Tir amb arc a la cara oculta de la muralla romana

El número 19 del carrer d’Avinyó és un dels llocs més singulars de Barcelona. El principal d’aquesta finca és, molt probablement, l’únic pis del món on es practica el tir amb arc amb una muralla romana de fons. El local és la seu de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), club degà del tir amb arc a Catalunya. L’entitat va ser fundada el 1945 per un grup de muntanyencs, que en plena dictadura aprofitaven les excursions per documentar i preservar el folklore català. Ben aviat, junt amb l’esquí i l’espeleologia, els seus associats van començar a practicar també el tir amb arc, un esport fins aleshores desconegut a Espanya. El 1948, amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Robin de los bosques, l’AEEF va organitzar la primera competició d’arcuació celebrada a Barcelona. Durant molts anys, el desaparegut Alfred Lloré va estar al capdavant de la secció de tir amb arc de l’entitat. Lloré, a més d’arquer, va ser també un gran aficionat a l’arqueologia. El 1957, convençut que a la seu de l’AEEF s’hi amagava un tram de la muralla de Bàrcino, va començar a picar les parets del local. La seva filla, Cristina Lloré, encara recorda com va ajudar el seu pare a amagar la runa d’aquelles obres, fetes inicialment sense permisos. Els treballs van treure a la llum dues torres i un drap de muralla romana. Avui es poden contemplar al fons de la sala principal del local. Un espai polivalent, que acull des de projeccions de cine a pràctiques de tir amb arc. Aquest descobriment no va ser l’única sorpresa que guardava el local. El 1985, durant unes obres d’ampliació, Alfred Lloré va descobrir que darrere de la muralla s’hi amagava un passadís i un segon mur. Les dues muralles de Bàrcino I és que Bàrcino va tenir, en realitat, dues muralles. La fundacional va ser construïda al segle I aC, en època de l’emperador August. Al segle IV dC es va reforçar la fortificació amb una segona muralla més alta, que seguia el traçat de la primera per l’exterior. L’espai intermedi entre totes dues va ser omplert amb fragments d’estàtues i més runa. A l’edat mitjana, quan les defenses romanes ja havien perdut la funció original, els murs van ser aprofitats per a la construcció d’edificis adossats. Sovint els propietaris van acabar retirant el farcit entre les dues muralles per guanyar espai a l’interior de les vivendes. Gràcies a això, el local de l’AEEF és un espai únic, on es pot recórrer un passadís entre les dues muralles de Bàrcino, la del segle I aC i la del segle IV. Les troballes d’Alfred Lloré no es van limitar al pis del carrer Avinyó. El 1988, després de la demolició d’una finca a Ciutat Vella, va descobrir uns arcs en una paret mitgera. Va posar en alerta el Museu d’Història de Barcelona, que els va identificar com a part de l’aqüeducte romà. La infraestructura, igual com les muralles, també havia quedat ocultada per les edificacions posteriors. Actualment, aquest conjunt d’arcades, a la plaça Vuit de Març, és l’únic tram visible de l’antic aqüeducte.

Tir amb arc a la cara oculta de la muralla romana

La Moreneta ‘fake’ de Barcelona

Les ferides de guerra de la plaça de Catalunya

El modernisme ocult de l’Estació del Nord de Barcelona

El més llegit