El cap de setmana i l’agost exciten el formigueig nocturn a la Rambla. La multitud fluïa divendres cap amunt i cap avall mentre s’anaven omplint les terrasses que s’encadenen des del Liceu i fins a Drassanes, alienes al dilema entre espai públic i negoci que susciten. Al mig del passeig universal de Barcelona, s’hi servien grans paelles a una clientela nombrosa, disposada a sopar. Només una terrassa s’acostava al centenar de comensals, si bé la xifra no quadra gens amb l’aforament que s’hi autoritza. Segons el llistat públic de llicències de l’ajuntament, el restaurant esmentat paga una taxa que li concedeix col·locar 32 cadires i vuit taules al bulevard de la Rambla; tot i això, es va excedir sense dissimulació de la trentena de taules tant dijous a la nit com la de divendres, segons va constatar EL PERIÓDICO.