La primera escala mecànica de Barcelona

Les escales mecàniques s’han convertit en part indissoluble del paisatge de Montjuïc. Les actuals es van instal·lar poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 per facilitar l’accés a la muntanya. No va ser una solució nova, perquè seixanta anys abans, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, ja s’havia recorregut a aquest sistema. Les escales mecàniques de l’Exposició van ser les primeres instal·lades a Espanya, segons anunciava la premsa de l’època. Es van construir per fer menys pesada la pujada des de la Font Màgica al Palau Nacional. Hi va haver també un petit funicular o ascensor inclinat, al final del passeig de Santa Madrona, que connectava el Palau amb un tramvia llançadora a la plaça de Catalunya. Gairebé un segle després, les restes de les dues infraestructures encara es mantenen a la muntanya. Les escales es van instal·lar en dos trams. El primer, al costat del palau Victòria Eugènia, salvava el desnivell d’11 metres entre la plaça de les Cascades i l’actual passeig de Jean Forestier. El segon tram, a continuació de l’anterior, estava format per dues escales, que conduïen al Palau Nacional, salvant un desnivell de 16 metres. La fabricació i instal·lació va ser a càrrec de Carl Flohr Maschinenfabrik, una casa alemanya especialitzada en ascensors. Comptaven amb baranes de fusta de roure i baranatge de cautxú vulcanitzat, i podien transportar fins a 8.000 persones al dia. El nou invent va ser rebut pels barcelonins amb entusiasme, però també amb cautela. Les cròniques del moment expliquen que els usuaris pujaven immòbils als esglaons, per por de topar de cara. Escales de pagament A diferència de les actuals, les escales mecàniques del 1929 eren de pagament. El trajecte complet fins al Palau Nacional costava 20 cèntims, la meitat si només se n’utilitzava el tram final. El cobrament, per cert, va acabar als tribunals. L’ajuntament, que havia disposat que el servei fos gratuït, va denunciar per prevaricació el director del certamen internacional, el Marquès de la Foronda. La querella, finalment, no va prosperar. Finalitzada l’Exposició, les escales van ser retirades. Una va ser recol·locada el 1932 a l’estació d’Aragó, actual passeig de Gràcia, del Gran Metro. A Montjuïc encara es conserven alguns vestigis que recorden la seva existència. Amagada entre la vegetació, en l’estret espai entre el palau Victòria Eugènia i l’escalinata d’obra, s’intueix una antiga base de formigó. Una mica més amunt, davant un xiringuito, es pot veure amb més claredat la rampa on va ser el segon tram d’escales. Aquestes estructures van ser obra de Construcció i Paviments, empresa de Joan Miró Trepat pionera en l’ús del formigó armat a Barcelona. A les escales mecàniques del Palau Nacional n’hi caldria afegir una més, la del funicular que pujava al cim de Montjuïc. Inaugurada el juliol del 1929, en plena Exposició, aquesta escala va estar més de cinquanta anys en servei. Avui encara es conserva in situ, dins de l’estació clausurada de Miramar.

La primera escala mecànica de Barcelona

Tir amb arc a la cara oculta de la muralla romana

La Moreneta ‘fake’ de Barcelona

Les ferides de guerra de la plaça de Catalunya

El modernisme ocult de l’Estació del Nord de Barcelona

El més llegit