La Rambla i el litoral lideren els preus de les terrasses a la Barcelona turística

Pocs barcelonins s’atreveixen a seure a prendre alguna cosa a la terrassa d’un eix turístic. Saben que pagaran més per qualsevol consumició que al seu barri, i fins i tot imaginen imports que poden superar la realitat. Així doncs, la clientela d’algunes de les zones més freqüentades sol ser essencialment forana i menys crítica amb la factura final. ¿És prohibitiu avui per a un veí de Barcelona fer una canya o un simple tallat a la Rambla, la Barceloneta, el passeig de Gràcia o a l’entorn de la Sagrada Família, entre d’altres? El Periódico ha recorregut els punts més visitats de l’urbs i ha corroborat que els preus s’eleven per sobre de la mitjana, i amb una pandèmia pel mig en general només hi ha hagut lleugers ajustos respecte al 2016, quan aquest diari va fer un ampli estudi. Alguns eixos resulten aproximadament un 50% més cars que els barris no turístics, però on el termòmetre dels preus es dispara clarament és a la Rambla: per una copa de poc més de tres quarts de litre (costa trobar dosi estàndard) es demanen fins a 15 euros, preus que ja es veien fa set anys. I per un tallat, fins a 3,5 euros. En aquest cas sí que s’han produït augments que solen anar dels 30 als 50 cèntims, però són assumibles per al viatger internacional, acostumat als alts preus a bona part d’Europa. Al costat d’algunes terrasses de la Barceloneta i del Front Marítim hi ha els preus més alts per prendre alguna cosa a la fresca a la ciutat. L’experiment no té afany estadístic perquè aquest treball de camp s’ha fet aleatòriament en locals dels principals eixos turístics: són preus reals, tiquet en mà, d’un cafè i una cervesa en un parell d’establiments per cada zona, a més de consultar en alguns locals pròxims. Hi ha la possibilitat, doncs, que en un mateix carrer hi hagi opcions més barates i també més cares, però permet fer-se una idea de com cotitzen aquestes zones i com han evolucionat en els últims anys. Patronals i administracions no tenen estudis oficials recents sobre preus mitjans a Barcelona de les consumicions més habituals. El Gremi de Restauració de Barcelona remarca que, en virtut del lliure mercat, cada empresari pot fixar un tipus d’oferta, mida, presentació i preu al seu criteri. Sobre el terreny, crida l’atenció el retrocés dels suplements per terrassa: cada vegada més locals no distingeixen preus entre exterior i interior perquè la refrigeració s’ha revaloritzat aquest estiu. El ‘low cost’ frena escalades En barris no turístics com poden ser Sant Andreu, Sants, Baix Guinardó, la Nova Esquerra de l’Eixample i el Clot, entre d’altres, un pot fer una canya (la mida que alguns anomenen ‘copa’, no el de got petit) en una terrassa amb relativa facilitat per entre 1,9 i 2,4 euros, segons la seva ubicació en un carrer secundari o plaça, així com un tallat per entre 1,30 i 1,70 euros. Partint d’aquesta base, els tiquets constaten que tot eix de gran afluència turística està per sobre d’això. En zones de moda, com Sant Antoni per exemple, la cervesa escollida a l’atzar al carrer de Parlament s’eleva a 2,80 euros. Un operador amb diverses cafeteries restaurant a l’Eixample posa sobre la taula que el sector continua fent un gran esforç de contenció de preus malgrat la inflació dels últims anys i l’impacte del cost de subministrament elèctric durant algun temps. Una de les raons és la forta competència: «Els bars que s’han traspassat a empresaris xinesos són cada vegada més i ells collen molt amb el preu», intervé. No obstant, des del Born, un important grup restaurador afegeix que les zones turístiques han fet ajustos de preus mínims perquè «ja tenien un marge ampli de benefici» sobretot en les begudes (tot i que no en l’alimentació), al contrari que els barris, on els costos de les petites consumicions eren tan ajustats que les pujades de 10, 20 o 30 cèntims en un cafè o beguda després de la pandèmia han sigut «necessàries per a la seva supervivència». També els creixents forns degustació, caracteritzats pel ‘low cost’ fins i tot a prop de zones calentes, exerceixen de competència i fre als increments. Un tercer element ha aportat certa estabilitat als imports de consumicions quotidianes: la bonificació municipal a la taxa de terrasses, que és del 75% des de la pandèmia perquè es va prorrogar. I és possible que la normalització dels preus de cara a l’any fiscal 2024 (i l’aplicació dels augments que es van anunciar abans de la crisi sanitària i amb prou feines van arribar a aplicar-se un parell de mesos) forci pujades a curt termini per al consumidor. De moment, si un barceloní vol disfrutar de les terrasses més turístiques, haurà d’estirar el seu pressupost en una mesura o una altra. Per exemple, el passeig de Gràcia, malgrat haver-se convertit en l’eix comercial més cotitzat de la ciutat i alinear totes les grans marques de luxe, compta amb terrasses on una canya val 3,35 euros i un tallat, 2,75, o on la primera cotitza a 3,70 i el segon a 2,15, cosa que suposaria preus entorn d’un 50% o més per sobre dels barris no cèntrics. En l’experiment fet per aquest mitjà fa set anys, també aleatori, encara topem fins i tot amb cerveses més cares, a 4,50 euros. Turistes i veïns barrejats a l’Eixample Molt a prop, a la Rambla Catalunya, hi ha uns quants operadors que encara reivindiquen que «la gent de la ciutat ha de ser ben tractada» i serveixen un excel·lent cafè a un preu de 2,05 el tallat en una agradable terrassa, on la cervesa es paga a 3,35 euros, mentre que els turistes que demanen una pinta (mig litre) abonen 5,2 euros. Només el primer s’ha encarit respecte a la prepandèmia. A 20 metres, en carrers transversals, bars regentats per xinesos i franquícies de fleques possibiliten la raresa de prendre alguna cosa en ple centre per bastant menys, gairebé a preus de barri. A l’avinguda de Gaudí, malgrat el riu de viatgers, les terrasses mantenen un mix d’usuaris locals i estrangers. Per una copa de cervesa i un tallat es paguen 3,20 i 2,20 euros respectivament, amb vista al temple i l’Hospital Sant Pau. No és barat per a un veí, però sí que està per sota dels preus que es puguin trobar a grans urbs europees a peu d’icones internacionals. Ciutat Vella cotitza alt L’avinguda de Joan de Borbó és un altre dels nuclis amb unes terrasses on aquests dies costa trobar algun rostre local. La seva proximitat amb la platja i el seu reclam gastronòmic (que ha anat a menys) el converteixen també en zona de glops. Però aquí hi ha disparitat de conceptes: des de terrasses mauqes on és possible abonar respectivament 3,30 i 1,80 fins i tot a mitjanit per cervesa i cafè (amb lleus increments respecte al 2016), fins a espais clarament enfocats al turista on els cambrers s’abraonen sobre el passejant per vendre-li àpats o sangries, replicant el model de la Rambla. En aquests casos, un d’ells ens demana 12,5 euros per la gerra de cervesa de litre; 6, per la de mig litre, i 3,5, per un canya, sense especificar-ne la mesura. Preus similars es repeteixen en establiments en aquesta línia. No gaire lluny, al Born es poden trobar preus similars, amb oscil·lacions d’uns 30 cèntims més aviat a la baixa i augments per sota del 10% des del 2016. I a la plaça Reial, potser per la proximitat amb la Rambla, la factura ja s’eleva considerablement. En una de les seves terrasses es paga per una copa 5 euros, mentre que ens informen que tenen la gerra de mig litre a 7 i la de litre a 10, davant un tallat a 3 euros. Un altre bar, en aquest cas molt arrelat a la plaça i on no falta públic local, té les canyes a 3,50, o sigui un 30% més assequibles que la seva competència, de manera que és difícil avaluar les pujades dels últims anys en aquest emplaçament. La majoria de clients forans, no obstant, s’asseuen indistintament en qualsevol de les terrasses donant per fet que els preus seran homogenis. Al costat, els excessos es concentren a la Rambla, on han sigut denunciats diverses terrasses cobertes per superar l’espai autoritzat. Algunes terrasses del tram alt sí que permeten canyes amb preus que poden rondar els 4 euros, i gerres de mig a tarifes dispars. Però la part baixa aglutina restaurants de similar aspecte on s’imposen les grans dosis. El personal no ofereix altres mesures i cobren a aquest diari pel que anomenen ‘perolos’ d’«uns 800 mil·lilitres», aclareixen, 14 euros. Molt a prop, es troba a 10,8 la gerra de litre, però també a un preu tancat de 15 euros el famós ‘perolo’, sigui de ‘birra’ o de sangria, amb preus en la mateixa línia que en la revisió anterior. Per un tallat (dolent) abonem 3,5 euros. Si algú aposta per caminar i instal·lar-se a la terrassa d’un mític local de la plaça Catalunya per contemplar el paisatge humà, el tiquet baixarà: 2,30 pel tallat i 3,30 per la copa. Però si es dirigeix a la primera línia de mar, al passeig Marítim pagarà l’horitzó blau, el caixet dels locals i el confort de les seves terrasses ‘chill out’ a través de cafès a 3,5; tallats, a 4; i de canyes (33 cl) a 4 euros o 6,25, segons el negoci i la marca, i ampolletes a 7. Fa set anys les cerveses eren una mica més assequibles en algun establiment i els cafès no passaven de 2,9.

El més llegit