorns urbans més saludables, sostenibles i agradables», postula Manuel Esperón-Rodríguez, investigador de la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia). «Tots aquests beneficis es poden perdre amb la pèrdua dels boscos urbans», adverteix l’estudiós, autor principal d’un informe sobre arbratge urbà i canvi climàtic a 164 urbs de 78 països. Esperón enumera alguns dels avantatges que associa a estendre massa arbòria a les ciutats: «Millora de la qualitat de l’aire, regulació de la temperatura, retenció de carboni, maneig i control d’aigües pluvials, augment de la biodiversitat, millora de la salut i del benestar, valor estètic i cultural, reducció de soroll, connexió amb la natura i cohesió de la comunitat, descens del crim...». De Pedralbes a Montjuïc Més peticions per protegir l’arbratge o auscultar el seu vigor han aflorat en els últims dies. L’Associació de Veïns de Zona Universitària ha al·legat en contra que un espectacle privat d’enllumenat ocupi gairebé tot el jardí protegit de Torre Girona entre octubre i febrer. Entre altres motius, al·lega que la instal·lació de llum i l’afluència de públic amenacen «l’extraordinari conjunt d’arbres centenaris, alguns catalogats» al parc. També han despuntat veus particulars a Montjuïc contra les obres en marxa per crear uns horts i obrir camins escolars. Un veí de la zona, Josep Maria Cruset, protesta perquè, assegura, s’ha arrencat arbratge de la muntanya: «Fa molts anys que es talen arbres sense solta ni volta, injustificadament. No hi ha una política de reforestació, sinó just el contrari, perquè hi ha menys arbres. Montjuïc no és el pulmó verd que podria ser». L’Ajuntament espera un dictamen sobre l’estat de l’arbratge en el tram en obres. En tot cas, afegeix que els treballs preveien l’«afectació d’alguns exemplars», al que afegeix que es compensaran plantant-ne «més d’una vintena». Qüestió a part és la revisió a què s’han sotmès les palmeres datileres després del contratemps fatal de primers d’agost. La tala per la qual s’ha optat per prevenir nous ensurts ha acabat amb exemplars emblemàtics, com els de la plaça Trilla, a Gràcia. El Consorci d’Educació de Barcelona ha inspeccionat totes les datileres dels centres educatius a l’agost. En tot cas, remarca que es va tractar d’un examen ordinari. Abans de reprendre’s les classes, la revisió s’ha ampliat a les palmeres de l’escola Antoni Brusi, a Sant Martí, a instàncies d’una família que ha requerit talar-les després de la caiguda fatal del Raval. Gascón puntualitza que no totes les reclamacions mereixen idèntica consideració: «Davant una pèrdua d’arbratge patrimonial, s’ha de defensar perquè suposaria una pèrdua no substituïble, però en altres casos a algú pot semblar-li que l’arbratge no està bé, però ha passat pel filtre del cos tècnic. Es donen les dues situacions i, avui dia, és difícil navegar com a tècnic».

Més enllà de la crisi de les palmeres: els arbres emergeixen com a reivindicació veïnal a Barcelona

EXPERTS | La sequera amenaça amb més caigudes d’arbres a Barcelona: «Es pot tornar a repetir»La sequera amenaça amb més caigudes d’arbres a Barcelona: «Es pot tornar a repetir»

JUTJATS | Oberta una causa penal per la caiguda de la palmera que va matar una jove al RavalOberta una causa penal per la caiguda de la palmera que va matar una jove al Raval

PLAGA | Una plaga d’escarabats condemna a 1.200 arbres a ser talats a BarcelonaUna plaga d’escarabats condemna a 1.200 arbres a ser talats a Barcelona

El més llegit