La distància entre l’interior d’un domicili i el carrer com a espai de socialització pot suposar tot un món quan un veí es fa gran, viu en un barri densament poblat, ple de turistes o la seva finca no té ascensor. El domicili pot acabar sent una gàbia si a més no es té balcó o terrassa, com va evidenciar en tota la seva cruesa la pandèmia, especialment per als que viuen sols. Per fer front a aquesta realitat, un projecte d’investigació centrat en Ciutat Vella s’ha saldat ja amb els dos primers dissenys de prototips –en ple muntatge– instal·lats en terrats on els usos col·lectius (del relax, a la jardineria, el teletreball, una barbacoa, o l’esport) podran alleujar els dèficits residencials d’un barri. La idea, sostenible i de baix cost, és susceptible d’estendre’s fins i tot a uns 3.000 terrats si les comunitats volguessin afegir-se a la iniciativa, impulsada pel grup REARQ-Rehabilitació i restauració arquitectònica (de la UPC), amb la participació del Grup de recerca Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT, Universitat de Barcelona), l’associació Oasiurbà, i sociòlegs de la UB.