Lina López, la presidenta de les festes de Gràcia que va venir de Veneçuela

Fa calor, però Lina López no sucumbeix a la temperatura i enfoca decidida les mil pàgines que obre en una de les seves enfeinades jornades. Falta un mes perquè comencin les Festes de Gràcia, que se celebren del 15 al 21 d’agost. La cap de tot plegat és López. Des del març del 2022 és la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, que no només s’encarrega de la festa major, també d’altres celebracions del districte. Una tasca intensa. L’anterior presidenta, Carla Carbonell, va buscar algú a qui passar el relleu amb garanties de continuïtat. I atès el delicat encàrrec, alguna cosa rellevant veuria en López: aquesta veneçolana, nascuda a Caracas el 1977, va acabar traslladant-se a Barcelona després d’iniciar una relació amb un veí de Gràcia, «un gracienc de tota la vida». La distància geogràfica era considerable per a una relació i el desenllaç va reunir la parella a la capital catalana. El 2005, la Lina es va casar amb el gracienc i el 2006, el 2 de febrer, ja vivia a la capital catalana. Carrer de Lluís Vives Es va instal·lar al carrer de Lluís Vives, un carrer petit a la part baixa de Gràcia, a poques desenes de metres de Còrsega, la frontera amb l’Eixample. I allà continua avui, separada. Amb el temps, els seus pares van venir de Veneçuela: fa 11 anys que ella no visita el seu país. Lluís Vives va del carrer de la Llibertat a Abdó Terradas. Entre aquestes dues vies, és travessat per Perill, que és el primer carrer on López es va implicar per a les tasques de decoració de les festes. Va trigar força temps a decidir-se a fer el pas. «Vaig començar a col·laborar amb la festa major a Perill el 2015. Fins aleshores no m’hi posava perquè vaig pensar que era un tema molt català, i com que jo no parlava català...», argumenta. El va estudiar tres anys i mig, i ara el domina a la perfecció. Al principi no li va ser fàcil practicar-lo: «Quan la gent nota que tens una mica d’accent, canvia el castellà». I quan per fi va entrar en el grup de Perill, allò de la catalanitat pura era més aviat relatiu: «Va resultar que la majoria de la gent era de fora, com jo». Com incloure un carrer El 2019, Lluís Vives es va incorporar a la decoració de carrers per les festes: segons les dades documentades, no hi participava des de 1969. «Perquè un carrer hi participi has de fer una assemblea dels veïns i saber qui hi està en contra i qui a favor. Recollir firmes en els dos sentits i aportar fotos de l’assemblea», relata López. Que el 2019 no era un any del tot ordinari era impossible saber-ho llavors: va ser l’últim abans de la pandèmia de la covid. Per tant, aquelles primeres festes de Lluís Vives encara van transcórrer en el context d’una normalitat que aviat es va veure alterada d’una manera que ningú esperava. La pandèmia La pandèmia va paralitzar el món i va deixar sense festes Gràcia el 2020: tot es va reduir a alguns trams de carrer, una decoració simbòlica. El 2021 la festa va arribar a més carrers, però no als habituals en un any ordinari. No hi va haver concurs de carrers, tots van rebre la mateixa distinció. I aquesta última particularitat va agradar bastant a la gent, a prou gent perquè s’acabés votant si es tornava al model anterior o no. I va guanyar tornar a la competició i els premis als carrers més aplaudits per la seva decoració. El treball a un any vista Però abans de recollir premis, ¿com és l’any dels que s’encarreguen de decorar els carrers? «A Lluís Vives participen unes 30 persones, però les que ho fan tot l’any són cinc o sis. El procés comença el novembre, quan decidim el tema», explica. Les 30 persones voten per WhatsApp o al local. Primer es reunien a casa de López. «A finals de gener o principis de febrer, comencem a treballar. Hi dediques el màxim temps que pots i segons això es reparteixen les tasques», detalla, recordant que molta gent ha de compaginar aquestes tasques amb la seva feina. La de López és complexa. Des de fa 23 anys treballa en logística al Port de Barcelona, en una empresa d’importació i exportació de contenidors marítims, on s’encarrega de l’agrupatge (els contenidors que comparteixen mercaderies de diferents remitents): «És una feina de molt estrès, has de dominar temes de duanes, de transport terrestre i marítim, temes legals». Veïns i pisos turístics És freqüent veure veïns treballant junts al carrer, fent dinars: «Nosaltres en fem tres a l’any. És una manera de conèixer els veïns ara que a Gràcia hi ha cada vegada més gent que ve a pisos turístics, i això complica el contacte entre els residents». La cosa es va complicar quan va entrar al comitè de la fundació, el 2018, i més quan va arribar a presidenta: «Fem una reunió cada dilluns a les vuit de la tarda. De vegades acabem a mitjanit o a la una. És una certa entrega, costa conciliar-la amb la vida familiar i la feina. És un tema que vaig parlar amb la meva parella, que al final s’ha posat en moltes activitats», diu sobre el seu company actual, que és de l’Hospitalet. Presidenta fins al 2026 López té clar que la seva tasca és tan interessant com estressant, i es posa data de sortida: «Hi estaré quatre anys. És una activitat bonica. He après molt, coses que no tenen res a veure amb la meva feina. En principi, el 2026 me’n vaig». Diu que els ha clissat ja tres possibles successors, però no sap si estan per d’acceptar l’encàrrec. Tot i així, López fa una crida als veïns de Gràcia menys veterans per garantir el futur de la festa a mitjà i llarg termini: «Necessitem que la gent jove s’impliqui més».

Lina López, la presidenta de les festes de Gràcia que va venir de Veneçuela

Llista amb els carrers premiats a les Festes de Gràcia 2022 de Barcelona

Gràcia estrenarà la figura d’un bou per a la seva festa major aquest estiu

El més llegit