Albert Dalmau, gestor veterà i el gerent més jove que ha tingut Barcelona

Albert Dalmau Miranda (Barcelona, 1990) no arriba ni a l’edat de Jesucrist. Té 32 anys, en farà 33 al setembre, però compta amb la trajectòria laboral d’una persona de 45. Això indiquen la seva vida laboral i el que diu gent que el coneix i que ha treballat amb ell, que el descriu com un gestor amb característiques de veterà, marcat per la seva devoció per Barcelona. Dalmau és el nou gerent de l’Ajuntament de Barcelona, el màxim responsable de l’estructura municipal a l’ordre de l’equip polític. El que seria el CEO en una empresa. Va ser nomenat com a tal per Jaume Collboni el 17 de juny, poques hores després que el socialista fos investit alcalde, en una jornada més que moguda. Dalmau ha sigut en els últims set anys una mena d’ombra de Jaume Collboni. Iniciat ja el mandat 2015-2019, va ser el seu cap de gabinet quan el socialista es va convertir en segon tinent d’alcalde, després d’assolir, el maig del 2016, un pacte de govern amb Ada Colau, i va seguir sent-ho d’un Collboni ja només president del grup del PSC quan l’alcaldessa va expulsar el partit del govern pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Un gestor precoç Dalmau és el gerent més jove de la història de la ciutat. En el mandat 2019-2023 va ser gerent d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica, àrea que Collboni dirigia com a primer tinent d’alcalde. Quan va arribar a aquest càrrec tenia 28 anys: va ser el gerent d’àrea més jove. «És un enamorat del mar, viu a la Barceloneta, amb vistes al Mediterrani. És ordenat, té una visió política i tècnica de les coses. És un molt bon gestor i exerceix molt bé el lideratge», resumeix sobre ell una companya de militància i consistori. Mudança plàcida Dalmau ho confirma: viu a la Barceloneta. Prefereix no precisar-ne el carrer, però explica que la seva mudança, a l’abandonar la llar paterna, va ser bastant senzilla: va canviar de pis al mateix replà. Comparteix vivenda amb la seva parella, un madrileny. I sí: té el mar a uns metres. Sol anar a peu al consistori: li queda a prop. Diuen que els caps de setmana passa per alguna obra en curs per vigilar que tot vagi bé. Li agrada caminar. Ja anava a peu a l’escola on va estudiar sempre abans d’anar a la universitat, el centre Jesuïtes Casp. I després va anar a peu al campus de la Universitat Pompeu Fabra, a la Ciutadella. Allà va començar Economia i l’any següent va passar a Ciències Polítiques i de l’Administració, en un itinerari que donava un pes especial a les relacions internacionals. Militant del PSC A l’arribar a la universitat es va fer militant del PSC, començant per les joventuts. Ho va fer després que un convidat a fer una xerrada a la seva escola, l’any interior, l’impressionés gratament. Era Javi López, avui eurodiputat socialista i amic personal de Dalmau, amb qui va coincidir a la UPF. No té càrrecs interns i es considera «un home de gestió, de perfil institucional». En el partit compta amb un capítol que ara sona divertit: va col·laborar amb Rocío Martínez Sempere quan va ser candidata a les primàries del PSC del 2014, a les quals també es van presentar Jordi Martí Grau, Carmen Andrés, Laia Bonet i Jaume Collboni, que les va guanyar. Dalmau no va conèixer llavors Collboni, ho va fer més tard, per casualitat, en una festa d’aniversari. Barcelona Global Mentre estudiava, va tenir una feina de tarda durant un any a Progrés Municipal, marca del PSC en coalicions municipals. I un dia estava veient TV3 quan va topar amb una entrevista a l’empresària Maria Reig a ‘Els matins’. Reig parlava del projecte de Barcelona Global, i a Dalmau li va semblar prou interessant per enviar-hi un correu oferint-se. Hi va treballar del 2013 al 2016, juntament amb el que va ser el primer responsable de l’entitat, Mateu Hernández, que diu meravelles de Dalmau: «Els seus equips l’admiren malgrat la seva joventut, que mai és un problema. Té un punt de prudència, d’observació. Dona ordres fàcils de complir. És molt executiu. S’entusiasma. Si tot va bé, està content. Si alguna cosa va malament, reconeix els errors i els corregeix». Dalmau i Hernández van treballar en un despatx a Urquinaona que Emili Cuatrecasas va facilitar perquè Barcelona Global agafés cos: «Ell n’era el director i jo el becari», afirma l’avui gerent municipal. Per a Hernández, la figura de Dalmau li permet tenir interlocució amb les elits econòmiques de la ciutat, que creu que fa anys que està una mica deteriorada. El 2016, Collboni va fitxar Dalmau. Gerent fill de gerent Dalmau és gerent i fill de gerent. El seu pare, Joan Albert Dalmau, va ser gerent de Ciutat Vella amb Pasqual Maragall com a alcalde; gerent de l’Eixample amb Joan Clos, i de Seguretat i Mobilitat amb Jordi Hereu. «Soc fill de dos metges, d’una tradició de metges gestors, ell especialment. A casa vaig viure interès per la ciutat», explica. «Soc una persona bastant disciplinada. Entrenament en un gimnàs. Fer esport és important per mantenir la ment clara», diu. Veu poc futbol –és del Barça–, però quan el veu el viu amb molta intensitat. Li agrada «tot» en el camp musical: el pròxim cap de setmana anirà a Madrid a veure ‘Turandot’. L’últim concert al qual ha anat és el de Beyoncé. Veu sèries. L’última: ‘The diplomat’. La seva favorita és ‘Grace and Frankie’. Està llegint ‘El Quixot’. Regala sovint ‘El arte de la prudencia’, de Baltasar Gracián. Una setmana per Europa Farà vacances una setmana a l’agost, en una localitat europea. No té un lloc fix d’estiueig. Diu un integrant d’un partit de l’oposició que el càrrec del gerent és un lloc que s’inventa amb cada nou gerent. Dalmau té ara per davant el repte de perfilar quin serà el seu.

Albert Dalmau, gestor veterà i el gerent més jove que ha tingut Barcelona

Collboni nomena Maria Buhigas i Oriol Altisench arquitecta i enginyer caps del seu govern

Aquest és l’equip de govern municipal de Barcelona per al mandat 2023-2027

El més llegit